Resultats de la cerca

Sant Lleïr era una antiga església i quadra del terme parroquial de Vilanova de Roca, situada al límit entre els termes dels castells de la Roca i de Montornès És documentada des del 1149 amb el nom de Sancto Leiro o Sancto Licerio , nom que el 1191 tenia també el terme o muntanya que l’envoltava Del 1227 en endavant hi ha sovint deixes testamentàries a Sancto Lair, Layr o Leyr , capella que encara tenia culte el 1743, que és l’any en què sembla que es va reconstruir Havia tingut cementiri propi Al final del segle XVIII aquesta capella s’havia convertit ja en una dependència del…

Aquesta ermita avui desapareguda era situada al coll de Baduell o d’Armentera, sobre el camí de Caldes a Granollers El nom inicial amb què fou coneguda és Sant Miquel dels Martres al segle XIV, però, ja la trobem també amb el nom de Sant Miquel de Baduell El primer esment documental és de l’any 1126, quan el monestir de Sant Pau del Camp adquirí l’alou dels Martres que li havia estat empenyorat el 1100 Així com en la descripció de l’alou feta quan s’empenyorà no consta la capella, en canvi en la que es féu quan es comprà hi llegim “est autem iam prelibatum alodium ecclesiam…

Petita capella de planta rectangular, reconstruïda al segle XVI, amb coberta a dues vessants, sostinguda per un gran arc de pedra apuntat Té un petit campanaret d’espadanya i dues finestres neoromàniques fetes en la restauració del 1956, que va modificar també l’antiga coberta Es troba a un quilòmetre vers llevant de la parroquial de Samalús, enfilada sobre la carretera que va a Llinars, de la qual dista uns 200 m Consta que existia el 1308 quan el rector de Samalús, Guerau de Castellar, hi va fundar un benefici El seu origen, com ho indica la titular, deu ésser molt més antic Consta en…

Aquesta església, totalment desapareguda, era situada a prop de l’actual masia de Can Barra, tocant a la riera de Sant Quirze, anomenada en altre temps riu Monell Per això se l’havia conegut amb el nom de Sant Pere de “Rio Mulnello” La primera referència escrita que en tenim és de l’any 1076 Més endavant, el 1120, el papa Calixt II en una confirmació de béns a favor del monestir de Sant Cugat del Vallès fa referència a aquesta església com a sufragània de la de Sant Quirze A la darreria del segle XVII els parroquians de Sant Quirze demanaren llicència al visitador per a utilitzar la pedra de…

Aquesta església, de la qual no es coneix la localització ni el nom del nucli de la població o quadra on es trobava, degué ser una església sufragània de la de Sant Cristòfol del Puig de Meià i, després, de la de Sant Salvador de Vilanova de Meià Només es té notícia de la seva existència per la deixa que l’any 1164 feu Guillem II de Meià en el seu testament, en el qual llegà a l’església de Sant Ponç el delme que el seu pare li prengué injustament Posteriorment només se’n té la referència que en feu Roig i Jalpí a mitjan segle XVII quan diu “ San Ponze Martyr Era antiguament Parroquial ”…

Aquesta església es trobava dins de l’antic terme del castell de Piera, en la mateixa vila de Piera Fou una capella d’hospital dels pobres de la vila Depengué de la parròquia de Santa Maria de Piera com a capella Tot i que el terme de Piera s’esmenta per primera vegada l’any 955, l’església no figura mencionada fins l’any 1260, que es consagrà l’església parroquial de Santa Maria de Piera en aquesta consagració es fa constar l’existència de l’església de Sant Francesc en l’hospital dels pobres, que havia estat construïda recentment En el segle XVI el convent dels pares trinitaris que es…

A Vilanova de Cubelles, un dels dos nuclis que donaren lloc a l’actual ciutat de Vilanova i la Geltrú, s’hi bastí, probablement ja al segle XIII, una capella dedicada a sant Antoni, origen de l’actual església parroquial del mateix nom Les referències més antigues d’aquesta església, però, són de la primera meitat del segle XIV, quan era sufragània de Santa Maria de Cubelles Aquesta situació s’allargà fins el 1363, any en què Guillem de Torrelles, bisbe de Barcelona, erigí Sant Antoni de Vilanova en església parroquial, que la desvinculà de l’església de Cubelles Es coneixen, en…

Aquest castell apareix documentat per primera vegada l’any 1037 en la concòrdia feta entre l’abat Guitard de Sant Cugat del Vallès i Bernat Otger, senyor del castell de Castellet, en la qual s’esmenta la torre que fou de Tedbert, anomenada Bellvei Aquesta torre fou una fortalesa menor del terme de Castellet i originà un petit llinatge de cavallers a partir del segle XII cognomenat Bellvei El 1186 ja s’esmenta un Guillem de Bellvei que donà al monestir de Sant Cugat un honor en el terme de Calders Segons el fogatjament del 1358 el senyor de Bellvei posseïa trenta-dos focs al seu…

No es tenen referències d’aquesta església anteriors al 1300, però és raonable pensar que ja existia en època romànica El primer esment del lloc i del castell de Vallverd és del 1073, en què el comte Ramon Berenguer I cedia Udalguer Ramon el lloc anomenat Bufalla nom antic de Vallverd per tal que hi bastís un castell L’església de Vallverd fou una sufragània tradicional de la parròquia de Rocafort de Queralt Actualment la primitiva església es troba en ruïnes i el culte es realitza en una capella moderna MMFG Al cementiri de Vallverd s’han localitzat dues esteles funeràries…

La Pobla de Ferran és un llogaret situat sobre un petit tossal a la banda nord-occidental del terme És habitat tan sols temporalment L’indret es formà a l’edat mitjana a l’entorn d’un castell, la primera notícia del qual és ja tardana consta que l’any 1384 Jaume Galliners, ciutadà de Barcelona, permutà amb el cenobi de Santes Creus el castell de la Sala de Comalats pel de Ferran De l’antiga església romànica, dedicada a sant Joan Baptista, no queda cap vestigi tanmateix, algunes parts de l’església bastida posteriorment en substitució de l’antic temple romànic, com ara la…