Resultats de la cerca

Vida i obra Era fill de Pere Marc , de qui heretà el lloc de Beniarjó i les alqueries de Pardines i Vernissa, al ducat de Gandia Participà en les campanyes de Sardenya i de Còrsega, i assistí als setges de Calvi i Bonifazio 1420 Més tard participà en l’expedició de Gerba, al nord d’Àfrica 1424 Alfons el Magnànim recompensà aquests serveis confirmant i ampliant els privilegis que havien estat concedits al seu pare en els esmentats dominis El 1425 era falconer del rei al Regne de València En ser investit del ducat de Gandia el rei Joan de Navarra 1433, aquest retallà les prerrogatives que li…

En éssers vivents primitius bacteris i protists el sexe es manifesta en una polarització poc marcada entre dos individus es produeix una conjugació amb intercanvi de material genètic o bé una fusió Aquests tipus de processos no solament no augmenten el nombre d’individus de l’espècie no són, doncs, reproductors, sinó que en els casos de fusió de dues cèllules el disminueixen El recurs a processos sexuals es dóna sovint, en éssers primitius, en situacions de desgast ambiental En éssers superiors vegetals o animals el fenomen sexual continua essent diferent del reproductor, però es produeixen…

La possibilitat que els cossos celestes emetessin també ones radioelèctriques, juntament amb les radiacions lluminoses, ja fou pronosticada a la fi del segle XIX, però els receptors de què hom disposava a l’època no foren capaços de captar-les El 1930 Karl G Jansky observà l’existència d’unes ones paràsites que arribaven sempre d’una mateixa direcció del firmament Jansky explicà aquest fet suposant que la font d’ones radioelèctriques era a l’espai interestellar i en donà les coordenades astronòmiques, les quals, segons hom observà més tard, pertanyen a una radiofont molt intensa que ocupa el…

Situació Vista exterior de la torre des del costat de migjorn, malauradament molt malmesa per l’acció de l’home F Junyent-A Mazcuñan Aquesta torre s’alça dalt un petit relleu situat a la riba dreta del Cardener, en un indret enclotat de la vall, proper a la barriada del Fusteret i no gens lluny de la carretera de Manresa a Cardona, des d’on és perfectament visible Long 1°45’37” - Lat 41°48’36” L’accés es fa per la carretera de Manresa a Cardona Poc després del quilòmetre 11, hi ha, a mà esquerra, una carretera asfaltada de curt recorregut que, travessant el Cardener, mena a unes installacions…

Situació Enorme roca sorrenca que corona el despoblat, sobre el qual s’aixequen les minses restes del castell ECSA-J Bolòs Les restes del castell i el vilatge de Maldanell són al cim d’una destacada elevació de les serres que limiten pel S el barranc de Maldanell, poc abans de la desembocadura d’aquest al Riu Corb Mapa 33-15 389 Situació 31TCG373010 A l’altura de les primeres cases del poble de Maldà, venint de Belianes, cal agafar a mà dreta una pista de terra d’uns 2 km que porta al despoblat de Maldanell El lloc és fàcilment localitzable per l’existència, al cim del turó, de la moderna…

Situació Vista aèria de l’antiga parroquial de Sant Joan, enfilada al turó coronat per les restes del castell de Pontons ECSA - J Todó Aquesta església és situada, o millor dit suspesa, arran de l’aresta dels cingles de les Roques de Sant Joan A 18 km de Vilafranca per la carretera de Torrelles de Foix, abans d’arribar a Pontons, en el quilòmetre 8,1 surt una pista forestal, a mà esquerra, que a 1 km troba el mas Fonoll, d’on surt un corriol molt costerut que en 15 minuts aproximadament s’enfila al cim JCR-LICS Mapa 35-16419 Situació 31TCF768853 Història L’església s’esmenta per primera…

Situació Un detall de la capçalera exterior de l’església, la qual deixa veure encara les traces de les arcuacions que decoraven la part superior del seu mur L Prat Mapa 291M781 Situació 31TCG727573 L'església és situada dins el terme parroquial de la Llena, a la part baixa del municipi de Lladurs i a l’indret del mas Albets conegut com “la Devesa” Val a dir ja d’antuvi, que s’ha de rebutjar de pla la variant toponímica “Oveig” — en comptes d’Albets—, que recull alguna publicació sobre romànic ben segur com a resultat de l’intent gens reeixit de redreçar “Ubech”, una altra variant espúria i…

Situació Vista de conjunt de l’església, amb el petit transsepte que la caracteritza ECSA - A Roura Aquesta església és situada al veïnat de Pedra, prop de Bor, al cim d’un esquei Mapa 35-10 216 Situació 31TDG022891 Pedra és situat a uns 5 km de Bellver, des d’on cal agafar la carretera local que porta a Alp Abans d’arribar a Baltarga, cal prendre a mà dreta un trencall que mena a Bor i a Pedra RMAE Història El lloc de Pedra és conegut des de l’any 965, en què la villa Petra Ranesindo és una de les afrontacions d’Urús en el testament del comte Sunifred II de Cerdanya Tanmateix, no hi ha cap…

Aquesta estola es va trobar al sepulcre del bisbe Ramon d’Escales, a la catedral de Barcelona Aquest personatge, mort a la Ciutat Comtal el 1398, va ser abat del monestir de Vilabertran, bisbe d’Elna, de Lleida i de Barcelona 1386-98 i conseller del rei Pere III Va ser partidari del papa Climent VII durant el cisma d’Occident Protegí els jueus barcelonins en l’episodi de l’incendi del Call El seu sepulcre de la catedral de Barcelona, esculpit per Antoni Canet, es va obrir el 1936, en el moment en què la Comissió de Salvament del Patrimoni, dirigida per Joaquim Folch i Torres, va obrir també…

A part el seu interès teòric propi, és important com a instrument de treball de moltes altres branques de la ciència, car són molts els fenòmens òptics que permeten de conèixer millor el món material per exemple, gairebé tots els aparells de mesura són, en algun grau, aparells òptics Història de l'òptica Històricament, com a ciència, l’òptica començà amb Euclides, que postulà l’existència d’uns raigs de llum que surten de l’ull i van a l’objecte En la mateixa concepció, Damià i Heró d’Alexandria intuïren el principi de Fermat La concepció atomística del món, de Leucip i Demòcrit, portà a…