Resultats de la cerca

Estudià jurisprudència i filosofia a la Universitat de Lleida 1571-77 i teologia a les de València i Alcalá de Henares i l’acabà a Lleida el 1583 Ordenat de sacerdot el 17 de desembre de 1583 a Sanaüja Residí a Barbastre com a familiar del bisbe Felipe de Urríes A Montsó actuà com a redactor de les actes de la comissió per a la reforma dels frares agustinians 1585, durant les Corts de la Corona d’Aragó que allí se celebraven Acompanyà el bisbe electe de Lleida Juan Gaspar de la Figuera a la visita apostòlica de Montserrat 1585-86 Traslladat a la seva diòcesi d’Urgell, fou mestre de cerimònies…

Fill segon de Joan I de Castella i d’ Elionor d’Aragó i net, per tant, del rei Pere el Cerimoniós, es formà i residí a Castella fins a 32 anys Entre el seu heretatge d’infant i el patrimoni que li aportà la seva muller Elionor d’Alburquerque , La Ricahembra , amb qui es casà el 1395, reuní uns dominis extensíssims, que travessaven tot Castella, en els quals es basà la seva força política i, després, la dels seus fills, els infants d’Aragó En morir el seu germà, el rei Enric III de Castella , el 1406, assumí la regència del seu nebot Joan II, juntament amb la mare d’aquest, Caterina de…

Vida i obra Membre d’una antiga família d’advocats de València, exercí com a advocat i obtingué diversos càrrecs a l’audiència Fou secretari del secret del Sant Ofici i catedràtic de dret civil a la Universitat de València 1774-79 Amic de Gregori Maians i de Francesc Pérez i Baier, fou un dels últims representants dels illustrats valencians Borrull, com el seu amic Jaubert de Passà, estava convençut dels orígens àrabs dels sistemes hidràulics valencians Però més enllà de l’habitual etimologia dels topònims estudiada pels historiadors del segle XIX, no aconseguí proves prou…

Foli 1, amb diverses inicials, en les quals hom pot apreciar ja els nous corrents gòtics insinuats G Llop Manuscrit conservat al Museu Episcopal de Vic Ms 25 que conté 182 folis de 29,5×18,5 cm a dues columnes, escrit en lletra semigòtica amb tinta negra i vermella Hom en desconeix l’origen, però figura ja a l’inventari de l’any 1368 amb aquestes paraules altro libra sens posts apellat homilia de sant Gregori super Ezechielem Modo est cum postibus allis * Quedaria així avalada la teoria de la procedència vigatana A part l’interès que tenen les caplletres tant per la decoració…

L’antiga canònica augustiniana és situada a la part alta de la ciutat de Girona, entre el convent de Sant Domènec i la pujada de Sant Martí L’església formà part d’un conjunt que ja existia l’11 de febrer del 898 “juxta murum Gerundae civitatis” , segons un document del rei Carles el Calb, fill de Lluís el Piadós L’any 903 aquesta església rebé una donació de mans d’un magnat anomenat Hombrado , al mateix temps que n’era rector un home anomenat Pèrfid El cabiscol la féu reedificar abans de l’any 1064 i s’hí treballava encara l’any 1078, quan el seu hereu Joan hi féu deixes per cobrir-la L’any…

Situació Vista del conjunt de la població, presidida per l’església romànica i sobretot per l’esvelt campanar, fa poc restaurat TAVISA L’església parroquial de Sant Pere centra el petit veïnat de Llorà, a uns 15 km de Girona, sobre la carretera a les Planes d’Hostoles per Sant Gregori Mapa L38-12295 Situació 31TDG758523 JAA Història La notícia més antiga sobre aquesta església és de l’any 1058, que fou restituïda al bisbe de Girona per la comtessa Ermessenda L’any 1065 consta en el testament de Guillem Guifré a favor de la canònica de la seu El 1208 el monestir d’Amer adquirí…

Situació Vista del sector sud-oest d’aquesta arruïnada església, precedida d’un campanar el pis inferior del qual fa de porxo ECSA - MÀ Font L’església de Santa Maria, avui totalment arruïnada, es troba a llevant del petit poble de Sarroqueta o Sarroca de Barravés, vora l’antic camí que duu a Llesp Mapa 32-10 213 Situació 31TCH132015 Per a anar a Sarroqueta des del Pont de Suert, cal seguir la carretera N-230 en direcció a Vilaller i poc després d’un trencall a mà dreta que porta a Barruera i la vall de Boí, hi ha, també a la mateixa mà, una pista que mena a Sarroqueta Poc abans d’arribar-hi…

Situació Capella abandonada i mig perduda que és situada a l’antiga caseria de la Ribera ECSA - R Gutiérrez L’antiga església de Sant Pere, avui en ruïnes i coneguda també com Sant Pere del Sarrau, és situada a la primitiva caseria de la Ribera, que es trobava a llevant de Güel i, com el seu nom indica, al marge dret de l’Isàvena, entre el barranc de les Badies i el terme de Roda Avui en dia, les cases de la Ribera es troben aigües avall, vora Lasquarri Mapa 32-11 251 Situació 31TBG947800 L’accés a l’ermita de Sant Pere de la Ribera es fa des de la casa Trespueio de Güel, a tres quarts d’hora…

El culte i devoció al Roser fins a la fi del s XVI és limitat als convents dominicans i a llur àmbit d’acció Al llarg dels s XIV i XV hi ha indicis d’aquesta devoció en les mencions de saltiris nom popular del rosari i paternòsters rosaris i collarets, però amb finalitat de comptar les avemaries i els parenostres L’avançada devocional del Roser i de l’erecció de les confraries i l’existència d’un ofici dedicat a fer rosaris tingué lloc a partir del 1571, quan, amb ocasió de guanyar-se la batalla de Lepant la festa del 7 d’octubre, hom cregué que fou per la intervenció de la Mare de Déu Això…

Fill d’ Humbert Torres i Barberà El 1926 inicià estudis de medicina a la Universitat de Barcelona El 1933 es doctorà a Madrid i començà a exercir de metge a Lleida El 1935 emmalaltí de tuberculosi i al final d’any ingressà al sanatori de Puigdolena, on residí els darrers set anys de la seva vida i on establí una estreta amistat amb Mercè Figueras, inspiradora de les Cançons a Mahalta L’educació que rebé de jove es fonamentà, d’una banda, en el republicanisme catalanista, i, de l’altra, en una concepció espiritual de l’existència que influí decisivament en la seva lírica Entre el 1934 i el…