Resultats de la cerca
Es mostren 1829 resultats
Les serres del Reclot i la Safra
El vessant sud-oest de penya de la Safra, amb pinedes de pi blanc de repoblació Vicent Sansano Les serres del Reclot i la Safra 220, entre els principals espais naturals del Sistema Bètic Les serres del Reclot i la Safra són dos massissos calcaris que tenen els seus punts culminants en l’Alt de l’Algarejo 1043 m i la Penya de la Safra 849 m, i que estan situats en la comarca de les Valls del Vinalopó Des del punt de vista geològic s’emmarquen en la zona externa de les serralades bètiques La serra del Reclot està formada per calcàries, margues i gresos cretacis, mentre que la de la Safra per…
L’embassament d’Utxesa-Secà
A les zones més somes de l’embassament d’Utxesa s’han establert extensos canyissars que són el refugi d’importants poblacions d’ocells Ernest Costa L’embassament d’Utxesa-Secà 24, entre els principals espais naturals de la depressió de l'Ebre L’embassament d’Utxesa-Secà, situat al sud-est de Lleida, fou construït a començament de segle per a alimentar la central hidroelèctrica de Seròs Malgrat la seva artificialitat, posseeix unes condicions ecològiques que el converteixen, juntament amb els petits embassaments propers de Ximo i Burgebut, en la més important de les zones humides de l’interior…
Saburella

Una de les torres circulars del castell de Saburella
© Fototeca.cat
Castell
Masia i antic castell del municipi de Querol (Alt Camp), del qual es conserven dues torres i un gros pany de mur.
Es troba enlairat a 675 m a la dreta del Gaià, damunt la vall del torrent de Vallespinosa Esmentat a partir del 1229, pertangué a la família Cervelló L’església era dedicada a sant Miquel
síndria
Síndria
© Fototeca.cat
Alimentació
Botànica
Fruit de la sindriera, gros, rodó, de pell llisa i verdosa, i de carn dolça, sucosa, vermella i amb molts pinyols negres.
És una fruita excellent i molt refrescant La seva composició per 100 g és de 92,1 g d’aigua, 0,3-0,5 g de proteïnes, 0,1-0,2 g de lípids, 7 g de glúcids, 28 calories, 600 UI de vitamina A i 0,005 mg de vitamina C El seu valor nutritiu és baix, llevat de les vitamines
atsina
Etnologia
Individu d’un poble de parla algonquina de l’Amèrica del Nord conegut també pel nom de gros ventre
de les Praderies.
A mitjan sXIX, els atsines eren establerts prop del riu Milk, entre el Saskatchewan del Sud i l’alt Missouri, i vivien entre els blackfeet ‘peus negres’, amb els quals es trobaven confederats Actualment romanen en reserves de l’estat de Montana, EUA
goril·la

Goril·la
© Fototeca.cat - Corel
Mastologia
Mamífer de l’ordre dels primats
de la família dels pòngids, el més gros de tots els simis, incloses les espècies fòssils.
El mascle assoleix 2 m d’alçada i més de 250 kg de pes la femella és notablement més petita i no té la cresta òssia craniana que presenten els mascles adults La capacitat craniana oscilla al voltant dels 500 cm 3 Els gorilles passen la major part del temps en el sòl, i es traslladen contínuament a la recerca d’aliment en grups de 6 a 30 individus o més, comandats per un mascle dominant, uns quants mascles de segona categoria i les femelles amb els petits La dieta és vegetariana La gestació dura uns nou mesos, i els parts són normalment d’una sola cria Hi ha dues subespècies de gorilla el…
fucàcies
Botànica
Família de fucals integrada per algues de tal·lus gros i molt diferenciat, que sovint presenten aerocists i que es reprodueixen per oogàmia.
N'hi ha sobretot en mars fredes
estruç
estruç
© Fototeca.cat
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels estrucioniformes
que ateny uns 2 m d’alçada i és considerat com l’ocell vivent més gros.
Té el coll llarg i cobert de plomes filiformes El seu cap és pelat i petit, amb ulls grossos i un bec ample i aixafat de forma triangular Les ales i el tronc, que és molt voluminós, són recoberts de plomes d’un color grisenc en les femelles i negre en els mascles, i les rèmiges i timoneres són blanques Les ales són de dimensions reduïdes i els serveixen per a aguantar l’equilibri quan corren Tenen les potes molt llargues, acabades en dos dits, l’intern dels quals és més desenvolupat i acaba en una ungla Habiten en grups a les sabanes i als deserts d’Àfrica i del sud-oest d’Àsia, i es…
lactulosa

Lactulosa
©
Farmàcia
Química
Disacàrid que no és hidrolitzat en el budell prim i arriba intacte al budell gros, on és atacat per la flora bacteriana.
Té el punt de fusió a 169ºC Pertany a la família dels laxants osmòtics En medicina és emprat com a laxant i també en el tractament de l’encefalopatia sistemàtica portal
còlon
Anatomia animal
En els rèptils i en els mamífers, part de l’intestí gros més o menys arrodonida i que continua amb el recte.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina