Resultats de la cerca
Es mostren 330790 resultats
fang de radiolaris
Mineralogia i petrografia
Dipòsit de creta, format al fons dels oceans fins a profunditats de més de 3 000 m i que conté restes de closques de globigerines, coralls, esponges, radiolaris, diatomees, etc.
Hom suposa que la creta que hi ha en masses de gran potència correspon a aquests dipòsits que actualment s’estan formant
conferència de Potsdam
Història
Conferència internacional celebrada a Potsdam (17 de juliol - 2 d’agost de 1945) que començà a tractar els problemes de la pau, a l’acabament de la Segona Guerra Mundial
.
Hi assistiren els aliats Stalin i Molotov per l’URSS, Truman i Byrnes pels EUA i Churchill i Eden per la Gran Bretanya Després de les eleccions angleses 25 de juliol s’hi afegiren Attlee i Bevin Hi foren presos acords sobre la sort d’Alemanya l’elaboració dels tractats de pau la divisió d’Alemanya, així com de Berlín, en quatre zones d’ocupació militar nord-americana, francesa, britànica i soviètica el desarmament i la desmilitarització del Reich la dissolució del partit nazi l’abolició de les lleis de Hitler i la…
Bernat de Cabrera
Història
Vescomte de Cabrera (1350-68) ( Bernat III de Cabrera
) i de Bas (1354-68), i comte d’Osona més tard (1356-68).
Es casà 1350 amb Margarida de Foix, filla del vescomte de Castellbò per aquest motiu el seu pare Bernat li cedí el vescomtat de Cabrera, i el rei Pere III li donà el comtat d’Osona Acompanyà el seu pare en les expedicions a Sardenya del 1353 i el 1354, any que aquest li cedí el vescomtat de Bas Els seus dominis jurisdiccionals esdevingueren, així, els més importants del Principat de Catalunya Això li valgué enemistats entre la noblesa, que es dividí en dos partits, enfrontats sovint amb violència Prengué part en les guerres…
fira de mostres
Economia
Exposició periòdica, en un espai constituït expressament, de mostres de productes, principalment manufacturats.
Aquestes fires són organitzades per l’aparell productiu per aconseguir una distribució i una comercialització millor dels seus productes, i actuen com a llotja de contractació de mercaderies i com a forma de publicitat Poden tenir un caràcter local o internacional Les principals fires de mostres europees començaren a celebrar-se durant la Primera Guerra Mundial i immediatament després, davant la necessitat de conquerir i de recuperar mercats les més conegudes són les internacionals de Lió 1916,…
sumabilitat de Cesaro
Matemàtiques
Generalització natural de la sumabilitat usual de les sèries, la qual engloba com un cas especial, definida considerant la successió de mitjanes aritmètiques de les sumes parcials.
El terme general és donat per l’expressió ν ν = 1/n u 1 + u 2 + + u n Hom diu que la sèrie { u n } és sumable en el sentit de Cesaro si la successió ν ν convergeix Qualsevol sèrie convergent en el sentit usual és sumable en el sentit de Cesaro, i la suma dóna el mateix valor però, a més, moltes sèries divergents en el sentit usual, com per exemple la sèrie u n = - 1 n , són sumables en el sentit de Cesaro
vescomtat de Vilanova
Història
Denominació actual del vescomtat de Xelva ; li fou donada des de la fi del s XVIII, quan ja havia passat als Azlor de Aragón, ducs de Vilafermosa.
Durant un curt temps també havia estat conegut com a vescomtat de Vilanova de Xelva
concòrdia de Tàrrega
Història
Conveni celebrat a Tàrrega (Urgell) el 21 de gener de 1236 entre Jaume I de Catalunya-Aragó i Ponç de Cabrera, que fou reconegut comte d’Urgell.
El rei retingué en franc alou la ciutat de Lleida i la vila de Balaguer
ducat de Durazzo
Geografia històrica
Territori independent format el 1333 quan Joan d’Anjou (mort el 1335), comte de Gravina, fill del rei Carles II de Nàpols i fundador de la branca dels Anjou-Durazzo, en renunciar al principat d’Acaia a favor de Caterina de Valois, rebé la ciutat de Durazzo amb el títol de rei d’Albània.
El succeí el seu fill Carles mort el 1348 i la filla d’aquest, Joana morta el 1387, que el tingué fins el 1383, que fou ocupat pels serbis Perduda la ciutat de Durazzo, els drets al ducat passaren a la germana de Joana, Margarida de Durazzo morta el 1412, la qual es casà amb el seu cosí germà Carles de Durazzo , comte de Gravina, que esdevingué rei Carles III de Nàpols, i després a llurs fills, el rei Ladislau I mort el 1414 i la reina Joana II morta el 1435
Sança de Pamploma
Història
Reina de Lleó i Galícia i comtessa d’Àlaba i de Castella.
Filla del rei Sanç I i de Toda Aznárez Fou casada primer 924 amb el rei Ordoni II de Lleó i Galícia però, vídua el mateix any, es casà amb el comte d’Àlaba, Álvaro Herramélliz Finalment, es casà 932 amb el comte Fernán González de Castella
comtat de Montoro
Història
Títol senyorial concedit el 1643 a Vicente Ram de Montoro y de Montserrat, senyor de Montoro (Aragó).
Ha passat als Despuig, comtes de Montenegro