Resultats de la cerca
Es mostren 3947 resultats
reactable
Música
Instrument electrònic musical.
Ha estat desenvolupat, l’any 2003, per un equip de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona, integrat per Sergi Jordà, Martin Kaltenbrunner, Günter Geiger i Marcos Alonso Inspirat en els sintetitzadors modulars dels anys seixanta, l’instrument consisteix en una interfície tangible en forma de taula translúcida circular, sobre la qual se situen un seguit d’objectes, cadascun d’ells amb una funció específica, que poden ser manipulats per múltiples usuaris simultàniament El moviment i la interacció d’aquests objectes permeten la creació d’una única i flexible composició musical El…
ovni
Astronàutica
Nom donat generalment a qualsevol fenomen lluminós d’origen desconegut que hom observa en el cel.
Segons un corrent d’opinió força popular, els ovnis són, en realitat, alguna mena de naus espacials tripulades per éssers intelligents, que arriben a la Terra provinents d’altres mons Les investigacions rigoroses que hom ha efectuat per a determinar la natura dels ovnis no han arribat a cap conclusió definitiva D’altra banda, les mateixes característiques dels ovnis, és a dir, llurs aparicions inesperades en llocs també imprevisibles i la curta durada de les aparicions, fan molt difícil de poder obtenir les dades necessàries per tal d’estudiar el fenomen científicament Ara bé, en…
Giusto Ferdinando Tenducci
Música
Cantant castrat i compositor italià.
Sembla que fou alumne de GG Brunetti i L Fago al Conservatorio della Pietà dei Turchini, a Nàpols El 1753 cantà a Venècia en Ginevra , de FG Bertoni, i els anys següents actuà a la majoria dels teatres italians El 1758 cantà al King’s Theatre de Londres, ciutat on conegué WA Mozart, a qui feu classes de cant Durant els anys que visqué a Anglaterra el seu major èxit fou un pasticcio de l' Orfeo de Gluck, que JCh Bach adaptà expressament per a ell Tenducci és considerat el promotor del costum anglès d’introduir cançons escoceses en els espectacles d’òpera…
Tahití

Tahití
© Fototeca.cat-Corel
Illa
Illa d’Oceania, a l’arxipèlag de la Societat, a la Polinèsia Francesa.
La ciutat més important és Papeete Consta de dues parts formades per masses volcàniques antigues unides per un estret istme Culmina al NW a l’Orohena 2241 m L’envolta una barrera corallina Sotmesa a la influència moderadora dels vents del SE, té un clima temperat i una vegetació exuberant La població s’agrupa a les costes Conreus de cocoters a la costa, bananes i vainilla als vessants Els conreus tradicionals i la pesca són la base de l’alimentació La copra i el turisme són les riqueses principals Habitada per tribus polinèsies de religió animista, que practicaven la pesca, la navegació i…
motopolo
Altres esports de pilota o bola
Esport d’origen anglès, anàleg al futbol, practicat entre dos equips de sis jugadors cadascun, en el qual els participants van amb unes motocicletes especials.
El camp, pla i cobert de gespa, té forma rectangular i unes dimensions variables 45-80 m per 90-120 Les portes, collocades a la línia de fons, tenen unes dimensions de 7,30 m d’amplada per 2,45 m d’alçada Cada partit consta de dos temps, cadascun de 30 minuts Els jugadors han d’impulsar la pilota amb qualsevol part del cos llevat dels braços o de la motocicleta per tal de fer-la entrar a la porta contrària
Juan Bautista Plaza
Música
Compositor i musicòleg veneçolà.
Estudià amb el compositor i pianista JM Suárez El 1920 començà a treballar al servei de la catedral de Caracas Aquell mateix any viatjà a Roma, on romangué fins el 1923 Quan retornà, exercí com a organista i mestre de capella de la catedral de Caracas fins el 1948 Entre els anys 1933 i 1944 classificà i restaurà els manuscrits de l’Archivo de Música Colonial Per encàrrec del govern realitzà diversos arranjaments de l’himne nacional l’any 1947 El 1949 rebé la càtedra d’harmonia a l’Escuela de Música y Declamación També exercí com a crític musical i conferenciant El…
Josep Fontbernat i Verdaguer
Música
Director de cor i polític català.
Vida Es formà musicalment a Barcelona amb Enric Morera, i estudià també amb Déodat de Séverac, amb qui creà el Cor Català de Perpinyà Després de diverses activitats en terres occitanes, tornà a Barcelona, on la seva presència fou habitual en les sessions de l’Associació Obrera de Concerts Dirigí l’Orquestra Filharmònica de Barcelona, fundada per ell mateix el 1935 i que a partir del 1937 fou coneguda pel nom d’Orquestra Simfònica Catalana, amb la qual actuà fins el final de la Guerra Civil Espanyola La seva carrera política amb Esquerra Republicana de Catalunya el dugué a ser escollit diputat…
xarleston

Xarleston
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de percussió d’entrexoc que forma part de la bateria.
La denominació xarleston és arcaica actualment s’anomena xarles i, en anglès, hi-hat En la classificació Hornbostel-Sachs, idiòfon d’entrexoc directe entre dues parts simètriques Consisteix en dos plats o címbals, generalment de 30 a 36 cm de diàmetre, collocats enfrontats i parallels a terra El plat inferior resta immòbil a uns 80 cm d’alçada, suportat per una tija a l’interior de la qual corre una barreta que emergeix per la part alta i va subjecta al plat superior En pressionar un pedal situat a la part inferior de l’aparell, la barreta baixa i el plat superior és guiat cap avall uns…
reformisme
Història
Política
Actitud política segons la qual la transformació d’una societat, d’un règim o d’un sistema socioeconòmic pot realitzar-se dins el marc de les institucions existents, mitjançant reformes legislatives successives i sense recórrer a la revolució.
Per bé que aquest criteri ha estat adoptat al llarg de la història per moltes doctrines i molts moviments, hom pot destacar quatre corrents reformistes ben diferenciats el liberal burgès que actua dins les monarquies constitucionals del s XIX i començament del XX, i del qual són exemples, a l’Estat espanyol, els progressistes, els possibilistes de Castelar i el Partido Reformista de M&Álvarez el socialdemòcrata, o revisionisme, teoritzat per Eduard Bernstein i assumit des del començament del s XX per molts partits socialistes europeus l’alemany, el laborista…
Jurij Sergejevič Rytkheu
Literatura
Escriptor txuktxi
.
Nascut en una família de caçadors, començà a escriure en revistes locals mentre estudiava a l’Escola Tècnica d’Anadyr Traslladat a Leningrad el 1949, estudià a la universitat i continuà escrivint L’any següent a la publicació del seu primer llibre de narracions, La gent del la nostra costa 1953, ingressà a la Unió d’Escriptors Soviètics Escriví en rus i en la seva llengua narracions i novelles Un somni en la boira polar , En el mirall de l’oblit , Unna , Quan les balenes emigren , La fi del permafrost , guardonada amb el premi Gorki el 1977, i les memòries De la tenda nòmada a la universitat…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina