Resultats de la cerca
Es mostren 68267 resultats
Cardó
Convent
Convent i ermitatge (Sant Hilari de Cardó o desert de Cardó) de carmelites descalços, i posteriorment balneari situat a la capçalera de la vall de Cardó serra de Cardó, dins el municipi de Benifallet (Baix Ebre).
L’antic lloc de Cardó era, juntament amb el de Sallent, domini dels Montcada dins el terme de Tortosa el 1228 el domini passà als senyors de Costumà, i el 1417, al monestir de Benifassà El desert fou fundat el 1605 pel carmelità tortosí Pere Pau Revull, i la comunitat s’hi establí el 1617 consta d’un convent voltat d’un gran recinte i 13 ermites inicialment 11, entre les quals la de la Columna, bastida sobre una alta roca que en té la forma sota la seva dependència L’edifici central, a 500 m d’altitud, damunt el cingle de Sallent, és obra dels segles XVII i XVIII tenia una comunitat estable…
Cala Santanyí
Caseria
Caseria i centre d’estiueig de la costa oriental de Mallorca, al municipi de Santanyí, en una cala a l’est de Cala Figuera, prop d’on fou bastida el 1663 la torre Fesa o Nova.
Borriol
Borriol
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Plana Alta, al centre de la vall de Borriol, drenat pel riu de Borriol (o riu Sec), que travessa el terme en direcció NE-SW, al vessant occidental del desert de les Palmes.
La serra de Borriol , un dels límits septentrionals de la Plana de Castelló i que constitueix, amb les serretes de la Magdalena, els contraforts meridionals de les muntanyes del desert de les Palmes, és termenal amb el municipi de Castelló La vegetació natural ocupa els sectors més muntanyosos és formada per boscs de pins, d’alzines i de roures i per pasturatges L’agricultura de secà predomina sobre la de regadiu 26%, que produeix taronges i hortalisses El principal conreu és el de garrofers, seguit del d’oliveres hom conrea també ametllers i cereals Predomina el règim d’explotació directa La…
els Alfacs
Muscleres en el port natural dels Alfacs, a Sant Carles de la Ràpita
© Fototeca.cat
Aiguamoll
Terra baixa, pantanosa, a la part meridional del delta de l’Ebre, coberta, en gran part, de joncars i d’estanys o albuferes, compresa entre Sant Carles de la Ràpita (Montsià) i la desembocadura del riu.
Era un antic banc de sorra, conegut en un principi amb el nom de l' Alfac , que, acrescut pels alluvions aportats per un dels braços de l’Ebre que desembocava en aquest indret la boca de l’Alfac , convertí l’antic port Fangós en una albufera Una nova llengua de terra, coneguda amb el nom de la Banya, unida a la terra ferma per l’istme del Trabucador, formà un nou port natural, el port dels Alfacs el 1420, la flota reunida per Alfons el Magnànim per passar a Sardenya ja fou concentrada en aquest nou port i no al port Fangós, on s’havia aplegat encara el 1323 la flota amb la qual passà a la…
criptologia
Disciplina científica que es dedica a l’estudi de l’escriptura secreta, és a dir, que estudia els missatges que, processats d’una determinada manera, es converteixen en difícils o impossibles de llegir entitats no autoritzades.
Amb l’aparició de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació i l’ús massiu de les comunicacions digitals, s’ha produït un nombre creixent de problemes de seguretat L’objectiu de la criptologia s’ha generalitzat per a estudiar les tècniques que s’encarreguen de proporcionar seguretat de la informació Els camps en què es divideix la criptologia són la criptografia, la criptoanàlisi, l’esteganografia i l’estegoanàlisi
cèl·lula de referència
Física
Cèl·lula fotovoltaica calibrada individualment per tal de definir-ne la corba A/V i que s’utilitzarà com a referència per al càlcul de la irradiància solar que incideix en una instal·lació solar tèrmica o fotovotaica.
coopció
Biologia
Fenomen biològic evolutiu que consisteix en la reutilització de gens o estructures morfològiques que han estat afavorides per la selecció natural pel fet de realitzar una funció determinada per a fer-ne una altra de diferent.
Un exemple clàssic són les plomes dels ocells, que foren seleccionades inicialment per la seva capacitat de contribuir a mantenir la temperatura del cos constant i que van ser cooptades pel vol
pastillatge
Art
Tècnica decorativa consistent a adornar una superfície llisa, generalment de fusta, amb motius en relleu que es modelen amb una pasta feta de guix i cola i que, un cop endurits, es poden daurar o policromar.
Aquesta tècnica tingué especial vigència durant l’edat mitjana i el Renaixement
grau d’Escales
Accés a l’acinglerada serra de Busa (Solsonès) des de la vall d’Ora, dins el terme de Navés i a l’indret del monestir de Sant Pere de Graudescales (o de Sant Pere d’Escales).
monestir de Clariana
Abadia
Abadia cistercenca (Santa Maria de Clariana, o de Jau), a la capçalera de la vall de la Castellana, prop del camí de Prada a Carcassona, sota el coll de Jau, dins el municipi de Mosset (Conflent).
El 1147 s’hi establí una comunitat benedictina el 1162 fou cedida pel bisbe d’Elna, Artau, a l’abadia cistercenca de Santa Maria d’Ardorel, filial de Pontigny i de Cîteaux Tenia béns als massissos de Canigó i Costabona, a la vall de l’Aglí i a d’altres indrets del Rosselló granges d’Illa, Cabanac i Sant Martí de la Riba Des del 1519 fins al 1802 els abats foren comendataris sovint canonges de diferents diòcesis catalanes El monestir era ja abandonat i arruïnat el 1713