Resultats de la cerca

El president Idriss Déby Itno va acceptar al novembre la dimissió del primer ministre, Joseph Djimrangar Dadnadji, criticat per bona part dels diputats del seu partit, el Moviment Patriòtic de Salvació MPS Per evitar una moció de censura, anunciada per 74 diputats de l’MPS, Déby Itno va substituir Djimrangar Dadnadji per l’economista Kalzeubet Pahimi Deubet, considerat un home de consens Al primer ministre destituït l’acusaven de no ser capaç de mantenir l’estabilitat política, ja que havia fet cinc canvis de Govern en deu mesos no haver combatut l’augment dels preus, que han situat N’Djamena…

Fou fundat el 1968 arran de la desaparició de La Salle Josepets, l’estructura del qual incorporà Tots els equips passaren a disputar els seus partits al collegi de La Salle Bonanova El primer president fou Vicente Sanjuán, substituït al cap de poc per Ramon Pericay, figura clau en la consolidació de la nova entitat Tot i que la idea principal era agrupar totes les Salles en un club, la realitat és que no s’aconseguí La temporada 1971-72 el primer equip, dirigit per Lluís M Planas, aconseguí l’ascens a la segona divisió estatal Passà a jugar els seus partits com a local al poliesportiu de La…

S’inicià en el kàrting, i fou campió de Catalunya i d’Espanya Passà als monoplaces, primer a la Fórmula 1430 i, posteriorment, a la Fórmula 3 amb l’equip Racing for Spain, on estigué dos anys competint als campionats anglesos Tornà a Espanya per córrer en la modalitat de muntanya i guanyà el títol estatal en la categoria de turismes 1982 i en l’absoluta 1985, cosa que li permeté trobar suport per a tornar a competir en l’àmbit internacional Ho feu en resistència, i disputà el Mundial a partir del 1986 i les 24 Hores de Le Mans El 1987 entrà a l’equip Spice Pontiac, amb el qual guanyà el…

Conegut com el Zamora de l’hoquei , s’inicià a la Reial Societat Esportiva Pompeia 1918-19 com a davanter La temporada següent passà al Reial Club de Polo 1919-28, amb què desenvolupà la seva carrera com a porter i es proclamà cinc vegades campió de Catalunya i quatre d’Espanya Internacional en catorze ocasions, fou olímpic en els Jocs d’Amsterdam 1928 Posteriorment, presidí la Federació Catalana de Hockey 1933-44 i, arran de la fusió d’aquesta amb la de patinatge, dirigí la federació resultant fins el 1952 Juntament amb Joan Antoni Samaranch, organitzà el Campionat d’Europa de Patinatge…

S’inicià al CE Vedruna de Girona, passà al CE Santa Eugènia de Ter i la temporada 2006-07 s’incorporà a l’Uni Girona Jugà amb el primer equip de l’Uni Girona la Lliga Femenina 2 la temporada 2008-09 i la següent fitxà per l’Avenida de Salamanca, amb el qual debutà en la màxima categoria i guanyà una Eurolliga 2011, una Supercopa d’Europa 2011, dues Lligues 2011, 2013, cinc Supercopes d’Espanya 2010, 2011, 2012, 2013, 2014 i tres Copes de la Reina 2012, 2014, 2015 Posteriorment jugà amb el Phoenix Mercury 2015-16 i 2021, l’USK de Praga 2015-18, amb el qual guanyà la Lliga txeca 2016 i la…

Debutà en motociclisme de velocitat el 1977, guanyà la Copa Ossa i participà en el Trofeu Yankee L’any 1978 fou subcampió d’Espanya de 250 cc i el 1981 guanyà el Superprestigio Internacional de 250 cc Disputà set edicions de les 24 Hores de Montjuïc, i aconseguí dues victòries amb Ducati 1983, 1984, la darrera de les quals, fent equip amb Benjamí Grau i Enrique de Juan, suposà el Campionat d’Espanya de resistència 1984 Participà en el Mundial de velocitat en les categories de 250 cc 1983, 1984, 1985, 80 cc 1986, 1987 i 125 cc 1988-91 i disputà un total de cinquanta-dues curses Retirat de les…

S’inicià a la Penya Montserrat i, el 1924, passà a l’equip infantil del Reial Club Deportiu Espanyol La temporada 1933-34 debutà amb el primer equip, amb el qual guanyà el Campionat de Catalunya 1937 Romangué a l’Espanyol fins el 1945 i disputà 121 partits de Lliga La temporada 1939-40 fou sancionat sense jugar per la Delegación Nacional de Deportes acusat de no passar al bàndol franquista arran de l’Olimpíada Popular d’Anvers 1937 La intervenció de Genaro de la Riva possibilità que fos rehabilitat a mitjan temporada 1940-41 També formà part de la selecció catalana en set ocasions Ja retirat…

S’inicià a la Unió Esportiva d’Horta, amb la qual fou campió d’Espanya i de Catalunya en categoria júnior en 50 m, 100 m, 200 m, 400 m i 1500 m lliure L’any 1997 marxà al CN Hospitalet i, alhora, gaudí d’una beca al Centre d’Alt Rendiment de Sant Cugat Després passà pel CN Catalunya 2003 i el CN Sant Andreu 2005 Especialitzat en proves de fons, en el seu palmarès figuren dues medalles de bronze 2000 en les curses de 5 i 25 km i una medalla de plata en 800 m lliures 2001, aconseguides en els Campionats d’Espanya, i una medalla d’or en els 5 km dels Campionats d’Espanya de llarga distància en…

Defensa central que fitxà pel FC Barcelona 1994-2002 procedent de l’Sporting de Gijón Amb la samarreta blaugrana disputà 324 partits oficials i marcà 21 gols Guanyà dues Lligues 1998, 1999, dues Copes del Rei 1997, 1998, una Recopa d’Europa 1997, una Supercopa d’Europa 1997, dues Supercopes d’Espanya 1994, 1996 i dues Copes de Catalunya 1999, 2000 Fou internacional amb la selecció espanyola en 54 ocasions i participà en dues Copes del Món 1994, 1998 i dues Eurocopes 1996, 2000 Guanyà la medalla d’or en els Jocs Olímpics de Barcelona 1992, on marcà un gol en la final Es retirà l’any 2003…

Practicà el trial, tant amb bicicleta com amb moto, abans d’iniciar-se en l’enduro el 1997 En categoria júnior, guanyà tres medalles d’or en els Sis Dies Internacionals d’Enduro 1998, 1999, 2000 i es proclamà campió del món 2000, títol que repetí en categoria sub-23 En l’àmbit absolut, compaginà l’enduro amb els raids Fitxà per l’equip KTM 2001-04, amb el qual disputà el Campionat del Món d’Enduro i fou subcampió d’Espanya de Cross Country Passà a l’equip Husqvarna 2005 i quedà tercer en el campionat estatal d’enduro, posició que repetí el 2006 amb l’equip Yamaha, que el contractà per…