Resultats de la cerca
Es mostren 859 resultats
Carles Canut i Bartra

Carles Canut
© Fundació Romea per les Arts Escèniques
Cinematografia
Teatre
Actor i director teatral.
Intèrpret d’una trajectòria densa prop d’un centenar d’estrenes i unes 7000 representacions, s’inicià en el teatre el 1963 i aquest mateix any, amb Santi Sans, fundà GogoTeatre Experimental Independent Debutà professionalment el 1965 amb la companyia de Núria Espert en A Electra le sienta bien el luto , d’Eugene O’Neill Tot i ser contractat pel Teatro Español 1970, al cap d’un any abandonà la companyia El 1973 anà a Veneçuela, on treballà primer a la televisió i, més tard, com a sotsdirector del Grupo de Teatro Rajatabla, de l’Ateneo de Caracas En aquest país guanyà dos premis…
Joaquim Muntañola i Puig

Joaquim Muntañola i Puig
© Jaume Vila-Ajuntament de Premià de Dalt
Disseny i arts gràfiques
Literatura catalana
Dibuixant i escriptor humorístic.
Vida Collaborà en la premsa humorística de la dècada de 1930 El 1934 començà a Esquitx amb el pseudònim de Kim , i continuà a En Patufet durant vint-i-dos anys, en les dues èpoques, El Be Negre 1935-36, Papitu, Xut i TBO Després de la Guerra Civil collaborà en la realització de pellícules de dibuixos animats i entrà en el camp publicitari Dirigí les revistes Atalaya , Locus 1955 i Ilustración femenina Publicà un acudit diari a La Vanguardia durant vint-i-dos anys i collaborà a El Correo Catalán També publicà en diaris i revistes esportives com El Mundo Deportivo , Barcelona …
, , ,
Joaquim Oristrell i Ventura
Cinematografia
Director i guionista cinematogràfic.
Llicenciat en filosofia i lletres, treballà a Televisió de Catalunya abans de traslladar-se a Madrid per desenvolupar una prolífica activitat com a guionista Treballà com a guionista en programes de televisió com Un, dos, tres, responda otra vez , abans de convertir-se en un prolífic escriptor cinematogràfic, amb pellícules com Esquilache 1989, Lo más natural 1991 i La Lola se va a los puertos 1993, de J Molina Bajarse al moro 1989, Alegre ma non troppo 1994 i El efecto mariposa 1995, de F Colomo Orquesta Club Virginia 1992, de M Iborra Mi hermano del alma 1994 i Éxtasis 1996, de M…
,
sol
Química
Sistema col·loidal consistent en la dispersió d’un sòlid en un líquid (col·loide).
Les propietats que permeten de diferenciar un sol de les solucions veritables són l’elevada dispersió de la llum efecte Tyndall, la lenta difusió i la molt menor variació, en comparació amb les solucions, de les propietats colligatives elevació del punt d’ebullició, descens del punt de congelació i pressió osmòtica, ocasionada per un pes determinat de medi dispers Des d’un punt de vista general, els sols poden ésser classificats en liòfils, liòfobs i mixts Els sols liòfils són veritables solucions de molècules grans en un solvent i es caracteritzen per una tensió superficial freqüentment…
IB3
Grup de mitjans de comunicació de titularitat pública de les Balears, que depenen de l’Ens Públic de Radiotelevisió de les Illes Balears (EPRTVIB).
Comprèn les emissores de ràdio Ràdio IB3 i de televió IB3 Televisió Impulsat pel Govern Balear presidit per Jaume Matas,les emissions de ràdio s’iniciaren l’1 de març de 2005, i les de televisió en règim regular, el 4 de setembre d’aquest mateix any Durant els primers deu anys de la seva existència efectiva, el model seguit per IB3 fou d’externalització de les produccions, confiades a empreses privades, inclosos els informatius A partir del gener de 2015, però, l´EPRTVIB presta el servei públic de ràdio i televisió de les Illes Balears de manera directa a través dels seus propis…
Lola Paris

Lola Paris en la pel·lícula La pescadora de Tossa (1914)
Col·lecció Domènec Ceret
Cinematografia
Actriu.
Vida Visqué la seva plenitud professional entre el 1914 i el 1923 i encarnà tota mena de registres, però la seva característica principal fou la de saber donar una imatge de dona dinàmica, aventurera, esportiva i al mateix temps femenina Treballà sota la direcció de Josep de Togores quan aquest fou contractat per la Segre Films, i va excellir en La pescadora de Tossa o Amor de pescadora 1914 El sello de oro o Fanatismo de una secta 1915, al costat de la ballarina Stasia Napierkowska i Los muertos viven o Un solo corazón 1915, amb la parella d’actors María de Guerrero i Fernando Díaz de…
Magí Murià i Torner
Cinematografia
Director, periodista i comerciant cinematogràfic.
Vida Després de cursar estudis primaris i francès, treballà en diversos oficis fins a establir-se al camp borsari 1914 Participà en la creació de la revista literària "Festa" Molins de Rei 1913-16, en la qual publicà contes curts El 1915 acceptà sense experiència prèvia el càrrec de director gerent de la productora Barcinógrafo en substitució d’Adrià Gual també hi feu de director de producció i realitzador fins el 1918, any en què l’empresa es dissolgué En aquesta etapa comptà amb la collaboració de la companyia de Margarida Xirgu, que protagonitzà successivament cinc melodrames dirigits per…
Lluís Graner i Arrufí
Cinematografia
Empresari i pintor.
Vida Estudià a l’Escola de la Llotja de Barcelona i al taller de Simó Gómez Anà a Madrid i a París 1886, on practicà la pintura d’estil naturalista i el retrat Aconseguí premis a l’Exposició Universal de Barcelona 1888, Berlín 1891, Barcelona 1896, Madrid 1895, 1897 i 1901 i París 1899 Membre de la Societat Nacional de Belles Arts de París, el 1904 interrompé la seva carrera artística per posar en escena la unió de les arts visuals i auditives Per aquest motiu creà la sala Mercè a la rambla dels Estudis de Barcelona, decorada per Antoni Gaudí S’inaugurà al final del mateix any amb una sèrie…
pista
Electroacústica
En els sistemes d’enregistrament d’informació (magnètics, com magnetòfons, ordinadors, etc, o òptics, com pel·lícules, discs òptics, etc.), zona del suport mòbil de la informació (cinta, disc, tambor, pel·lícula, etc.) on és enregistrada una informació determinada.
Les pistes d’un disc són circulars i van disposades concèntricament Cada cara d’un disquet conté un nombre determinat de pistes, que depèn del tipus de disquet i del format utilitzat Al seu torn, cada pista és subdividida en diferents elements, anomenats sectors, en nombre també variable segons el tipus de disc En els discs durs, en què hi ha més de dues cares, les diferents pistes que es troben a la mateixa distància del centre constitueixen un cilindre D’aquesta manera, els sectors que són en un mateix cilindre poden ésser llegits sense moure el mecanisme de lectura-escriptura de la pista…
cinema argentí
Cinematografia
Cinema produït a l’Argentina.
Els seus inicis són marcats per El fusilamiento de Dorrego, de Mario Gallo 1908, primer film d’argument En aquesta època el tema epicohistòric es repetí com una constant en la majoria de realitzacions Així ho demostren Juan Moreira 1909, La revolución de mayo 1910 i Nobleza gaucha 1915 Obrí un parèntesi el peoner José Ferreyra, que amb Campo afuera 1919 i La canción de mi ciudad 1930 deixà els temes històrics per a portar poesia al poble Mario Soffici insistí en el tema èpic en els seus millors films, Viento norte 1937 i Prisioneros de la tierra 1939 El 1942, hom creà el Museo Cinematográfico…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina