Resultats de la cerca
Es mostren 3320 resultats
la Donzell d’Urgell
la Donzell d’Urgell
© Fototeca.cat
Poble
Poble (457 m d’alt.) del municipi d’Agramunt (Urgell), situat en un planell al cim de la serra de Montclar.
Es troba a uns 6 km al N d’Agramunt Forma un clos tancat i reclòs sobre si mateix, amb un entramat interior de placetes i carrers ombrívols, de passos coberts i típics racons Aquest és un dels pobles més secaners de la Ribera de Sió Un camí en bon estat uneix el poble amb el cap municipal i un ramal asfaltat de 3 km el comunica amb la carretera d’Agramunt a Artesa de Segre Façana principal de l'església de Sant Pere © Antonio Mora L’església parroquial de Sant Pere, d’una nau i campanar de torre quadrada, és d'estil neoclàssic construïda al segle XVII Hi ha un gran casal de pedra anomenat el…
Espés

Armes dels Espés
Llinatge noble de Ribagorça.
Era establert a Benavarri Els seus membres formaven part indistintament de les corts catalanes i aragoneses de la baixa edat mitjana Foren barons d’Alfajarín, senyors de Montoliu, de Miravalls i de Preixens, i una branca s’establí a Sardenya, on posseí els marquesats de Vilamarina i de Sant Andreu El 1283 Bernat d’Espés fou un dels cavallers que feren valença a Pere II de Catalunya-Aragó amb motiu del seu desafiament de Bordeus amb Carles d’Anjou, i el 1309 prengué part en l’expedició d’Almeria de Jaume II El 1312 Pere d’Espés era comissari d’aquest rei per a la restitució de la Vall d’Aran…
Castell de Castelló o de Sant Andreu (Montferrer i Castellbò)
Art romànic
Aquest castell, avui desaparegut, es trobava en l’actual llogaret de Sant Andreu El castell també era conegut pel nom de castell de Sant Andreu Fou un dels termes integrats dins el vescomtat de Castellbò El lloc de Castelló és documentat des del 1024, any en què l’abat Duran de Santa Cecília d’Elins va restituir al bisbe Ermengol l’església de Cortiuda i les dècimes i les primícies de Castelló, retingudes indegudament pel seu monestir El terme del castell de Castelló és esmentat en un document de l’any 1143, data en la qual el prepòsit Arnau donà a Guillem Ramon, de sobrenom Carbonell, i a la…
Sant Miquel i Sant Cebrià de Cassovall (Sort)
Art romànic
La primera menció que coneixem de les esglésies de Sant Miquel i Sant Cebrià de Cassovall, i l’únic esment conegut de l’església de Sant Cebrià, és en la falsificació efectuada en el monestir de Gerri, coneguda com la interpolació de l’auctoritas en la donació del comte Frèdol de l’any 849, en la qual s’esmenten aquestes dues esglésies —que fins i tot podrien tractar-se d’un sol edifici amb dues advocacions— que són a la vila de Cassovall, amb els seus alous, les seves dècimes i primícies i el cementiri Segons aquest document, aquestes esglésies eren subjectes a Sant Pere de Pallars i foren…
Sant Pere de Puigverd d’Agramunt
Art romànic
El primer esment de la parròquia de Sant Pere de Puigverd és dels anys 1080-1100, període dintre del qual féu testament Adelaida, muller de Ponç Dalmau, que llegà als clergues de Puigverd 2 mancusos perquè hi diguessin misses Segons el seu testament sacramental de l’any 1119, Bernat Pere de Ponts, anomenat Vidià, volia que, de la tercera part dels béns mobles que tenia amb la seva muller, se’n fessin quatre parts, de les quals dues s’havien de repartir entre les esglésies i els clergues de Santa Maria de Gualter, Sant Tirs d’Oliola, Sant Pere de Puigverd i Santa Maria d’Agramunt A més, volia…
Sant Esteve de Magrà (Castellfollit de Riubregós)
Art romànic
Aquesta capella o oratori es trobava dins de l’antic terme del castell de Castellfollit de Riubregós, al lloc de Magrà No degué passar de capella rural Depengué del monestir de Sant Benet de Bages a través del priorat de Santa Maria de Castellfollit, al qual fou donada pels senyors del terme i fundadors del priorat El lloc de Magrà es documenta l’any 1092 en el moment de la consagració i la dotació de l’església de Santa Maria de Castellfollit, ja que entre les terres donades com a dotació de l’església n’hi havia de situades a la font de Magra o a la ribera de Magra L’advocació d’aquesta…
Ferrante de Sanseverino
Història
Príncep de Salern, tercer duc de Vilafermosa (1513) i comte de Marsico.
Fill de Robert II de Sanseverino i de Marina d’Aragó i de Sotomayor filla del primer duc de Vilafermosa Alfons d’Aragó Membre de la família napolitana més potent, de tradició angevina i francesa, per la seva educació —els seus mestres foren Juan de Ojeda i Jaume Castellví— s’integrà en la societat galant catalanonapolitana castellanitzant, i es casà amb una catalana, Elisabet de Vilamarí i de Cardona, filla i hereva de Bernat, comte de Capaccio Prengué part en la batalla de Capo d’Orso 1528 i fou fet presoner participà després a l’expedició de Carles V a Tunis i Alger i fou…
Castell del Tallat (Vallbona de les Monges)
Art romànic
Aquest castell devia ésser construït a l’indret on ara hi ha el santuari del Tallat, a l’extrem meridional del terme municipal, tocant a la Conca de Barberà Fou un domini de la família Cervera El primer esment del lloc de Tallat de Barberà es troba en un document possiblement fals, datat entre el 1038 i el 1058, pel qual el comte Ramon Berenguer I i la seva esposa Almodis donaren a repoblar el puig de Forès a Mir Foguet i a Bernat Llop El 1079 Hug Dalmau de Cervera i la seva muller Adalèn concediren en feu a Mir Eromir i a Anglesa el puig del Tallat amb els seus termes, on devien bastir un…
libel
Història del dret
A l’antic Israel, escriptura per la qual el marit repudiava la muller i el matrimoni restava dissolt.
A Roma, bé que al principi era exigit el libel per a fer el repudi, per la llei Julia de adulteriis fou imposada la formalitat escrita a Grècia, el repudi no exigia cap formalitat
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina