Resultats de la cerca

Els anys del regnat de Ferran II havien tingut caràcter de recomposició socioeconòmica i de reajustament institucional Arreu de les terres catalanes l’intervencionisme del monarca havia estat de tons més o menys cesaristes, d’acord amb la resistència de la societat i la capacitat política dels estaments de cada territori A Catalunya, després de la resolució arbitral del plet remença i de dures intervencions de Ferran II sobre les institucions, no solament de la mà del monarca, com tantes vegades ha estat dit, sinó també de les forces vives del país, s’establia el règim insaculatori a la…

Des d’un punt de vista general i introductori potser no és sobrer afirmar que la vida social de qualsevol grup humà implica una contínua manipulació d’estereotips, tòpics, signes, símbols i mites d’identitat Aquests signes, símbols i mites, que sovint vehiculen imatges i representacions estandarditzades, funcionen a tots els nivells de les relacions socials i humanes En efecte, la immensa majoria dels mecanismes d’identificació i autoafirmació —de sexe, edat, classe social, lloc d’origen— s’expressen a través de patrons, comportaments i valors estereotipats, i això de manera explícita,…

Política internacional Mare Mortum L'elecció, al final del 2014, de Béji Caïd Essebsi com a primer ministre de Tunísia, que ja havia estat ministre en governs de la dictadura, va tancar una transició de quatre anys a l'únic país del Magrib on les llavors de la dita Primavera Àrab han fructificat en un règim democràtic, amb participació política i social A l'octubre, el Quartet per al Diàleg Nacional va rebre el Nobel de la Pau com a reconeixement al procés, que es desenvolupa malgrat els atemptats terroristes, que tenen com a objectiu principal el turisme Museu del Bardo, al març, i platges…

Introducció Vista aèria del castell del Montmell Baix Penedès, a l’antiga frontera del comtat de Barcelona ECSA - J Todó La conquesta carolíngia i el període que la segueix fins a l’entorn de l’any 1000 van comportar a Catalunya com a altres indrets de l’imperi Carolingi un ús més recurrent de l’escriptura per a finalitats polítiques, socials i religioses Nelson, 1996, pàgs 1-36 També és possible que la renovació de les estructures iniciada pels carolingis impliqués la destrucció dels registres escrits precedents Sigui com vulgui, en relació amb la penúria d’informacions escrites referents a…

El context Com a arreu d’Europa, en els països de la Corona d’Aragó la freqüència dels conflictes socials va fornir un dels aspectes més visibles de l’anomenada crisi baix-medieval o crisi del feudalisme Al llarg del segle XIII, i especialment durant el darrer terç, es començà a notar que l’expansió comportava greus contradiccions Es podria destacar, entre altres factors que cal considerar, la precarietat en què vivia una població que havia crescut considerablement i que, a la llarga, no comptà amb un nivell de producció ni de recursos tècnics suficients, a causa del caràcter extensiu d’…

El context L’economia de Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears des d’ara, i per simplificar, Països Catalans durant els darrers vint anys s’ha trobat immersa en uns cicles econòmics molt similars als del conjunt de l’Estat espanyol en el qual estan integrats Amb la resta de territoris que conformen aquest Estat, comparteixen la política econòmica que s’hi genera, sigui en matèria sectorial, monetària, fiscal o de despesa pública Per a situar la incidència que la pertinença a un Estat determinat té sobre l’activitat econòmica, només cal recordar que a l’Europa Occidental, amb la qual…

Placa municipal d’adhesió a la Unió Europea GS L’1 de gener de 1986 va entrar en vigor el tractat d’adhesió de l’Estat espanyol a les Comunitats Europees, constituïdes per la Comunitat Europea del Carbó i de l’Acer CECA, la Comunitat Europea d’Energia Atòmica CEEA i la Comunitat Econòmica Europea CEE, les quals havien estat creades respectivament pels tractats de París 1951, la primera, i de Roma 1957, les dues segones D’aquesta manera finalitzaven unes complexes negociacions polítiques, diplomàtiques i comercials dutes a terme per les noves estructures democràtiques espanyoles amb la…

Al llarg de l'any 2012 es va continuar incrementant del nombre de parlants de català, que van arribar als 9,9 milions Aquesta xifra representava el 70,7% de la població dels territoris de llengua catalana A més, segons aquestes estimacions de la Xarxa CRUSCAT-IEC, la proporció de població que entenia la llengua era del 91,3% 12,7 milions d'habitants i la que sabia escriure-la, del 50,3% 7 milions d'habitants A més, la majoria dels parlants de català no el tenen com a llengua materna 4,4 milions d'habitants, fet que remarca la capacitat d'atracció d'aquesta llengua La dècada anterior havia…

Situació i presentació Es troba al sector de llevant de la comarca, a frec de la cinglera homònima Inclou l’altiplà triangular del sector SW, delimitat per la riera de les Gorgues, la riera de Balà i el Ter Limita al NE i l’E amb Rupit i Pruit, al S amb Vilanova de Sau, a l’W amb les Masies de Roda i al NW amb Santa Maria de Corcó El terme passa la cinglera de Tavertet i s’aboca a la vall del Ter, a l’indret del mas Sulroca o Surroca, sota l’Avenc Aquesta gran cinglera que separa el Cabrerès de la vall del Ter dóna un encant especial a la població i a una bona part del terme, i ha afavorit el…

Situació i presentació S’estén per l’anomenada Falda del Montseny, i és format per dos sectors del terme, separats entre ells per l’apèndix que forma el municipi del Brull cap a Sant Jaume Limita al N amb el terme de Taradell i l’enclavament de Tona, a l’E amb el terme de Viladrau, al S amb el municipi del Brull i al SW amb el municipi de Balenyà i l’enclavament de Malla L’enclavament del terme de Seva, anomenat l’Aclau de Seva, és situat entre les terres de Balenyà, Centelles, el Brull i Aiguafreda El sector oriental del terme s’integra, per les seves característiques orogràfiques, dins les…