Resultats de la cerca
Es mostren 1258 resultats
Premi Internacional Catalunya

Escultura La clau i la lletra d’Antoni Tàpies
© Generalitat de Catalunya
Entitats culturals i cíviques
Guardó atorgat anualment, des del 1989, per la Generalitat de Catalunya per distingir les persones que han contribuït decisivament amb el seu treball creador a desenvolupar els valors culturals, científics o humans arreu del món.
El premi està dotat amb 80000 euros i l’escultura La clau i la lletra d’Antoni Tàpies Guardonats 1989 Karl Raimund Popper 1990 Abû Ahmad Muhammad Abd as-Salām 1991 Jacques-Yves Cousteau 1992 Mstislav Rostropovič 1993 Luigi Luca Cavalli-Sforza 1994 Edgar Morin 1995 Václav Havel i Richard von Weizsäcker 1996 Yaşar Kemal 1997 Amartya Kumar Sen 1998 Jacques Lucien Jean Delors 1999 Doris Lessing 2000 Abdallah Laroui 2001 Andrea Riccardi 2002 Harold Irving Bloom 2003 Nawal el-Saadawi 2004 Sari Anwār Nuṣaybah i ‘Amos Oz 2005 Claude Lévi-Strauss 2006 Pere Casaldàliga i Pla 2007 Edward…
cambrer d’honor
Cristianisme
Càrrec honorífic de la cort pontifícia atorgat a eclesiàstics per a cada pontificat, els quals, tot i no exercir cap ofici, fan servei a la sala del tron (llevat els cambrers d’honor ‘extra urbem’).
Luis Eduardo Aute

Luis Eduardo Aute
Keneth Cruz (CC BY-NC 2.0)
Música
Pintura
Cantant, compositor, poeta i pintor castellà.
Fill d’un empresari català establert a les Filipines i d’una filipina d’origen espanyol, després de residir un temps a Barcelona el 1954 s’establí amb la seva família a Madrid Abans de centrar-se sobretot en la música, es dedicà també a la pintura i al cinema, activitats que juntament amb la literatura continuà al llarg de tota la seva vida El 1963 anà a París, on feu algunes exposicions, i el 1967 participà en la Biennal de São Paulo i participà també en el rodatge d’algunes pellícules L’interès per Bob Dylan i Georges Brassens i la bona acollida de cançons que havia escrit per a la seva…
,
buit
Física
En el context de la física clàssica, concepte límit d’un espai desproveït totalment de matèria, en el qual es propaguen els camps.
L’evolució de la noció de buit ha progressat parallelament a l’evolució de les teories de la composició de la matèria i de les interaccions, i a l’avenç de les tecnologies per a la producció del buit Així, mentre Pascal demostrà al segle XVII l’existència del buit mitjançant un baròmetre, la interpretació excessivament mecanicista dels fenòmens ondulatoris feu que al segle XIX hom considerés erròniament que les ones electromagnètiques requerien d’un medi material per a propagar-se, l’ èter , que havia d’omplir tot l’espai, fins i tot l’espai “buit” El buit total el no-res és un concepte…
Escola Valenciana — Federació d’Associacions per la Llengua
Entitat cívica que integra 29 associacions comarcals i de tot l'àmbit del País Valencià.
Fou constituïda legalment l’any 1990, si bé les associacions membres ja treballaven de manera coordinada d’ençà del 1984, fent seves les aspiracions de grups d’ensenyants i de pares i mares d’alumnes que reivindicaven una escola arrelada al país, escola integradora i solidària que considerés la llengua dels valencians l’element normal de comunicació i la llengua vehicular de l’ensenyament Amb aquest objectiu, i davant de les difícils condicions i reticències que l’us del valencià ha d’afrontar des de nombrosos sectors de la societat valenciana, i àdhuc des de l’administració autonòmica, ha…
almirall | almirallessa
Història
Transports
Oficial general de la marina de guerra.
El títol d’almirall és trobat per primera vegada a Sicília al segle XI usat pels genovesos, fou generalitzat a la marina europea durant el segle XIII A l’època de Jaume I de Catalunya-Aragó, el 1231, Carròs figurà ja com a almirall de Catalunya i Mallorca i des d’aleshores sempre hi hagué a la corona catalanoaragonesa almirall i vicealmirall Durant el regnat de Pere III, el comandament suprem de les forces navals reials era assumit per l’almirall, que tenia a les seves ordres tres vicealmiralls, que corresponien, respectivament, als regnes de València i de Mallorca i al Principat La…
Sant Fructuós (Tarragona)
Art romànic
L’església de Sant Fructuós de Tarragona era situada a la part baixa de la ciutat, prop de l’actual plaça de Corsini i de l’antiga basílica del fòrum municipal romà de la ciutat És esmentada en un document de la darreria del segle XI, donat a conèixer per X Sitjes es tracta d’un testament datat el 4 de desembre de 1091 i atorgat pel sacerdot Guillem Geribert, en el qual hi ha notícia que aquest llegà als cenobis de Sant Pau del Camp de Barcelona i a Sancti Fructuosi Tarraconensi un tonell nou amb el vi que contenia, la venda del qual havia de servir per a les obres que es duien a…
Torre de Bellcaire d’Urgell
Art romànic
Situació Les restes de la torre de Bellcaire són situades al nucli antic del poble, a l’actual Carrer Major Mapa 33-14360 Situació 31TCG259254 El poble de Bellcaire és situat al km 9 de la carretera comarcal de Tàrrega a Alfarràs PBRo Història De la torre de Bellcaire, en consta l’existència des de l’any 1091, en què el comte Ermengol IV feu donació a Sant Serni de Tavèrnoles de la torre de Bellcaire, amb dues almúnies que eren al seu voltant Posteriorment, l’any 1139, hi ha testimoni documental que el comte Ermengol VI d’Urgell i la seva esposa Elvira feren donació a un grup de colonitzadors…
Castell de Tersà (Castellar del Riu)
Art romànic
Situació El castell de Tersà es troba situat prop la casa del mateix nom, sobre el Pla de Campllong Les seves escasses restes, una paret i el que pot ser la base d’una torre quadrada, s’aixequen sobre un turó que domina la casa de Tersà, el Pla de Campllong i Castellar del Riu Aquest castell figura situat en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 292-M781 x 97,5 — y 62,1 31 TCG 975621 L’accés a les restes del castell és molt difícil Per arribar-hi cal prendre la carretera que des de Berga porta a Sant Llorenç de Morunys a la sortida de La Mina,…
Àngel Zúñiga Izquierdo
Cinematografia
Crític, periodista i escriptor.
Vida Installat a Barcelona des de petit, tingué una formació autodidàctica El 1928 marxà a París, des d’on envià les primeres cròniques sobre els films en castellà que la Paramount rodava a Joinville-sur-Pont Quan ja era a Barcelona, el 1931 entrà a "El Mundo Deportivo" i poc després a "El Noticiero Universal" i a la revista "Destino" com a crític de cinema, en la qual també creà les Sesiones Destino 1942-44, que continuà Josep Palau El 1946 passà a "La Vanguardia Española", on s’ocupà també de literatura i teatre El 1955 el diari l’envià de corresponsal a Nova York i s’hi estigué fins el…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina