Resultats de la cerca
Es mostren 8496 resultats
Els feòfits o algues brunes
Característiques del grup Els feòfits es distingeixen bé de la resta dels fílums d’algues pel seu color, referible sempre a la gamma dels bruns, des del daurat fins al negre, passant per tonalitats bruno-olivàcies, bruno-vermelloses, etc Per això són també coneguts amb la denominació d’ algues brunes A nivell sistemàtic, però, i per a una correcta definició del grup, hem de recórrer a criteris més estrictes, encara que siguin menys immediats per a l’observador Per exemple, és fonamental la natura química dels pigments fotosintetitzadors, que als feòfits són clorofilles a i c mai b ,…
El municipi de Barcelona, des dels orígens a la fi del segle XIII
Art romànic
La ciutat, regida pels oficials reials, visqué una llarga evolució vers l’autogovern des de la presa de consciència de la seva comunitat de veïns Aquest fou el primer pas en el procés d’obtenció de l’autonomia urbana en una trajectòria natural i evolutiva, que es realitzà gairebé sense intervenció de l’autoritat i amb escasses violències La primera organització de la comunitat el premunicipi Cal considerar en primer lloc els factors de cohesió interna que uniren els membres de la collectivitat i els donaren prou prestigi per iniciar una activitat política al costat de les autoritats, per…
Principis estructurals i solucions constructives de l’arquitectura gòtica
Art gòtic
Els principis estructurals i de composició Al llarg de quatre segles, del XIII al XVI, mentre a bona part d’Europa es produeix l’inici i la florida de l’arquitectura gòtica i l’obertura al Renaixement, a la Mediterrània occidental i als pobles on s’estén la cultura catalana s’apliquen unes estructures originals que, amb materials i sistemes constructius similars, ofereixen i transmeten una novetat arquitectònica singular D’una banda, la grandiositat de les construccions, que arriben a dimensions excepcionals en alçària i en els seus suports i que assoleixen, en l’arquitectura religiosa, uns…
castell de Sant Joan
Castell
Antic castell del municipi de Lloret de Mar (Selva), les ruïnes del qual s’aixequen al promontori de la punta de Fenals (68 m alt.), que tanca per ponent la platja de Fenals, al SW de la vila, molt desfetes darrerament per l’acció de les noves urbanitzacions turístiques.
Fou bastit a mitjan segle XI per Humbert Odó de Montseny a l’indret de la capella de Sant Joan, consagrada el 1079 Fou molt damnificat pels genovesos el 1353, i arruïnat definitivament pels anglesos a la fi del segle XVIII Fins aleshores havia estat viu el culte de l’església, on acudien els devots en processons i rogatives lledànies
la Valleta

Petit nucli de Valleta, al municipi de Llançà (Alt Empordà)
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Llançà (Alt Empordà), situat al SW del terme, a la vora de la riera de la Valleta
, que neix dins el terme de Rabós (serra de la Balmeta, als vessants meridionals de l’Albera) i desguassa directament a la mar al Port de Llançà.
L’església de Sant Silvestre havia estat possessió del monestir de Banyoles
riera de Bordigó
Riera
Curs d’aigua de la Salanca, paral·lel, pel S, i molt pròxim, a l’Aglí; neix a l’W de Torrelles de la Salanca (Rosselló), on és anomenada riera de Torrelles, i desemboca a la mar dins el mateix terme, a través de l’albufera o estany de Bordigó
.
riera de Sant Andreu
Riera
Riera que neix entre el puig Neulós i el pic dels Quatre Termes, i, després de drenar els termes de Sureda, de Sant Andreu de Sureda i d’Argelers, desemboca a mar al grau de la Ribereta, al S i molt a prop de la desembocadura del Tec.
aparell de gata
Transports
Aparell amb el qual, en els antics velers, era elevada l’àncora quan la cigala arribava a la superfície de l’aigua i hom la tenia així preparada per tal de tornar a fondejar, o bé era trincada al lloc pertinent per tal de sortir a la mar.
De fet, era un aparell reial en el qual el quadernal immòbil havia estat substituït pels ulls que, amb politges de bronze, hi havia a l’extrem exterior de la serviola
EI marc geogràfic del romànic del Camp de Tarragona
Art romànic
Presentació geogràfica Mapa de les comarques del Tarragonès, Baix Camp i Alt Camp, amb les divisions de municipis, i les principals vies de comunicació El Camp de Tarragona és una unitat física i històrica que presenta una superfície total de 1 567,6 km 2 La seva forma recorda un triangle escalé limitat, per les bandes nord i oest, per tot un seguit de relleus muntanyosos, i per la banda sud-est, pel mar Dins aquest amfiteatre de muntanyes s’obre la plana, el Camp pròpiament dit El cert és que aquesta realitat física no té un contrapunt en l’àmbit humà, ja que el Camp de Tarragona es…
Lupo di Francesco a Barcelona: el sepulcre de Santa Eulàlia i el seu context artístic
Art gòtic
El sepulcre de Santa Eulàlia és una de les obres cabdals de l’escultura gòtica a Catalunya Situat a la cripta de la catedral de Barcelona, hi té el protagonisme i la monumentalitat que corresponen a l’arca de les relíquies de la que és venerada com a primera màrtir barcelonina, patrona de la ciutat Estilísticament és una de les obres més representatives de l’italianisme que fecundà l’art i la cultura catalanes durant les primeres dècades del tres-cents Obra del mestre pisà Lupo di Francesco, constitueix un testimoni singular i explícit de l’expansió europea de la plàstica toscana vers el 1300…