Resultats de la cerca
Es mostren 1045 resultats
elefant marí

Elefant marí
© Fototeca.cat
Mastologia
Gènere de mamífers de l’ordre dels pinnípedes, de la família dels fòcids, d’una gran llargada (6,5 m), amb un apèndix en forma de trompa erèctil (40 cm) present només en els mascles.
L’espècie Mangustirostris té el cos molt gros i pot pesar fins a 3000 kg El tronc és fusiforme, i la pell, bruna grisosa, canvia de color segons l’edat, el sexe i l’estació Viu en petites colònies a les costes de Califòrnia i Mèxic L’espècie Mleonina arriba a pesar 3500 kg i viu en les mars australs Són espècies en procés d’extinció a causa de l’abusiva caça que hom n'ha fet, puix que de la seva gran quantitat de greix hom pot extreure molt d’oli
quiròpters

Ratapinyada
PhotoDisc - Cybermedia
Mastologia
Ordre de mamífers de la infraclasse dels placentaris que comprèn animals adaptats al vol, caracteritzats pel fet de tenir les extremitats anteriors incloses en una membrana alar molt prima, de vegades amb pilositat, anomenada patagi.
Descripció Les potes del davant només tenen un dit lliure, mentre que les del darrere els hi tenen tots cinc Copulen a la darreria de l’estiu i les femelles tenen un receptacle seminal on guarden l’esperma fins a la primavera, és a dir, durant tota la letargia hivernal Acostumen a parir una sola cria, que alimenten mitjançant les mamelles, situades en posició pectoral i inguinal Hi ha també fenòmens d’interrupció del desenvolupament embrionari mentre dura la letargia hivernal S'alimenten sobretot d’insectes, que cacen al vol, al capvespre S'orienten per l’eco Comprèn el subordre dels…
manatí

Manatí
© Fototeca.cat - Corel
Mastologia
Gènere de mamífers de l’ordre dels sirenis
, de la família dels triquèquids, que es caracteritzen pel fet de tenir un cos fusiforme i arrodonit, un cap sense musell i una aleta caudal sense fesa.
Poden arribar a atènyer unes dimensions de 4,5 m, la característica principal de llur esquelet és el fet de posseir sis vèrtebres cervicals El gènere inclou tres espècies Tmanatus , que habita a la costa oriental de l’Amèrica del Nord i Central, Tinunguis , de les costes de la regió de l’Amazones i de l’Orinoco, i Tsenegalensis , de l’oest africà
El món dels animals i dels protozous
Dels animals unicellulars als pluricellulars Una característica essencial dels éssers vius o organismes és l’intercanvi de substàncies amb el món exterior Per un animal o una planta, viure significa apropiar-se d’alguna cosa que no és al seu interior Aquesta cosa pot ser l’oxigen, el diòxid de carboni de l’aire o de l’aigua, les sals minerals del sòl o de l’aigua, o substàncies complexes com els sucres, els greixos, les proteïnes i les vitamines Les plantes verdes fabriquen, per l’acció de la llum solar, les substàncies que els són necessàries per al metabolisme Són laboratoris complexos on…
Les sabanes del món en règim de protecció
A diferència del que passa a les selves tropicals plujoses, les sabanes no acostumen a destacar per la seva alta diversitat biològica en canvi, són conegudes per la facilitat amb què s’hi poden veure espècies animals, cosa molt més dificultosa en aquelles En una selva on visquin més d’un miler d’espècies d’ocells, sort tindrà l’observador que en vegi més d’un centenar en una sortida matinal Aquest no és el cas de les sabanes Hom pot veure un bon nombre i varietat de grans mamífers a les sabanes herboses i llenyoses africanes, hi ha excellents possibilitats d’observar ocells a les sabanes…
fals vampir
Mastologia
Gènere de mamífers placentaris de l’ordre dels quiròpters, de la família dels megadermàtids, caracteritzats per les orelles, molt grosses i soldades entre elles, la cua, curta o absent, i l’absència de les incisives superiors.
D’una longitud entre 7 i 14 cm, són carnívors s’alimenten d’ocells petits, ratapinyades, amfibis i peixos petits Hom els troba a l’Àfrica oriental, l’Àsia meridional i les Filipines Són cavernícoles, i no formen grups compactes Les tres espècies del gènere són Mlyra , de l’Índia, Mspasma i Mgigas , de les regions tropicals de l’Austràlia septentrional i occidental
tàlpids
Mastologia
Família de mamífers de l’ordre dels insectívors, de cos robust, gairebé cilíndric, potes i cua curtes i el cap acabat en una prolongació a la manera d’una trompa, molt rica en terminacions nervioses tàctils.
De costums subterranis, presenten modificacions sobretot a les potes del davant, resultat de l’adaptació a la vida subterrània També hi ha representants adaptats a la vida aquàtica que tenen els dits de les potes del darrere units per una membrana S'alimenten de cucs de terra, insectes i arrels Comprèn nombrosos gèneres repartits per Europa, Àsia i l’Amèrica septentrional, com Talpa, Desmana, Galemys i Scalopus Als Països Catalans és representada pel talp i per Desmana sp aquest últim, de costums aquàtics, viu als rius dels Pirineus
fissípedes
Mastologia
Subordre de mamífers carnívors caracteritzats per llur adaptació total a la vida terrestre; tenen les potes normalment conformades per a aquest tipus de locomoció, amb 4 o 5 dits, separats i proveïts d’ungles, sovint retràctils.
N'hi ha a tot el món
metaspermatogènesi
Biologia
Fase regressiva estacional de la funció testicular de certs mamífers i ocells, especialment dels que hibernen, que s’esdevé durant el període hivernal i durant la qual hi ha una completa absència de secreció d’espermatozoides.
peülla

Els camells són artiodàctils amb un nombre parell de peülles
Anatomia animal
Formació còrnia, molt engruixida i resistent, que es presenta en els mamífers ungulígrads, artiodàctils i perissodàctils, per tal de protegir l’únic dit sobre el qual s’aguanta l’animal del desgast consegüent a la marxa.
Els hiracoïdeus , els proboscidis i els tubulidentats tenen ungles engruixides, que per a alguns zoòlegs són equivalents a les peülles, bé que llur locomoció és plantígrada hiracoïdeus i tubulidentats o digitígrada modificada proboscidis
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina