Resultats de la cerca
Es mostren 1444 resultats
Necròpoli de Sant Marçal de Relat (Avinyó)
Art romànic
Situació Aquest cementiri es troba a la part nord-est de la capella de Sant Marçal de Relat Long 1°59’40” — Lat 41°54’50” Per arribar a l’església de Sant Marçal cal sortir d’Avinyó cap a Sant Feliu Sasserra i després d’uns 6 km trencar a mà esquerra per un camí que hi porta en poca estona ADJ-JGB Necròpoli És una de les necròpoli comarcanes més interessants, puix que és l’única fins el dia d’avui que ha fornit un abundós i atractiu material ceràmic L’any 1935 el Centre Excursionista Montserrat i el Centre Excursionista de Catalunya, en el marc d’una efímera i mútua collaboració, iniciaren…
Sant Cristòfol o Sant Joan de Peramea (Gerri de la Sal)
Art romànic
Situació L’església parroquial de Sant Cristòfol és situada a la part alta de la vila, al peu de les ruïnes del castell L’itinerari per a accedir-hi és el mateix que s’ha descrit per a arribar a les ruïnes de l’antiga fortalesa de Peramea en la monografia precedent MLIR Mapa 33-11252 Situació 31TCG393886 Història L’existència d’aquesta església va estretament lligada a les vicissituds històriques de la vila i el castell, on es posen de manifest les tensions entre els comtes i els abats de Gerri pels dominis territorials i jurisdiccionals Les dades històriques que coneixem de l’església de…
Sant Julià de Cerdanyola
Sant Julià de Cerdanyola
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Berguedà, a la vall de la riera de Cerdanyola, afluent, per la dreta, del Llobregat.
Situació i presentació El municipi de Sant Julià de Cerdanyola fou creat el 28 de juny de 1993, per un decret que n’ordenava la segregació del municipi de Guardiola de Berguedà Recuperà així l’estatus de municipi independent que tenia fins el 1942, quan fou unit al de Brocà —tot i que la unió es realitzà prèviament el 1936— i constituïren el nou municipi de Guardiola de Berga més tard, Guardiola de Berguedà, que prengué el nom del poble del mateix nom pertanyent fins llavors a l’antic terme de Sant Julià de Cerdanyola, el qual comprenia també els pobles de Sant Climent de la Torre de Foix i…
ateisme
Filosofia
Religió
Doctrina, que en la teoria, o actitud, que en la pràctica, neguen l’existència de Déu.
Cal distingir l’ateisme pròpiament dit, que afirma positivament la no-existència de Déu, de l’indiferentisme, de l’agnosticisme, i de l’escepticisme En la història de les religions hi ha hagut sempre persones o doctrines atees En contraposició als pobles primitius, en els pobles de civilitzacions més avançades l’ateisme així com la no-creença en els déus tradicionals és un fenomen que es donà sovint així, a Pèrsia el zoroastrisme acusava d’ateu el zervanisme a la Xina es donà un universisme sense creador, l’ateisme pràctic de Yang Chu, i l’ateisme de després de la caiguda de la dinastia manxú…
Les bacil·lariofícies o diatomees
Característiques del grup Les diatomees o bacillariofícies constitueixen un grup molt nombrós al voltant de 10 000 espècies actuals, agrupades en uns 200 gèneres, molt popular per a qualsevol naturalista que hagi mirat mostres d’aigua amb el microscopi El seu caràcter més notable és la presència d’una mena d’esquelet extern constituït per sílice diòxid de silici, SiO 2 , una substància incolora amb aspecte de vidre Es troben en tota mena d’ambients humits suficientment illuminats La majoria d’elles viuen lliures, ja sia en suspensió en l’aigua planctòniques, ja sobre alguna mena de substrat…
Sant Jaume d’Enveja
Sant Jaume d’Enveja
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Montsià.
Situació i presentació El municipi de Sant Jaume d’Enveja, de 60,78 km 2 d’extensió, fou creat el 23 de juny de 1978, per la segregació de l’antiga pedania d’Enveja del gran municipi de Tortosa, al qual havia pertangut tradicionalment Fins el 1990 pertanyé a la comarca del Baix Ebre El seu terme es troba a l’extrem de llevant del delta, al sector de la dreta de l’Ebre, riu que forma el límit septentrional del terme, des del punt on s’inicia l’illa de Gràcia la qual pertany al veí municipi de Deltebre Baix Ebre fins a la seva desembocadura seguint la gola de Tramuntana, tot comprenent l’illa…
El paisatge vegetal de l’illa de Menorca (territori menorquí)
L’illa de Menorca és la més septentrional de les Balears pròpiament dites, és a dir de les Gimnèsies I també, potser, la més singular de tot l’arxipèlag, en termes naturalístics En efecte, la diversitat del seu substrat geològic i la seva supeditació climàtica als vents dominants del N confereixen al seu mantell vegetal unes característiques especials Fisiografia Menorca, en conjunt, és una illa plana, majorment en la seva meitat meridional Només al centre i al nord el relleu es fa una mica més sensible Però les màximes cotes són molt modestes Muntanya del Toro 358 m, s’Enclusa 274 m i Santa…
Malaltia de Parkinson
Patologia humana
Definició La malaltia de Parkinson constitueix un trastorn crònic del sistema nerviós central provocat per una alteració bioquímica dels neurotransmissors dels nuclis grisos de la base del cervell, de causa desconeguda, i que provoca un trastorn del control dels moviments musculars automàtics que normalment hom efectua de manera inconscient Aquesta malaltia, anomenada així a causa del metge anglès que la va descriure el 1871, James Parkinson, se sol presentar en l’edat mitjana de la vida, i es caracteritza per l’aparició de tremolors, rigidesa muscular, lentitud de moviments i alteracions en…
turbidita
Mineralogia i petrografia
Terme genètic petrogràfic pel qual hom designa un sediment engendrat per un corrent de terbolesa, el qual pot ésser reconegut especialment per la presència d’estratificació gradual dins el terme gresós, per les empremtes basals dels tipus flute marks i tool marks i per la seqüència típica del flysch, amb ritmes de 10 cm a més de 100 cm de gruixària, que es repeteixen i formen sèries indefinides de gresos i lutites, a vegades molt potents.
Hi ha turbidites actuals, marines d’aigües molt profundes, d’aigües més somes, lacustres, etc, i d’edats molt diverses El terme turbidita és molt emprat i alhora molt discutit per part de molts autors
Cabrils

Cabrils
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Maresme, al vessant de marina de la Serralada Litoral, a l’W del turó d’en Cirers.
Situació i presentació El terme municipal limita al N amb els termes d’Òrrius i Argentona, a l’E amb Cabrera de Mar, a l’W amb Vilassar de Dalt i vers la façana marítima amb Vilassar de Mar S’estén a la capçalera d’una vall oberta dins la Serralada Litoral, al sector de llevant de la serra de Sant Mateu, drenada per la riera de Cabrils, que desemboca directament a la mar al nucli de Vilassar de Mar, i envoltada —sobretot al N i a l’E— per cims destacats, com el turó d’en Cirers 471 m d’altitud i Montcabrer 319 m Comprèn el poble de Cabrils, cap de municipi, el veïnat del Sant Crist, masies…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina