Resultats de la cerca

Estudià geografia i història a la Universitat de València La seva activitat docent, iniciada el 1963, s’ha desenvolupat en diversos instituts de Tarragona, Las Palmas de Gran Canària, Puertollano, Vila-real, València i al Liceu Espanyol de Roma És diplomada de postgrau de tercer cicle sobre formació del professorat de ciències socials per la Universitat de Barcelona i màster en didàctica de la història, la geografia i l’art per la UV Fou becada pel govern francès per a temes relacionats amb l’ensenyament i aprenentatge de la geografia, i realitzà treballs d’innovació educativa en diverses…

Installada a Gràcia, R de Baños en fou el gerent i el director de la producció, i el seu germà Ramon fou l’operador i cap de laboratori El mateix any Ricard també promogué la creació d’una empresa bessona, la productora i distribuïdora Magna Films, un projecte que no anà més enllà de la seva constitució Tot just després de la fundació es rodaren les primeres produccions El idiota 1916, una modesta cinta que no tingué gaire ressò La cortina verde 1916, que intentà aprofitar l’èxit teatral de l’obra de Julio Dantas en la qual es basa, i la desconeguda La sombra del polaco 1916 Més ambiciosa fou…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Estudis Balet i Blay Barcelona GUIÓ FWinterstein FOTOGRAFIA Ramon de Baños truca Dufaycolor, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ FFerrer i Fontanals, Ramon Larrosa, Ismael Balanyà fons decorats ANIMACIÓ Armand Tosquellas i Salvador Mestres AJUDANT D’ANIMACIÓ Manuel Roncero, Manuel Martínez Buch, Manfred Sommers, JBernet Toledano, Irene Dalmau, Pepita Pardell, Juan Romero, Juan Miguel Muñoz, Domènech Cervera, Maria Assumpció Raspall, Josep Roura, Ferran Aguiló i Francesc Macián MÚSICA August Algueró i els cors de la Capella Clàssica de Mallorca Joaquim Bisbe, Cançons…

Vida A set anys començà a actuar sobre els escenaris a la seva ciutat, afició que el portà a graduar-se a l’Institut del Teatre de Barcelona en cursos d’interpretació i dansa El 1976 fundà el Teatre Metropolità de Barcelona TMB al costat de Iago Pericot, una plataforma de teatre experimental que funcionà fins el 1984 Molt aviat destacà en papers televisius i amb la peça L’àliga de dos caps , muntada al Centre Dramàtic de Barcelona, el mateix any en què debutà en el cinema amb La ràdio folla 1985, Francesc Bellmunt, premi de Cinematografia de la Generalitat 1986 al millor actor També rebé…

Coalició electoral de centredreta formada entre els sectors evolucionistes del franquisme Ferran Abril i Martorell , Pío Cabanillas, Leopoldo Calvo Sotelo y Bustelo , Rodolfo Martín Villa, etc i alguns grups de l’oposició democràtica més moderada, encapçalats per F Álvarez de Miranda, Francisco Fernández Ordóñez i Joaquín Garrigues Walker Guanyà amb el 34% dels vots les eleccions legislatives del juny del 1977, i esdevingué l’eix del procés constituent del nou règim parlamentari malgrat la conversió formal en partit unificat octubre del 1978 i la victòria electoral del 1979 34% dels vots,…

El seu genearca conegut és Syrpuc, que era príncep de Kiernow el 1280 El seu quadrinet Radvila mort el 1477 fou anomenat, a Polònia, Radziwiłł Ostikowicz Fou net seu Mikołaj Radziwiłł mort el 1509, palatí de Vílnius i conseller de Lituània Els seus tres fills fundaren les tres grans línies del llinatge La línia de Goniadz i Medele fou iniciada per Mikołaj Radziwiłł mort el 1521, que succeí el pare en ambdós càrrecs, fou partidari de refermar, encara més, els lligams entre Polònia i Lituània i rebé 1515 el títol de príncep del Sacre Imperi i els ducats de Goniadz i Medele la línia s’extingí…

Fill d’un músic municipal i una cantant mediocre, es formà a Bolonya amb SMattei, amb el qual conegué l’obra de Haydn i Mozart, que l’influïren hom li retragué sovint un estil germanitzant Dedicat al teatre, debutà amb la farsa La cambiale di matrimonio 1810 ben acollida, escriví òperes bufes L’inganno felice , 1812 La scala di seta , 1812 que li donaren nom el mateix any estrenà ja al Teatro alla Scala de Milà La pietra del paragone i el 1813 consolidà la seva fama amb Tancredi , òpera seriosa, i les bufes Il signor Bruschino i L’Italiana in Algeri Hi emprà recursos còmics…

Els orígens de l’església de Sant Martí de Talaixà es remunten a la segona meitat del segle IX, quan els monjos benedictins de Sant Aniol d’Aguja fundaren la “ cellam vocabulo Talexano ”, com mostra el precepte que el monarca franc Carles el Calb donà a Ricimir, abat d’aquest monestir, confirmant les seves possessions, l’any 871 Amb el temps, aquesta església degué passar a mans de la seu episcopal de Girona, ja que, el 1004, durant el procés que tingué lloc a Besalú entre el bisbe de Girona, Odó, I el comte de Besalú, Bernat Tallaferro, per la possessió de les esglésies d’Argelaguer,…

En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna del tipus trompeta amb mecanismes per a modificar el so fonamental Consisteix en un tub metàllic doblegat de manera semblant a una trompeta o bé, sobretot en els instruments germànics, de forma elíptica L’embocadura gairebé sempre és situada formant un angle recte amb el pavelló, per la qual cosa sol ser tocat amb la campana en posició vertical, com el bombardí i la tuba El so és generat per la vibració dels llavis, que és recollida per un broquet metàllic de perforació hemisfèrica El cos de l’instrument és un tub de metall de secció…

Tutelà el seu germà petit Sunyer, a qui fou atribuït Besalú En accedir al tron era ja casat amb Garsenda, de la qual tingué només una filla, Riquilda, que es casà abans del 924 amb el vescomte Odó I de Narbona En morir Guifré I, els seus estats romangueren profundament trasbalsats i la mateixa ciutat de Barcelona, davant l’amenaça sarraïna, havia hagut d’ésser evacuada El mateix comte sembla residir llavors a Girona El retorn dels carolingis a la mort del rei Odó i el perill sarraí donaren lloc, durant el seu govern, a un reforçament dels lligams de submissió a França El comte sembla haver…