Resultats de la cerca
Es mostren 3445 resultats
Arenós

Armes dels Arenós
Llinatge del País Valencià l’estirp del qual fou Eiximèn Peres d’Arenós, a qui Jaume I de Catalunya-Aragó concedí, el 1242, la baronia d’Arenós.
Els Tarassona, d’origen aragonès, apareixen a la primera meitat del segle XII a Tolosa de Llenguadoc amb d’altres cognoms aragonesos, com els Jaca o els Tudela, tots els quals pertanyien, sens dubte, al grup que partí amb els occitans quan aquests, després d’ajudar a la conquesta de la vall de l’Ebre, se’n tornaren al seu país La nissaga d’Eiximèn Peres d’Arenós tingué una marcada influència política Els fills d’Eiximèn Peres d’Arenós, Blai Eiximenis d’Arenós i Eiximèn d’Arenós acompanyaren Jaume I de Catalunya-Aragó en la seva visita a la frontera de Múrcia Eiximèn Peres d’…
Sant Francesc d’Almunia (Vic)
Art romànic
Aquesta església es trobava dins el terme de la vila de Vic, fora de les muralles, a mitja hora vers llevant, propera a la carretera de Vic a Roda de Ter, ja en terme parroquial de Calldetenes Fou sempre una simple capella rural, i durant un curt temps aplegà algun deodonat o deodonada El nom li prové del mas Almunia, encara que la tradició popular ha fet que fos el lloc on defallí sant Francesc El fet que Jacint Verdaguer recollís aquesta llegenda divulgà el fet arreu fins al punt que modernament l’indret és conegut com Sant Francesc s’hi moria El fet és que des de l’any 1140 es coneix l’…
Les Torretes (Montferrer i Castellbò)
Art romànic
Situació Un dels sectors característics d’aquest conjunt d’edificis, possibles restes d’un hàbitat medieval ECSA – A Villaró Aquest conjunt d’edificis, conegut com les Torretes, es troba dalt del turó que hi ha entre el serrat de Maldiscle i Sant Climent de la Torre Mapa 34–10215 Situació 31TGC666938 Per arribar-hi cal prendre un camí que surt de la torre de Sant Climent i travessa el torrent Les cases són al vessant de ponent del serrat Història Les Torretes són un conjunt d’edificis força atípics No tenen pràcticament res a veure amb les construccions pròpies del país La gent de la contrada…
Sant Salvador de Montpedró (Castellonroi)
Art romànic
La capella de Sant Salvador recorda l’existència d’un antic nucli de població en la summitat d’un turó de gran interès estratègic 545 m d’altitud, vora Pinyana, que domina la vall de la Noguera Ribagorçana La capellania de Sant Salvador de Montpedró depenia de l’abat de Sant Pere d’Àger Al segle XIV sembla que gaudí de gran devoció, ja que s’ha conservat memòria de tres interessants llegats de l’època Així, Bernat de Camporrells, segons l’última voluntat del seu pare Gombau, instituí l’any 1342 a favor del santuari de Montpedró un cens de 200 sous de pensió anual Els dos…
Sant Miquel dels Plans (Aiguatèbia i Talau)
Art romànic
Situació Vista general d’aquesta antiga parròquia, avui convertida en simple capella ECSA - A Roura L’antic veïnat dels Plans, a 1 007 m d’altitud, és al nord-oest de Toévol Mapa IGN-2249 Situació Lat 42° 33’ 28” N - Long 2° 13’ 3” E Hom pot arribar als Plans, passant per Cabrils i Toévol, per una carretera estreta el primer tram no és asfaltat i plena de revolts que arrenca de la N-116, a mà dreta, a uns 1,5 km d’Oleta en direcció a la Cerdanya Història El lloc dels Plans, conegut des de l’any 870, fou una dependència de Sant Andreu d’Eixalada i a partir del 878 de Sant Miquel de Cuixà…
Eurípides
Música
Autor grec de tragèdies clàssiques.
Amb Èsquil i Sòfocles, del qual fou contemporani i competidor, és considerat un dels tres grans poetes tràgics de l’era clàssica Eurípides participà activament en la renovació dels gèneres i les tècniques musicals que tingué lloc a la Grècia del segle V aC i que formava part de l’evolució general de totes les arts, bé que en el cas de la música anava molt lligada a la poesia i a les arts escèniques És lògic, doncs, que Eurípides difongués el nou estil a través de les seves tragèdies En els textos de les divuit obres conservades, sobre un total d’unes vuitanta, les referències musicals són…
orde
Cristianisme
Societat de religiosos, aprovada per l’autoritat eclesiàstica, que viuen en comunitat sota l’observança d’una regla i que emeten vots solemnes, és a dir, reconeguts com a tals per l’Església, diversos dels vots simples que caracteritzen les congregacions religioses.
El concepte canònic d’ orde és fruit d’una llarga evolució que a partir d’un pluralisme primitiu de vida religiosa en les diverses formes ascetes, ermitans, monjos, etc, més o menys organitzats i dependents sempre de les esglésies locals, ateny una organització centralitzada dependent de la Santa Seu Els primers ordes no apareixen fins al segle XII amb les grans congregacions monàstiques de Cluny benedictí i del Cister i, sobretot, amb el naixement dels mendicants Actualment els ordes religiosos es distingeixen en quatre categories monjos, canonges regulars, mendicants i…
jota
Música
Dansa popular de metre ternari i tempo viu, freqüentment cantada, l’àrea de difusió de la qual comprèn gairebé tot l’Estat espanyol.
Als Països Catalans és especialment coneguda al País Valencià i a les Illes Balears, però també a Catalunya, sobretot a les zones limítrofes amb Aragó i al sud del país Els seus orígens difícilment poden ser anteriors a mitjan segle XVIII Consta de set frases musicals de quatre compassos, i el text es presenta en la forma de quarteta octosillàbica La dansa és de participació oberta, de parelles i de coreografia senzilla Quan es canta, les cobles són de moviment més lent i es complementen amb preludis i interludis instrumentals Els dansaires s’acompanyen molt sovint amb castanyoles o…
El mar
Cinematografia
Pel·lícula del 1999; ficció de 111 min., dirigida per Agustí Villaronga i Riutort.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Massa d’Or Isona Passola, Barcelona ARGUMENT Basat en la novella homònima 1958 de Blai Bonet GUIÓ Antoni Aloy, Biel Mesquida, AVillaronga FOTOGRAFIA Jaume Peracaula Fujicolor, panoràmica AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Francesc Candini MUNTATGE Raúl Roman MÚSICA Javier Navarrete SO Salvador Mayolas directe, Àlex Pérez en estudi INTERPRETACIÓ Roger Casamajor Andreu, Bruno Bergonzini Manuel, Antònia Torrens sor Francisca, Ángela Molina Carmen Onaindía, Simó Andreu Alcántara, Juli Mira Don Eugeni, Llorenç Santamaria el falangista, Maria del Mar Bonet la mare de Manuel,…
Cesare Pavese
Literatura italiana
Escriptor italià.
La seva primera obra és una collecció de versos Lavorare stanca 1936 Tot seguint els novellistes nord-americans moderns —coneixia molt bé la literatura anglesa i la nord-americana, de les quals traduí moltes obres— ha representat d’una manera directa, fins i tot en l’ús del llenguatge, un cert món torinès i camperol de les Langhe, sense mai sortir, però, del seu món interior, turmentat i desillusionat D’aquí prové la sanitat moral i la solidaritat, que apareixen en la seva obra com a aspiracions, més que assolides sofertes, de tal manera que a la fi de l’obra, més que els…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina