Resultats de la cerca

Fill d’un terratinent viticultor i net, per part de mare, d’un vell revolucionari que l’influí ideològicament S'installà a París el 1839 Pot ésser considerat un autodidacte, format al Louvre en la còpia dels venecians del segle XVI, de Velázquez i de Rembrandt La seva primera etapa fou marcada pel Romanticisme Els amants feliços, 1844, i L’home de la pipa, 1846, museu de Montpeller el 1844 fou admès al Salon pel seu Autoretrat amb un gos negre Petit Palais, París Intuí el canvi de mentalitat que portà el positivisme i el 1849 pintà Els picapedrers Dresden, destruït durant la Segona Guerra…

Autodidacte, des del 1949 fou membre de l’Agrupació Fotogràfica de Catalunya Es guanyà la vida amb feines diverses fins l’any 1960, que començà a collaborar professionalment a la revista Destino, en la qual treballà regularment fins l’any 1974, i de la qual feu nombroses portades Parallelament, treballà com a fotògraf publicitari a l’agència Roldós i a l’editorial Seix i Barral 1962, per a les agències France Presse i Dalmas 1963, i el 1964 s’integrà a l’equip de la revista Don Feu nombroses exposicions “Homenatge a Joan Miró” 1978, “Cartells del Reial Club de Tennis Barcelona” 1979,…

Fill d’ Enric Claudi Girbal  i germà del també escriptor Ferran Girbal , restà orfe a quinze anys, i per aquest motiu hagué de viure els primers anys de la seva joventut fora de Catalunya, on començà escrivint a la premsa valenciana i castellana El Ateneo i La Revista d’Alacant, Las Provincias de València i El Adelanto de Salamanca Retornat a Catalunya, collaborà especialment a La Renaixença , La Ilustració Catalana i el Cu-cut , del qual fou director El 1901 s’incorporà a la redacció de La Veu de Catalunya Oposat a la normativa fabriana, escriví a partir d’un criteri…

Ha estat director fundador de la Institució de les Lletres Catalanes 1987-96 i ha desenvolupat diversos càrrecs de direcció cultural en l’administració pública L’any 2000 fou nomenat director del Consorci Català de Promoció Exterior de la Cultura Amb Guillem-Jordi Graells publicà La generació literària dels 70 1971, llibre d’entrevistes a vint-i-cinc escriptors catalans que certificava el naixement d’una nova generació literària El 1972 guanyà el premi Prudenci Bertrana de novella amb Oferiu flors als rebels que fracassaren 1973, que aconseguí també el premi Crítica Serra d’Or 1974 i que…

Fou deixeble de fra Filippo Lippi , el fill del qual, Filippino Lippi, esdevingué més tard deixeble del mateix Botticelli Cap al 1470 fou molt influït Judit i Holofernes , Galleria degli Uffizi, Florència pels germans Piero i Antonio  Pollaiolo , especialment en el retorn als temes mitològics, rebutjats durant l’edat mitjana en benefici dels religiosos La força , Uffizi, que completà la sèrie de les Virtuts de Piero Pollaiolo Fou important també la influència d’ Andrea del Verrocchio , amb qui collaborà en el disseny de la decoració d’un torneig organitzat per Giuliano de Mèdici el 1475…

Vida i obra Fugí de la Txecoslovàquia comunista amb la seva família Després d’estudiar i doctorar-se en literatura comparada a la Universitat d’Illinois, el 1983 fixà la residència a Catalunya, on exerceix com a traductora, autora de narrativa de ficció i articulista Ha donat a conèixer en català i castellà un gran nombre de clàssics de les literatures txeca i russa modernes, entre els quals obres de B Hrabal, M Kundera, V Havel, J Seifert, K Siktanc, K Čapek, J Škvorecký, A Akhmatova, M Cvetaeva, I Babel, F Dostojevskij, B Okudjava, H Raal, M Tsvetàieva, A i B Strugatski Les seves versions l…

El lloc fou ocupat per una gran villa de l’alt imperi, completament refeta durant el s IV dC a aquesta segona fase de la villa pertanyen unes termes Hi fou bastit al damunt el mausoleu, aprofitat durant l’època medieval com a capella dedicada a sant Bartomeu, i després com a casa de pagès fins el 1958 La primera referència a les restes romanes és del 1572 Ponç Icard, però els mosaics no foren descoberts fins el 1877 Antoni Gallissà, Gudiol i sobretot Domènech i Montaner en feren els primers estudis, del 1901 al 1909, encara que la publicació del darrer aparegué el 1931 Hom l’interpretà com a…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Jet Films Alfredo Matas, Barcelona ARGUMENT LGBerlanga, Rafael Azcona GUIÓ LGBerlanga, RAzcona, Josep Luis Colina, Josep Lluís Font FOTOGRAFIA Francisco Sempere blanc i negre, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Andreu Vallvé, Enric Bronclalo decorats MUNTATGE José Antonio Rojo INTERPRETACIÓ Casto Sendra, Cassen Plácido, José Luis López Vázquez Quintanilla, Elvira Quintillà Elvira, Manuel Alexandre Julián, Mari Carmen Yepes Martita, Roberto Llamas Olmedo, Amelia de la Torre sra Galán, Josep Maria Caffarel Zapater, Xan das Bolas Rivas, Luis Ciges el pobre del dentista…

Vida Fill d’una família benestant, encetà estudis de filosofia i lletres a Barcelona 1953-54 i de belles arts a Roma 1955 després s’inclinà per l’arquitectura i l’urbanisme i prosseguí la seva formació a Ginebra 1958-60 i a París 1961 Durant l’estada a Ginebra s’estrenà com a cineasta amb el curt documental Notes sur l’émigration 1960, cosignat amb Paolo Brunatto, i que tracta dels problemes comuns que trobaven els obrers espanyols i italians emigrats a Suïssa El film fou guardonat amb el premi de la crítica internacional al Festival de Moscou del 1961 De retorn a Barcelona, Pere Portabella…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Hersua Interfilms Francisco Ruiz Camps, Barcelona ARGUMENT Rocabruno bate a Ditirambo 1964 de GSuárez GUIÓ GSuárez FOTOGRAFIA Joan Amorós blanc i negre, Cinemascope AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Andreu Vallvé MUNTATGE Ramon Quadreny MÚSICA Lou Bennett, Marco Rossi, sobre un tema dels germans Doggio SO Jordi Sangenís INTERPRETACIÓ GSuárez José Ditirambo, Yelena Samarina Ángela, la vídua de Julio Urdiales, Charo López Ana Carmona, José María Prada Jaime Normando Ángel Carmona Dalmás, Bill Dickes Bill, Luis Ciges, Jaume Picas Julio Urdiales, Albert Puig Palau Palacios…