Resultats de la cerca
Es mostren 1386 resultats
Les cistàcies
Constitueixen una família més aviat petita 8 gèneres i 150 espècies, però de gran importància als països que voregen la Mediterrània, ja que és en aquestes terres, predominantment seques i assolellades, on tenen el principal centre de variació Per aquest motiu la proporció de cistàcies respecte del total d’espècies de la flora d’un territori qualsevol s’ha utilitzat, de vegades, com a indicador de la mediterraneïtat de la zona Majoritàriament, les cistàcies són arbusts no gaire alts o petites mates de fulles simples, generalment oposades, amb estipules o sense Les flors, que són agrupades en…
tallareta sarda

Tallareta sarda
Francesco Veronesi (cc-by-sa-3.0)
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels sílvids, de 12 cm, que té les parts superiors de color gris fosc, la gola i el pit més clars i el ventre blanquinós.
La femella és més brunenca a les parts superiors i més pàllida a les inferiors Habita a les illes de la Mediterrània Ibèrica És comú a les Balears i a la costa valenciana i catalana fins al Llobregat
pitòspor

Branca de pitòspor florida
© MC
Botànica
Jardineria
Arbust perennifoli, de la família de les pitosporàcies, d’1 a 3 m d’alçària, de fulles ovades, coriàcies, d’un verd fosc llustrós, o d’inflorescències terminals de flors petites, blanquinoses, molt fragants.
Procedeix de l’Orient llunyà i és molt comú en els jardins dels països temperats
soldanel·la
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les primulàcies, de 5 a 12 cm d’alçada, d’arrel fibrosa, de fulles totes radicals, orbiculars o reniformes, lleugerament fistonades, de color verd fosc, llargament peciolades.
De flors blaves o violades, amb la corolla campanulada i laciniada, penjants en umbelles pauciflores, i de fruits capsulars Es fa en prats i en roquissars dels Pirineus
magnòlia
Flor de la magnòlia
© Fototeca.cat
Botànica
Jardineria
Gènere d’arbres de la família de les magnoliàcies, de fulles simples, alternes, el·líptiques, coriàcies i d’un verd fosc brillant, de flors molt vistoses, amb nombroses peces periàntiques, i de fruits en plurifol·licle.
Comprèn de 30 a 40 espècies, del SE d’Àsia i de l’Amèrica del Nord atlàntica, moltes de les quals són conreades en jardineria, especialment Mgrandiflora, la magnòlia per excellència, d’origen americà, amb fulles perennes i amb flors d’un blanc cremós, grosses i oloroses
merla d’aigua

Merla d’aigua
Corine Bliek (CC BY-NC 2.0)
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels cínclids, de 18 cm, que té el pit i la gola blancs, les parts superiors negrenques i les inferiors d’un color castany fosc.
La cua i les ales són curtes, i les potes i els dits, grossos i forts té plecs cutanis mòbils a les orelles i als narius, parpelles nictitants i el plomatge hidròfug S'alimenta de larves i insectes aquàtics, cucs i peixets que captura cabussant-se i nedant per sota de l’aigua Habita, prop d’aigües netes, a gairebé tot Europa, i és comuna a Catalunya
sangonera comuna
Helmintologia
Anèl·lid hirudini de la subclasse dels antobdels, de la família dels hirudínids, de 6 a 10 cm de longitud i de color gris fosc, que habita generalment en estanys, rius i canals, sobretot infectats.
La boca consta de tres mandíbules dentades, amb les quals pot adherir-se a pells resistents i serrar-les per xuclar després la sang de les víctimes vertebrats i emmagatzemar-la a les expansions laterals de l’intestí durant uns nou mesos Secreta l’anticoagulant hirudina Antigament foren molt utilitzades en medicina per a practicar sagnies sagnia
Sant Romà de Vila (Encamp)
Art romànic
Situació Vista de l’exterior de l’església des del costat de migjorn, on hi ha oberta la porta d’entrada La foto, feta abans de les darreres reformes, mostra un dels elements que semblen, amb més seguretat, romànics el mur de migjorn J Vigué L’església de Vila, dedicada a sant Romà, és situada a l’entrada del poble, en un camp sota la carretera Hom pot anar a Vila des d’Encamp, agafant la carretera que passa per davant l’església de Santa Eulàlia Cal accedir a l’església de Sant Romà per una escala que baixa de la carretera fins a la placeta que hi ha davant Situació x 1°34′15” — y 42°32′00”…
Sant Pere de Rodes

L’antiga abadia benedictina de Sant Pere de Rodes, a la serra de Rodes
© JoMV
Abadia
Abadia benedictina del municipi del Port de la Selva (Alt Empordà), situada al vessant est de la serra de Rodes, dominant la badia del Port de la Selva.
Fou un important focus de pietat per a la comarca empordanesa, en especial amb els seus jubileus, els anys que Santa Creu de Maig s’esqueia en divendres, i la seva església monumental és un compendi d’art i d’interès arqueològic Malgrat això, el seu origen és fosc l’any 878 era una petita cella monàstica discutida entre els monestirs de Banyoles, Sant Policarp de Rasès i la seu de Girona Prevalgué el domini de Banyoles, però obtingué la independència el 944 per un privilegi de Lluís d’Ultramar, recaptat pel noble Tassi, que sotmeté també el monestir a la Santa Seu Tassi 926-979 i…
resina alquídica
Química
Nom genèric de les resines polièster en la preparació de les quals, a més de poliols (principalment glicerol) i poliàcids o llurs anhídrids (principalment anhídrid ftàlic), intervenen també olis o àcids grassos.
Les resines alquídiques es preparen escalfant la mescla dels ingredients en atmosfera inerta, amb solvents o sense, fins a aconseguir —essencialment per esterificació i eventualment transesterificació— un pes molecular elevat i una baixa acidesa, però sense arribar, tanmateix, a la gelificació El detall dels mètodes varia segons els ingredients utilitzats i les propietats desitjades La presència de reactants de funcionalitat superior a dos permet d’obtenir estructures ramificades tridimensionals, d’una complexitat molt més gran que la dels polímers corrents Segons quina és la insaturació dels…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina