Resultats de la cerca
Es mostren 3906 resultats
Paul Badura-Skoda
Música
Pianista austríac.
S’inicià en el piano el 1939 amb Viola Thern El 1948 obtingué el diploma de direcció orquestral i prosseguí la seva formació amb Edwin Fischer Professor de piano a la Universitat de Wisconsin, EUA 1966-71, es distingí com un dels millors intèrprets de Mozart, Beethoven, Schubert i Haydn, dels quals enregistrà la integral de sonates per a piano Publicà Mozart-Interpretation 1952, en collaboració amb la seva esposa Eva Halfar i, amb Jörg Demus, Die Klaviersonaten von L van Beethoven 1970 Compaginà les interpretacions en concerts, les gravacions i les classes magistrals arreu d’…
,
Dan Brown

Dan Brown
© Dan Courter
Literatura
Novel·lista nord-americà.
Estudià a l’Escola Phillips d’Exeter i es graduà a la Universitat d’Amherst Exercí un temps com a professor d’anglès fins que decidí lliurar-se exclusivament a escriure El seu interès pels codis desconeguts, els misteris de la història i les societats secretes el dugueren a escriure la seva primera novella, Digital Fortress 1996, que es convertí ràpidament en un llibre d’èxit Amb Angels & Demons 2000 i The Da Vinci Code 2002, inicià la sèrie de novelles protagonitzades pel professor d’iconologia i simbologia religiosa Robert Langdon, i es consolidà com l’autor de best-sellers de la…
Pliocè
Geologia
Segona època (o sèrie) del Terciari superior, situada damunt el Miocè i sota el Plistocè.
Se situa entre -5 i -2 milions d’anys Els seus límits són fluctuants, sobretot amb relació al Quaternari suprajacent Entre els invertebrats són abundants els molluscs i els equínids, com també els foraminífers Continua la riquesa de faunes de mamífers En general, la fauna i la flora del Pliocè representen un trànsit gradual del Terciari cap al Quaternari i el període actual, sense presentar ruptures importants Més aviat sembla important un refredament que es dona arreu del món Els materials típics en les àrees mediterrànies són argiles grogues i blaves i sorres de gra fi més o…
Nicolaj G’uzelev
Música
Baix búlgar.
Estudià belles arts a Sofia i, poc després d’haver començat, s’adonà de la seva vocació pel cant El 1960 debutà amb el paper de Timur de Turandot a l’Òpera de Sofia, després d’haver guanyat el Concurs Nacional de Cant El 1965 realitzà una gira europea amb la companyia del mateix teatre, i el mateix any cantà Aïda al Metropolitan de Nova York Actuà arreu del món i combinà el repertori rus MP Musorgskij, AP Borodin i l’italià G Verdi, G Rossini, G Puccini amb l’alemany G Meyerbeer, J Offenbach Intèrpret molt aplaudit d’òperes de Mozart en diverses edicions del Festival de Salzburg…
Gerd Albrecht
Música
Director d’orquestra alemany.
Fill del musicòleg Hans Albrecht , estudià a Kiel i a Hamburg, i el 1957 guanyà el Premi de Besançon A partir del 1958 fou director assistent de l’Òpera de Stuttgart, fins que el 1961 fou nomenat director permanent de l’Orquestra de Magúncia Successivament, treballà a Lübeck i a Kassel, essent el director alemany més jove del seu temps A partir dels anys setanta fou director dels teatres d’òpera més rellevants d’arreu, i estrenà obres de HW Henze, Reimann o G Ligeti, entre d’altres El 1992 fou nomenat director de l’Òpera de Berlín i al setembre del 1993, de l’Orquestra…
Idris Muhammad
Música
Bateria nord-americà.
A vuit anys comença a tocar la bateria Cap a la meitat dels anys cinquanta tocà i enregistrà amb Fats Domino A la dècada següent feu gravacions amb artistes de soul , com ara Sam Cooke, i de jazz , com per exemple Lou Donalson, mostrant-se com un dels bateries més innovadors en els ritmes funk , que desenvolupà basant-se en la tradició de Nova Orleans Del 1969 al 1973 treballà a Broadway, al cèlebre musical Hair , de G MacDermot, i alhora enregistrà com a bateria contractat per la discogràfica Prestige Més endavant collaborà amb músics de jazz com Johnny Griffin i Randy Weston Els anys…
Heinz Rehfuss
Música
Baix baríton suís naturalitzat nord-americà.
Es formà a Neuchâtel amb el seu pare, el baríton Carl Rehfuss, i amb la seva mare, la contralt Florentine Rehfuss Peichert El 1938 debutà al teatre municipal de Bienne-Soleure i dos anys més tard passà a l’Òpera de Zuric, on actuà fins el 1952 i on interpretà més de vuitanta papers A partir del 1952 fou convidat a teatres operístics d’arreu d’Europa i es presentà amb èxit a París, Milà, Viena, Munic, Montecarlo, Barcelona, Edimburg, Venècia i Florència El 1961 estrenà al Teatro La Fenice Intolleranza 60 , de L Nono Destacà especialment en els papers de Don Giovanni WA Mozart,…
Bruno Rigutto
Música
Pianista francès.
Es formà al Conservatori de París, on fou deixeble de Lucette Descaves El 1962 fou distingit amb el primer premi de piano, i un any més tard, amb el de música de cambra, especialitat a la qual ha dedicat una notable atenció Amplià la seva formació amb Marguerite Long i rebé consells de Samson François El 1965 obtingué el primer premi en el Concurs Long-Thibaud de violí i piano i l’any següent fou premiat en el Concurs Internacional PI Cajkovskij de Moscou La seva carrera s’ha desenvolupat arreu del món en recitals tant en solitari com interpretant música de cambra amb Pierre…
Iona Brown
Música
Violonista i directora d’orquestra anglesa.
Violinista precoç, a catorze anys entrà a formar part de la Jove Orquestra Nacional de la Gran Bretanya, activitat que compaginà amb els estudis realitzats a Londres, Viena, Roma i París El 1963 debutà com a solista amb l’Orquestra Filharmònica de Londres, un any després fou primer violí i solista a l’Academy of Saint Martin-in-the-Fields i del 1974 al 1980 fou directora artística d’aquesta institució Després de molts anys com a solista començà a interessar-se per la direcció orquestral Fou així com el 1981 fou nomenada directora de l’Orquestra de Cambra de Noruega, amb la qual enregistrà …
veremadora
Agronomia
Màquina agrícola emprada per a collir el raïm, automotriu o arrossegada pel tractor, que fa caure els grans mitjançant uns pals flexibles que vibren o colpegen, muntats lateralment en una estructura que cavalca la tira de ceps.
Els raïms són recollits per un conjunt de plaques imbricades, articulades i retràctils, que es retiren en passar el cep o el pal d’emparrar Allà els recullen unes cintes transportadores, al llarg de les quals es produeix un procés de neteja, bàsicament de fulles, i que els porten a unes tremuges que poden descarregar-se hidràulicament a un remolc especial, hermètic En aquests darrers anys aquestes màquines s’han generalitzat arreu del món, fins i tot en les zones de producció de grans vins, ja que no hi ha efectes negatius sobre la qualitat de la verema, ans al contrari, l’increment de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina