Resultats de la cerca

Estudià cant a Nova York i debutà el 1940 en un concert a Ràdio Columbia Durant la dècada dels anys quaranta treballà en el programa radiofònic "Eileen Farrell presents", abans de debutar el 1947 a l’escenari del Town Hall de Nova York Tres anys més tard interpretà una reeixida versió de concert de Wozzeck , d’A Berg, al Carnegie Hall i finalment debutà al Metropolitan el 1960, any en què entrà al cos estable de la companyia del teatre després d’haver-se presentat amb èxit a San Francisco com la Leonora d' Il Trovatore Ocasionalment també actuà a Europa, especialment a l’Òpera de Roma, on…

Complementa tres empreses bibliogràfiques musicals anteriors d’abast internacional el Répertoire International des Sources Musicales RISM, 1952, el Répertoire International de Littérature Musicale RILM, 1966 i el Répertoire International d’Iconographie Musicale RIdIM, 1971 Inclou tant la premsa especialitzada com els articles sobre música apareguts en la premsa diària, fulletons de sales de concerts i material gràfic Rep el suport i l’orientació de la UNESCO, la Societat Musicològica Internacional i l’Associació Internacional de Centres de Documentació, Arxius i Biblioteques Musicals El RIPM…

Roger Daltrey veu, Pete Townshend guitarra, Keith Moon bateria i John Entwistle baix feren de The Who un dels referents del rhythm-and-blues dels anys seixanta i el convertiren en la icona musical del moviment mod , tot i que després canviaren d’estil Londinencs de classe treballadora, aparegueren en el panorama musical amb un so de guitarres i baix agressiu i una actitud violenta dalt l’escenari, amb cançons que esdevingueren himnes generacionals, com My generation , The kids are allright o Won’t get fooled again El geni creatiu de Townshend també fou el responsable de les…

El seu precursor fou el Grup Excursionista Puigmal, fundat el 1918 al barri de Gràcia Organitzà excursions i participà en competicions atlètiques Els anys vint adoptà la denominació Agrupació Excursionista Puigmal, participà en aplecs muntanyistes, acampades i organitzà marxes excursionistes El 1950 fou refundat com a Centre Excursionista Puigmal tot i que poc després adoptà el nom actual Destacà durant els anys cinquanta i seixanta en escalada i en espeleologia i organitzà cursos d’ambdues especialitats El 1954 obrí la via Puigmal al Cavall Bernat de Montserrat D’altra banda, la…

Fundat al setembre del 1965, fou un dels clubs pioners d’aquest esport a Catalunya El seu impulsor fou Joan Santamans Melich, posteriorment cofundador de la Federació Catalana d’Halterofília Alguns dels seus aixecadors aconseguiren el Campionat d’Espanya en múltiples ocasions El 1999 estigué a punt de desaparèixer, però gràcies a l’acció del president José Soria Casado mantingué l’activitat Al final del 2006 potencià les exhibicions i promogué les categories infantil i femenina Organitzà competicions com la fase final de la Copa de la Reina d’halterofília 2010 El 2010 tenia 54 aixecadors, 21…

Fundat l’any 1922, nasqué amb el nom de Futbol Club Moià i en un principi practicà futbol i bàsquet El 1946 prengué la denominació actual Entre els anys cinquanta i seixanta creà les seccions de tennis de taula i escacs El 1969, obrí la secció de tennis incorporant el Tennis Moianès i deu anys després inaugurà l’escola de tennis El 1971 creà la secció de natació i el 1977 inaugurà una piscina La secció de tennis juga en campionats interclubs La secció de futbol, disposa d’equip masculí i femení, que juguen en divisions territorials, i d’equips en categories inferiors La secció de…

L’any 1959 fou campiona d’Espanya d’eslàlom, eslàlom gegant i combinada, i primera del Derby Internacional de la Molina d’eslàlom i combinada En diverses ocasions fou campiona de Catalunya en les especialitats alpines d’eslàlom i eslàlom gegant En la categoria de veterans guanyà en nou ocasions la Copa del Món i en vuit el Critèrium Internacional També guanyà la Marxa Beret d’esquí de fons en la distància de vuit quilòmetres 1978 Fou membre del Club d’Esquí Val d’Aran, del qual arribà a ser vicepresidenta els anys seixanta També formà part del comitè infantil d’esquí alpí de la…

S’inicià al Club Natació Barcelona, i fou conegut amb el sobrenom de Zamora aquàtic Jugà del 1922 al 1948 Amb el CN Barcelona fou nou vegades campió de Catalunya absolut 1922-26, 1930, 1931, 1934, 1945 i tres vegades campió d’Espanya 1945, 1947, 1948 Amb la selecció estatal fou vint-i-quatre vegades internacional i olímpic a París 1924 i a Amsterdam 1928 També fou directiu de la Federació Catalana de Natació amb el càrrec de seleccionador de natació i waterpolo 1957-66 i, parallelament exercí de cronista de natació des de les pàgines de Mundo Deportivo anys trenta i El Noticiero Universal…

Començà competint, representant la federació guipuscoana, en la prova de triple salt dels Campionats d’atletisme del final dels anys seixanta Posteriorment també participà en salt de llargada formant part del FC Barcelona i de la selecció catalana Guanyà el Campionat de Catalunya de triple salt en pista coberta 1970 i el d’Espanya en pista coberta i a l’aire lliure 1972 Baté diversos rècords de Catalunya en salt de llargada i triple salt Guanyà també la medalla de bronze en triple salt als Jocs Mediterranis d’Esmirna 1971 El 1982 fou membre de la junta directiva de la Unió…

Situat al pla de Cap del Rec, a 1960 m d’altitud, al peu del vessant sud de la tossa Plana de Lles, a l’inici de les pistes d’esquí nòrdic de Lles Inaugurat el 1955, l’antic edifici s’ensorrà i l’Ajuntament de Lles de Cerdanya construí un refugi nou, que s’inaugurà el 14 de febrer de 1988 sota la gestió del Club Muntanyenc Sant Cugat El refugi fou ampliat per acollir seixanta-vuit places i s’inaugurà novament el 23 de maig de 1993 Després de vint-i-cinc anys, la gestió passà del Club Muntanyenc Sant Cugat a l’estació d’esquí nòrdic de Lles…