Resultats de la cerca
Es mostren 1254 resultats
Sant Bertran de Montjuïc (Barcelona)
Art romànic
De la capella de Sant Bertran, una de les més importants de les que hi havia a Montjuïc, es té constància documental des de la primera meitat del segle XIV, tot i que algun autor situa el seu origen en temps del bisbe Bertran de Barcelona 1086-1095, al nom del qual s’atribuiria la titularitat de la capella Era situada al costat del Camí Nou de Montjuïc, prop de la barriada de la Fraga, que correspon a l’actual Morrot Eclesiàsticament depenia de l’església de Sant Julià de Montjuïc, la qual, alhora, era sufragània de la de Sant Just i Sant Pastor de Barcelona Segons una de les primeres…
Memoria renovata comitum et episcoporum Ripacurcensium
Historiografia catalana
Crònica escrita per un monjo del monestir d’Alaó al s. XII amb la intenció de corregir i ampliar la precedent Memòria o “crònica” del monjo Domènec, redactada al s. XI (vg. Memòria de Domènec d’Alaó).
Desenvolupament enciclopèdic Ha arribat a l’actualitat gràcies a una còpia inclosa dins el cartoral d’Alaó El seu autor, desconegut, havia de ser un personatge coneixedor de diversos arxius pirinencs, ja que esmenta l’acta de l’elecció del bisbe Borrell 1017-26, conservada a l’arxiu catedralici de la Seu d’Urgell, i també del llegendari pallarenc i ribagorçà, present en nombrosos punts del text Juntament amb el valor de l’obra com a ampliació de les notícies de cròniques precedents, se n’ha assenyalat els comentaris i el to pedant amb què el cronista es refereix a la tasca dels seus…
Ramon Ferrer
Historiografia catalana
Historiador, eclesiàstic i dietarista.
Estudià gramàtica, retòrica i filosofia al Seminari Conciliar de Barcelona El 1801 ingressà en la Congregació de l’Oratori de Sant Felip Neri Decidit opositor a la dominació francesa, el 1814, a la fi de l’ocupació, el baró d’Habert l’expulsà de Barcelona El 1821 morí exercint el ministeri sacerdotal, víctima de la febre groga Fou autor d’un extens dietari en sis volums sobre l’ocupació francesa, titulat Barcelona cautiva i publicat a Barcelona entre el 1815 i el 1821 per la impremta Brusi Segons el mateix autor, inicià la redacció de la crònica el 26 de novembre de 1808, coincidint amb el…
Bòsnia i Hercegovina 2018
Estat
La condemna de Ratko Mladić, antic líder militar serbobosnià durant la guerra civil a Bòsnia 1992-95, pel Tribunal Penal Internacional per l’Antiga Iugoslàvia TPIY, el mes de novembre, va tancar un dels capítols més foscos de la història recent de Bòsnia Mladić va ser condemnat a cadena perpètua acusat de genocidi, crims de lesa humanitat i crims de guerra per, entre altres crims, el setge de Sarajevo i l’assassinat de prop de 8000 persones a Srebrenica Aquesta sentència, afegida a altres judicis que van finalitzar el 2017, va coincidir amb el tancament del Tribunal Penal Internacional per a…
Vilatge de Moradilla (Lleida)
Art romànic
Situació Els vestigis d’aquest antic vilatge són al tossal de Moradilla 243 m d’altitud, situat a llevant de la ciutat de Lleida, tot dominant la carretera N-II des del sud Prop del tossal, vers el SW hi ha el petit poble de Moradilla Mapa 32-15 388 Situació 31TCG094104 Per a arribar-hi des de Lleida cal seguir la carretera N-II, i un cop fets uns 6 km ja veurem a mà dreta de la carretera el tossal de Moradilla Història L’origen islàmic d’aquest hàbitat medieval a la zona sembla que ho corroboraria el topònim Moradilla, que segons R Pita deriva del primitiu nom d’Almenarilla Tot i això, el…
Castell de Seròs
Art romànic
La primera referència escrita que tenim del castell de Seròs data de l’any 1120, concretament en el document de convinença feta entre l’alcaid de Lleida ibn Hilgl i el comte de Barcelona Ramon Berenguer III La seva conquesta s’ha d’associar amb l’inici del setge feudal sobre les ciutats de Lleida i Fraga l’any 1149 A l’agost d’aquest mateix any, un mes abans de la caiguda de les ciutats de Lleida i Fraga, el comte Ramon Berenguer IV fa esment d’una possible conquesta anterior “ quod si ego recuperavero ipsum castrum de Seros
” Més endavant, i segons un document del 1154, el lloc…
Guerau Alemany de Cervelló i de Queralt
Història
Governador de Catalunya (1404-18).
Fill de Ramon Alemany de Cervelló i de Cardona Destinat a la carrera eclesiàstica, estudià a la Universitat de Lleida i obtingué algunes dignitats La mort dels seus germans canvià d’aspecte la seva actuació Prengué part en l’expedició de Sícilia i fou fet presoner al setge de Castrogiovanni quan lluitava per alliberar el seu parent Berenguer Arnau II de Cervelló i de Queralt 1394 El rei Martí, del qual era camarlenc, li encarregà d’ajudar el seu pare al govern de Catalunya 1397 L’any següent l’envià com a ambaixador al papa i al rei de França, i després li féu tractar el…
Ignasi de Loiola
Cristianisme
Nom amb què és conegut Íñigo López de Loiola, fundador de la Companyia de Jesús (jesuïta).
Fins el 1517 seguí la cort de Ferran II, llavors regent de Castella, al servei del comptador major del rei, Velázquez de Cuéllar En 1517-21 serví el seu parent, el duc de Nájera, virrei de Navarra Ferit durant el setge de Pamplona pels francesos 1521, fou traslladat a Loiola, on la lectura de llibres espirituals l’emmenà a anar en pelegrinatge a Terra Santa i a fer vida penitent A Montserrat vetllà les armes de cavaller espiritual la nit del 24 al 25 de març de 1522 Fins al febrer del 1523 restà a Manresa, on practicà i començà d’escriure els Exercicios espirituales , síntesi…
Antoni de Villarroel i Peláez
Antoni de Villarroel i Peláez
© Arxiu Fototeca.cat
Història
Militar
Militar.
Era fill d’un militar benestant destinat a Barcelona, Cristóbal de Villarroel, procedent de Vilanova dos Infantes Galícia, i de Catalina Peláez, natural d’Astúries Seguint la nissaga paterna, ingressà a l’exèrcit i entrà en combat contra els francesos durant la guerra dels Nou Anys 1688-1697 El setembre del 1694 ja era mestre de camp i comandant de Castellfollit de la Roca Garrotxa, i el 1695 fou promogut a general d’artilleria Acabat aquell conflicte, prosseguí la seva carrera militar a Flandes, Milà i Nàpols El setembre del 1705, des de Nàpols, ja en plena guerra de Successió Hispànica,…
Josep Vicent Torres i Eiximeno
Història
Militar
Militar.
Nasqué al si d’una família que ostentava la secretaria de la ciutat de València des del segle XV El seu pare, Eleuteri Torres, era un jurista eminent, jutge de la cort i oïdor del Regne de València Josep Vicent es casà amb Caterina Bonilla Tingueren tres filles Lluïsa, morta el 1727, i Maria Micaela i Josefa, totes dues monges del convent de Jerusalem, a València Josep Vicent Torres, com secretari de la ciutat de València des del novembre de l’any 1700 hagué de signar, juntament amb el comte de Villafranqueza, la capitulació de València, el 16 de desembre de 1705, davant l’exèrcit…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina