Resultats de la cerca
Es mostren 1371 resultats
música de Síria
Música
Música desenvolupada a Síria.
La gran tradició de música litúrgica que les diverses esglésies i confessions practiquen a Síria sovint ha deixat en segon pla la presència d’altres músiques de caràcter profà o simplement no religiós D’altra banda, la música tradicional siriana s’ha de situar dintre el gran grup de la música àrab, de la qual manté les característiques principals encara que no poden passar desapercebudes les petites diferències conseqüència d’uns trets culturals propis A Síria, com als altres països islàmics, la majoria de cants són acompanyats per un conjunt d’instruments tradicionals -a vegades inclouen…
Kurdistan
Regió
Regió del SW d’Àsia, de límits no gaire clars, dividida entre Turquia (l’antiga Cilícia), part d’Armènia i l’Azerbaidjan, nord de l’Iraq, el NW de l’Iran i una petita part de Síria.
Habitada majoritàriament pels kurds kurd, és una regió muntanyosa amb altituds superiors als 3 500 m, molt seccionada per gorges abruptes i d’accés difícil, la qual cosa afavoreix el manteniment de la comunitat kurda i les seves tradicions Defensors de la independència nacional, els kurds han rebutjat sovint el poder dels governs que els han dominat i han donat lloc a freqüents rebellions locals Després de la desfeta turca a la Primera Guerra Mundial, els kurds, encoratjats per la declaració Wilson 1918, que preveia l’autonomia de les nacionalitats no turques de l’imperi Otomà, aspiraven a la…
tríptic
Art
Composició pictòrica, escultòrica o d’orfebreria dividida en tres cossos, en la qual els dos exteriors es tanquen sobre el central; tenen també decorada la cara exterior que resta a la vista quan el tríptic és tancat.
Aparegué a Bizanci com a derivació i ampliació del díptic, i restà sempre de mida petita i portàtil en l’art cristià oriental A Occident arribà a adquirir grans dimensions i constituí veritables retaules d’altars, i el seu millor moment fou el gòtic El seu ús perdurà fins al s XV
tennis de taula

Nacha Hospital obtingué quaranta-quatre títols catalans i estatals de tennis de taula entre 1952-63
Federació Catalana de Tennis Taula
Tennis de taula
Esport de pilota que enfronta dos jugadors o dues parelles de jugadors situats cadascun a banda i banda d’una taula dividida transversalment per una xarxa i amb una ratlla central que va d’extrem a extrem.
El joc consisteix a colpejar una pilota amb una pala per fer-la passar pel damunt de la xarxa fent que boti en el camp contrari de manera que l’adversari no la pugui tornar La pilota ha de botar primer en el camp del jugador que executa el servei En un partit de dobles, el servei es fa en diagonal La taula té unes mides de 274 cm de llarg per 152 cm d’ample i 76 cm d’alçària La xarxa s’eleva fins els 15,25 cm La pilota, de plàstic abans era de celluloide, és blanca o de color taronja, té 40 mm de diàmetre i pesa 2,7 g Històricament, les pales han estat de fusta i cobertes de pergamí, de paper…
raval del Comte
Raval
Raval de la vila de Figuerola d’Orcau, al municipi d’Isona i Conca Dellà (Pallars Jussà), la senyoria de la qual era dividida entre el comte de Pallars (una part) i els barons d’Orcau (dues parts).
cromatografia

cromatografia en columna d’adsorció entre un sòlid (fase estacionària) i una solució líquida (fase mòbil)
© Fototeca.cat
Química
Mètode d’anàlisi immediat basat en la percolació d’una fase líquida o gasosa (mescla problema) al llarg d’una fase estacionària, que pot ésser sòlida —porosa o finament dividida— o bé líquida fixa impregnant un suport inert.
Els components de la mescla es separen d’acord amb llur distinta velocitat de migració tot al llarg de la fase estacionària Entren en la definició anterior la cromatografia de paper, la de capa fina, la de columna, la de gasos, i també la de bescanvi iònic i la de filtració per gels permeables les dues darreres tenen, però, algunes característiques especials Els ràpids progressos fets en la identificació, purificació i separació de vitamines, hormones, enzims, antibiòtics, alcaloides, proteïnes i alguns grups de substàncies inorgàniques no haurien estat possibles sense aquest conjunt de…
Staatliche Museen
Institució fundada el 1830 a Berlín, la qual, un cop dividida la ciutat després de la Segona Guerra Mundial, donà lloc als Staatliche Museen zu Berlin, al Berlín Oriental, i als Staatliche Museen Preussischer Kulturbesitz, al Berlín Occidental.
Ambdues institucions supervisen diversos museus especialitzats Al Berlín Oriental tenen un relleu especial el Bode-Museum nom que rebé, el 1958, l’antic Kaiser-Friedrich-Museum i el Pergamon-Museum amb obres arqueològiques de Grècia i de l’Orient Pròxim i Mitjà, especialment l’altar de Pèrgam Al Berlín Occidental hi ha el museu Dahlem, que conté, entre altres seccions Museum für Völkerkunde, Islamisches Museum, etc, una important galeria de pintura Gemäldegalerie Dahlem , i els museus procedents de l’antiga Stiftung Preussischer Kulturbesitz inclosos al Charlottenburg
la Cerdanya
La vall de Meranges (Cerdanya)
© Fototeca.cat
Regió natural i històrica del Principat de Catalunya, constituïda per una plana (uns 20 km de llargada i uns 5 km d’amplada), a més de 1.000 m d’altitud, esfondrada per falles, en plena zona axial pirinenca, que forma la capçalera del Segre.
La geografia Els massissos granítics que la tanquen al nord —el roc de la Calm 2215 m, el Carlit 2921 m i el Puigpedrós 2842 m— l’aïllen de les valls de l’Arieja País de Foix i de l’Aude Capcir, mentre que al sud el rocam esquistós i calcari del Puigmal 2909 m, la Tosa d’Alp 2536 m i la serra de Cadí 2648 m fan de partió d’aigües amb les valls del Llobregat Berguedà i del Ter Ripollès La plana de Cerdanya o Gran Cerdanya , centrada per la vila de Puigcerdà, s’amplia amb les valls glacials, poblades, de Querol, Angostrina i les Lloses, a la solana, i les d’Alp i Oceja, a la baga Per l’est s’…
Els cinorincs
Els cinorincs, microscòpics i de vida marina, al nostre país no han estat estudiats a fons fins ara, tot i que es consideren molt comuns a totes les mars El seu aspecte extern recorda molt el de les larves dels dípters, sobretot per la cutícula dividida en anells i per les setes terminals del cos L’exemplar de l’esquerra, de l’espècie Echinoderes dujardini , fou trobat en mostres d’aigua procedents dels fons de posidònia dels voltants de Tossa de Mar, a 5 m de profunditat hi podem distingir perfectament els caràcters externs d’aquests animals A la dreta, un detall dels anells del…
capcetes
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les compostes, de tija erecta, de 10 a 30 cm, pilosa, dividida en de 1 a 3 branques, fulles ovades, piloses, i flors grogues, agrupades en capítols grans, envoltats de fulles florals.
Viu en erms de la regió mediterrània
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina