Resultats de la cerca
Es mostren 1200 resultats
arxiu notarial
Arxivística i biblioteconomia
Dipòsit documental format amb els manuals o protocols notarials en els quals són registrades les minutes o les actes que els notaris legalment autoritzats han lliurat als interessats.
Començaren a constituir-se a Itàlia al s XII continuaren a Occitània Provença i Llenguadoc Els manuals notarials més antics de Catalunya pertanyen al s XIII Vic, 1220 Castellfollit de la Roca, 1222 Manresa, 1243 Olot, 1267 Barcelona, Figueres, Reus, Santa Coloma de Queralt i Terrassa, més tardans dins el mateix s XIII A partir del s XIV, els manuals notarials són abundosos, formats per resums de les actes o còpies generalment sense les clàusules formulàries Els manuals eren propietat del notari, i en podia disposar en vida o per herència A poc a poc aquest dret s’anà limitant…
van Loo
Família d’artistes holandesos establerta a França al s XVII.
Jacob van Loo Sluis, Zelanda 1614 — París 1670 fou retratista de l’aristocràcia parisenca Abraham-Louis van Loo Amsterdam 1656 — Niça 1712, fill de Jacob, fou pintor decorador Jean-Baptiste van Loo Ais de Provença 1687 — 1745, fill de l’anterior, fou retratista i pintor d’història treballà a París Retrat eqüestre de Lluís XV i a Londres Retrat de H Walpole Charles-André van Loo , anomenat Carle van Loo Niça 1705 — París 1765, germà de l’anterior, treballà a Roma Glorificació de sant Isidor , per a l’església de Sant'Isidoro i a Torí, on fou pintor del rei de Sardenya, que li…
Robert Campin

La Nativitat, obra atribuïda a Robert Campin
Pintura
Pintor flamenc.
Dirigí a Tournai 1410 un taller de pintura i fou mestre de Rogier van der Weyden 1427 Degà del gremi de pintors 1423 i membre del consell de la ciutat, participà activament en els conflictes socials de 1423-28 L’única obra seva documentada és el fresc de l' Anunciació 1406 de l’església de Saint Brice de Tournai, molt deteriorat Hom l’ha identificat molt versemblantment amb l’anomenat mestre de Flémalle en aquest cas seria el veritable fundador de l’escola pictòrica flamenca De les obres que li són atribuïdes sobresurt el Davallament de la Creu ~1430, en gran part perduda, coneguda per una…
Jaume Xifra

"Del mot a la imatge; de la imatge a la paraula", exposició de Jaume Xifra a la Universitat de Perpinyà (2001)
Art
Artista plàstic.
De formació tècnica, el 1959 anà a viure a l’Estat francès Residí a Perpinyà i a Marsella, i es formà a l’acadèmia d’Ais de Provença El 1962 anà a París, on estudià a l'Acadèmia Popular d'Arts Plàstiques, treballà com a ajudant de l'escultor Apelles Fenosa i collaborà amb César A la capital francesa descobrí l’obra de Marcel Duchamp , que tingué una gran influència en la seva orientació conceptual En 1965-66 realitzà, utilitzant esprai i plantilles, la sèrie Pochoirs, pintures de denúncia del consumisme Posteriorment 1966-70, amb altres destacats artistes catalans conceptuals…
escola cabalística de Girona
Grup de cabalistes jueus, el primer en terres hispàniques, que, amb el nom hebreu de Ḥaburà Qědoša, es formà a Girona des del començament del s XIII.
Continuaren les especulacions esotèriques elaborades a Provença sota el mestratge d’Iṣḥaq el Cec, un nebot del qual, Ašer ben David, representa l’enllaç personal i literari entre ambdues escoles Es conserven obres en diversos gèneres literaris comentaris bíblics i litúrgics, cartes, poesies, catecismes, tractats, etc de les figures principals Yehudà ben Yaqar, ‘Ezra ben Šělomó, ‘Azriel de Girona, Ya'aqob ben Šešet, Yosef ben Šalom i dels poetes Iṣḥaq ben Šěmuel ha-Leví, Iṣḥaq ben Yěhudà, Mošé ben Šělomó i Mešullam ben Šělomó de Piera Els és peculiar una teoria sistemàtica de les…
monestir de Fontfreda
Abadia
Important abadia cistercenca llenguadociana (Santa Maria de Fontfreda), al vessant septentrional de les Corberes, al SW de Narbona.
Fou fundada vers el 1097 pel vescomte Eimeric I de Narbona, i el 1146 s’integrà al moviment cistercenc per filiació a Grandselva El seu patrimoni s’estengué pel Termenès, el Perapertusès, la Fenolleda i el Principat de Catalunya L’esplendor màxima fou als s XII-XIV, i en foren monjos el legat contra els càtars Pèire de Castèlnòu i el papa Benet XII Les abadies de Poblet 1153 i de Vallbona d’Elna 1242 en foren filials Tingué, a més, alguns priorats, i fundà dos monestirs femenins a la diòcesi de Carcassona i el de l’Eula a la d’Elna Regida per comenda a partir del 1476, inicià aleshores la…
Louis Dumont
Antropologia
Antropòleg francès.
Format a París sota la direcció de Marcel Mauss a l’Institut d’Ethnologie, el 1951 féu el treball de camp a la Provença sobre la tarasque Entre el 1951 i el 1955 fou professor de l’Institut d’Antropologia de la Universitat d’Oxford, i el 1955, director d’estudis de l’École des Hautes Études en Sciences Sociales de París L’any 1948 inicià unes investigacions etnogràfiques al sud de l’Índia, el resultat de les quals foren la monografia titulada Une sous-caste de l’Inde du Sud organisation sociale des Pramdai Kallar 1957 i una revisió teòrica del parentiu dravídic del sud de l’…
Charles François Gounod
Música
Compositor francès.
Orfe de pare, fou iniciat en la música per la seva mare Estudià amb Reicha, Halévy i Lesueur i fou premi de Roma 1839 amb la cantata Fernand A Roma conegué la música religiosa italiana i alemanya i féu amistat amb Mendelssohn Tornà a París, i l’amistat amb Lacordaire l’inclinà cap al sacerdoci, però el 1852 es casà amb Anne Zimmermann Per consell de Pauline Viardot compongué òperes, com Sapho 1851 i Le médecin malgré lui 1858, amb la qual inicià la relació amb els seus llibretistes habituals Jules Barbier i Michel Carré, autors del text de Faust 1859, que li valgué fama universal Escriví…
Bonastruc de Porta
Judaisme
Rabí de l’aljama de Girona i metge.
De nom Mošé ben Naḥman, fou anomenat també Nahmànides i, en sigla, RaMBaN Destacà en el judaisme com a filòsof, talmudista i cabalista Pel seu gran prestigi fou cridat a una controvèrsia pública celebrada a Barcelona 1263 en presència de Jaume I i de Ramon de Penyafort La part cristiana hi era representada pel dominicà convers Pau Cristià Es conserva d’aquesta disputa, en la qual ambdós contrincants es consideraren guanyadors, una versió llatina i una altra d’hebraica, aquesta escrita pel mateix Bonastruc de Porta Les autoritats eclesiàstiques, però, l’obligaren a exiliar-se després d’una…
Clodoveu I
Història
Primer rei de tots els francs (~509-511).
Succeí el seu pare Khilderic I Atacà Siagri, darrer representant de la sobirania de l’imperi Romà a la Gàllia, el vencé prop de Soissons, el féu matar 486 i ocupà el territori que li era subjecte, entre el Somme i el Loira Aconseguí d’imposar-se com a rei únic dels francs salis Acudí en auxili dels francs ripuaris, atacats pels alamans, els quals foren vençuts 496 i sotmesos vers el 509 fou elegit rei pels francs ripuaris Es convertí al cristianisme i fou batejat a Reims pel bisbe Remigi Únic cap d’estat cristià a Occident, enfront dels arians, obtingué la influent adhesió de l’episcopat,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina