Resultats de la cerca

El lloc de Vilaverd es documenta per primera vegada l’any 1155, en què el comte Ramon Berenguer IV atorgà una carta de poblament als habitants de Duesaigües o Vila-salva i als de Vilaverd, als qui hi havia en aquell moment i als qui hi anirien a poblar-los D’aquest document se’n dedueix que en aquell moment Vilaverd ja es trobava repoblat El rei Alfons I es desprengué del lloc el 1178, quan el donà a l’arquebisbe de Tarragona en canvi d’uns drets que l’església tarragonina tenia a Lleida Al cap de molts anys de posseir-lo, l’any 1390 l’església tarragonina cedí novament al rei el…

Aquesta església fou la capella del castell de Selma L’esment més antic és de l’any 1030, en què Ermengarda, filla del comte Borrell II i mare de Mir Geribert, feu donació testamental a les esglésies de Santa Maria i Sant Cristòfol de Selma de les cases i les vinyes que tenia a Selma Quan el castell fou donat als templers el 1142, la capella castral va passar a ser de patronat del comanador Elisenda de Fonollar li feu un llegat de 10 sous en el seu testament del 1247 Aquesta capella, que era vora el castell, ha desaparegut del tot La visita prioral del 1567 en parla de la següent manera “feu…

Hom sol creure que la primera referència d’aquesta església és de l’any 978, en què el bisbe Vives de Barcelona va fer donació del castell de l’Aibà a Guitard Maruden , reservant-se entre altres coses la seva dominicatura anomenada Santes Creus, a la riba del Gaià Aquest document presenta algunes característiques que fan sospitar que és apòcrif per això l’esment segur més antic cal cercar-lo en la butlla del papa Anastasi IV adreçada a l’església de Tarragona l’any 1154, on consta que l’església de Santes Creus de Gaià, juntament amb la de Sant Pere de Gaià, formaven part de l’arxidiòcesi de…

Aquesta església era situada prop de la casa i l’antic terme de la Llenca, entre el barranc del Molí del Pubill i la Noguera Ri bagorçana Ara sols en resten escassos vestigis Consta la seva existència per primera vegada el 1103, en què els vescomtes d’Àger dotaren l’abadia de Sant Pere d’Àger amb les esglésies d’Algar També la butlla del papa Alexandre III la inclou entre les esglésies i els castells del monestir d’Àger 1163 L’any 1271 l’abat Pere d’Àger conferí Santa Maria d’Algar a un tal Pere Maença Sembla que l’indret d’Algar o Salgar es despoblà arran de la crisi del segle XIV, ja…

El lloc de Tivissa és documentat des de l’any 1153, que s’esmenta en la donació del castell de Miravet a l’orde del Temple El rei Alfons I el Cast infeudà l’antic castell sarraí de Tivissa, juntament amb d’altres fortaleses, a Guillem de Castellvell el 1174 Per aquesta raó, com Móra i altres indrets, acabà formant part de la baronia d’Entença i al segle XIV s’integrà al comtat de Prades Els seus darrers senyors foren els Medinaceli, ducs de Cardona El castell de Tivissa tenia un extens territori, que comprenia l’actual terme municipal més els de Vandellòs, Capçanes i els Guiamets El 1289…

La vila de la Freixneda s’assenta als vessants de llevant del tossal de Santa Bàrbara, al bell mig del terme El lloc fou conquerit entre el 1157 i el 1160 pel comte Ramon Berenguer IV de Barcelona, i formà part de la Pena d’Asnarlagaia Poc després es degué construir l’església parroquial de Santa Maria, ja que l’any 1210, tant el temple com la vila foren cedits pel bisbe de Saragossa i el capítol de Sant Salvador de la mateixa ciutat a l’orde de Calatrava, amb els delmes i les primícies En substitució del primitiu edifici romànic, s’aixecà al segle XVI un nou temple parroquial, d…

El llogaret de Biasques o Biesques d’Ovarra, amb la seva església, és situat sota el tossal del Cis, prop de la carretera que en aquest sector passa per l’esquerra de l’Isàvena L’indret és citat ja el 871, en què Incliga donà a Ègica, abat, i als monjos d’Ovarra, per al remei de la seva ànima, una terra que tenia per a rompre a la vall de Beranui, al lloc dit Biasques Tradicionalment l’indret pertanyia a Ovarra Vers el 1076 el rei Sanç Ramírez confirmà la falsificació del comte Bernat, que concedia al monestir la vila El 1119 consta del domini jurisdiccional del priorat d’Ovarra, dins l’…

El poble d’Aguilar, actualment despoblat, és situat al peu de la serra dels Avenlales, a l’esquerra de l’Éssera Una de les primeres referències de la seva església data del 1170, any en què el bisbe Guillem Pere dotà la canònica de Sant Vicenç de Roda, “ pro stabilitate et melioratione domus sua ”, amb les quartes episcopals de l’església d’Aguilar Posteriorment, ja a la darreria del segle XIII, en la relació d’esglésies i parròquies que contribuïren a sufragar la dècima papal recaptada durant els anys 1279 i 1280, figura l"’abat” d’Aguilar dins l’ardiaconat de Ribagorça, el qual…

Calàs és actualment el nom d’una partida situada al nord de Montanyana, vora la Noguera Ribagorçana Segons l’acta de consagració de Sant Martí de Montanyana 1026, per allí discorrien un torrent i un camí principal La seva gènesi potser estigué relacionada amb l’antiga via de pelegrinació que duia per Colls a Roda L’any 1117 el senyor Arnau Valgari féu testament amb motiu de pelegrinar a Jerusalem i hi disposà que l’alou de Kalas fos redimit pels seus fills Pere Arnau i Guillem Arnau i que aquests el tinguessin per la meitat, excepte el que ja havia deixat a Sant Jaume de Calàs,…

Les ruïnes d’aquesta capella, dedicada a sant Joan Baptista, són al nord-oest de Mont de Roda, al costat del mas de la Lecina Aquesta església estigué vinculada als senyors de Mont, ja que l’any 1116 Campi de Mont amb la seva família lliurà a Sant Vicenç de Roda la meitat que tenia en heretat a l’església de Sant Joan de Lecina i també lliurà un home amb la seva família i la casa que tenia al vilar de Lecina JBP De l’església de Sant Joan només han restat escassos vestigis, molt amagats per la vegetació i per les terres, que permeten veure que es tractava d’una església d’una…