Resultats de la cerca
Es mostren 2436 resultats
Banc Popular espanyol (1869-1883)
Una obligació del Banc Popular Espanyol, Barcelona 1872 Aquest banc, una societat anònima, es constituí el 26 d’abril de 1869, a Barcelona, amb el domicili i les oficines a la plaça de Sant Sebastià, núm 15 El seu objectiu era el genèric de qualsevol banc, però segons un autor es dedicà sobretot a donar crèdit als municipis amb la garantia de la venda dels béns amortitzats Gabriel Tortella Los orígenes del capitalismo en España , pàg 311 La serva primera Junta de Govern 1881 fou la següent President – Perfecto Manuel de Olalde, exgovernador civil de Barcelona Vocals – José María Faquineto,…
Vietnam 2013
Estat
L’any 2013, el Govern del Vietnam es va veure exposat a les dures crítiques de l’opinió pública, a causa de la persistència dels casos de corrupció i la percepció d’inacció política, en un context marcat per la inestabilitat econòmica Els problemes en el sector financer van situar el creixement anual del Vietnam en el 5,2% Els esforços del Govern per abaixar els tipus d’interès i establir mecanismes de coordinació i reestructuració del sector bancari no van poder evitar la caiguda de la inversió estrangera i de la demanda creditícia, factors clau en l’alentiment de l’economia…
Sant Jordi de Cercs
Església
Església romànica del municipi de Cercs (Berguedà), dalt d’un petit turó, sobre el nou poble de Sant Jordi de Cercs, dominant l’embassament de la Baells.
L’edifici De proporcions considerables, l’església consta d’una sola nau alta i esvelta coronada a l’est per un absis semicircular Sembla que originàriament era coberta per una volta de canó que al segle XIII, en sobrealçar l’edifici, fou substituïda per l’actual volta de canó apuntada Aquest sobrealçament, a més, va comportar el reforç dels murs romànics i l’adossament de diversos arcs torals A aquesta etapa de reformes també correspon la construcció de dues petites capelles, una a cada banda de la nau Una volta de quart d’esfera cobreix l’absis, tot i que no es pot distingir bé perquè…
saló de l’automòbil
Transports
Exposició anual o biennal, de caràcter públic i professional, on la indústria de l’automòbil presenta les novetats més destacades i es debat la marxa del sector.
Els salons més importants se celebren a Detroit gener, Chicago febrer, Ginebra i Nova York març o abril, Londres juliol, Frankfurt i París setembre o octubre, Los Angeles novembre i Tòquio El Saló Internacional de l’Automòbil de Barcelona, que organitza la Fira de Barcelona, té una periodicitat biennal anys senars, és de caràcter professional i sol reunir un milió de visitants És reconegut per l’Organització Internacional de Constructors d’Automòbils OICA El 2009, aquest saló fou declarat “esdeveniment d’excepcional interès públic” amb motiu del seu 90è aniversari
mostassa negra
Mostassa negra
La la means I love you (cc-by-sa-3.0)
Gastronomia
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia anual, de la família de les crucíferes, de fins a 100 cm d’alçària, amb les fulles inferiors lirades i les superiors lanceolades i dentades.
Les flors són grogues, arranjades en raïm, i els fruits són síliqües Es fa en camps i llocs incultes Les llavors, negres, tenen propietats rubefaents i revulsives, i són usades en la preparació de la salsa de mostassa emprada com a condiment de la carn
morró negre
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les escrofulariàcies, de 10 a 60 cm, ajaguda, de fulles alternes palmatilobulades, de flors axil·lars blavoses i de fruits capsulars.
Prospera en conreus i llocs incultes
suassana
Botànica
Herba anual, de la família de les geraniàcies, de 20 a 40 cm d’alçària, de fulles orbiculars pinnatífides i de flors roses, amb els pètals enters.
Es fa en llocs incultes, herbeis, etc
forcadella
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les gramínies, de 10 a 50 cm d’alçària, amb fulles lanceolades peloses i amb unes quantes espigues filiformes divergents.
estafisàgria
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les ranunculàcies, robusta, de fins a 1 m d’alçària, amb fulles palmatilobulades i amb ramells de grosses flors blaves.
Espontània, creix en indrets ombrívols de les Illes Balears
vale real
Història
Obligació de l’estat amb un interès del 4% anual, emesa l’any 1780, durant el regnat de Carles III d’Espanya, per suggeriment de Francisco Cabarrús.
Els vales reales havien d’ésser acceptats per les caixes públiques i hom podia utilitzar-los per a tota mena d’operacions, llevat del pagament de sous i en el comerç al detall Esdevingueren, doncs, el primer paper moneda conegut a l’Estat espanyol Llur evolució fou molt desafortunada i, a mitjan s XIX, es reconvertiren en uns altres títols del deute públic