Resultats de la cerca
Es mostren 14520 resultats
Sentfores

Sentfores
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Vic (Osona), a la vall del riu Mèder, fusionat el 1932 amb el de Vic, a l’W del qual és situat.
Era centrat pel poble de Sentfores , dit popularment la Guixa La parròquia primitiva Sant Martí de Sentfores es troba a l’extrem de ponent del terme, abandonada Fou consagrada el 1150 en substitució d’una altra de consagrada des del 900 La formació del raval de la Guixa, on hom feu erigir una nova església 1865-78, motivà l’abandonament de l’antiga Resten escasses ruïnes del castell de Sentfores , en un puig sobre cal Canonge, el terme del qual és esmentat el 911 el seu domini fou dels cavallers Sentfores , que el tenien en feu de la mitra de Vic després passà als Centelles i a Bernat III…
Sant Nicolau de Camprodon
Monestir
Monestir de monges o canongesses de Sant Agustí.
Es trobava al puig del castell de Sant Nicolau, de Camprodon Ripollès L’església de Sant Nicolau fou el primer centre religiós de la Vila de Baix i a la vegada un hospici o hospital, conegut des del 1283 A mitjan segle XIV les serventes de l’església eren organitzades en una comunitat de cinc monges regides per una priora El terratrèmol del 1427 destruí el monestir, però ben aviat hi retornaren les monges, que hi residiren fins el 1581, quan les seves comunitàries es fusionaren amb el monestir de canongesses de Peralada, successor del de Bell-lloc, a Cantallops L’església de Sant…
Santa Magdalena de Bell-lloc
Monestir
Antic monestir benedictí i després de monges clarisses o damianites, situat a l’W de la ciutat de Tarragona, prop de la necròpolis romanocristiana.
Fou erigit per l’arquebisbe Bernat de Tort, que el 1155 el cedí al monestir de Sant Pere de Besalú La comunitat ja hi era el 1159 i hi subsistí fins als volts del 1250 En aquest convent se celebraren els anys 1227, 1233 i 1237 els capítols de la Congregació Claustral Tarraconense Abandonat, per raons desconegudes, pels benedictins, s’hi reuní abans del 1255 una comunitat de monges franciscanes clarisses, que el 1270 ja s’havien traslladat al lloc on hi hagué el convent de Santa Clara de Tarragona, a causa de la insalubritat del lloc Després es convertí en santuari, on tenien la seva seu les…
Pescara
Ciutat
Capital de la província homònima, als Abruços, Itàlia, situada a la desembocadura del riu homònim, a l’Adriàtica.
Ha estat formada per la unió de dos centres Castellammare Adriatico, a la vora N del riu, i Pescara, a la vora S La ciutat moderna s’estén al llarg del litoral, amb els barris residencials de Zani al N i de Pineta al S Centre d’estiueig i de turisme, reuneix també una certa activitat industrial, com la indústria pesquera, elèctrica, mecànica, tèxtil, alimentària i de construcció naval Anomenada Aternum a l’antigor, era famosa pel seu port Destruïda pels longobards, ressorgí a l’alta edat mitjana amb el nom de Piscaria El seu castell destruït 1209 fou reconstruït per LadislauI de Nàpols 1409…
Okinawa
Illa
Illa més gran de l’arxipèlag de Ryūkyū, Japó, a la mar de la Xina, que forma part del ken d’Okinawa
.
La capital és Naha És de forma allargassada i s’estén de SW a NE, amb una llargada total de 110 km i una amplada desigual que oscilla entre 3,5 i 12 km Pertangué a l’imperi xinès entre els s XIII i XVII, i al Japó des del 1607 Durant la Segona Guerra Mundial fou ocupada pels nord-americans, que hagueren de vèncer una forta resistència japonesa Els EUA convertiren l’illa en una de les seves bases principals a l’Extrem Orient, des de la qual operaven contra Corea i la Indoxina L’any 1972 el govern japonès recuperà l’administració de l’illa, però les forces nord-americanes conservaren llurs…
santuari de Montiel
Santuari
Santuari construït en un tossal que domina la vila de Benaguasil (Camp de Túria) per l’W, a l’indret on, segons la tradició, fou trobada el 1620 la imatge de la Mare de Déu de Montiel
.
La primera pedra de l’ermita es colocà al maig del 1644, i fou beneïda al desembre de 1651 L’església actual és un edifici de finals del segle XVIII d’una sola nau amb capelles laterals i una façana classicista El 1850 s’hi establí una comunitat de terciàries caputxines, la qual, expulsada el 1855, s’hi installà de nou el 1881 i reconvertí el santuari en casa matriu de l’orde les monges foren expulsades novament el 1931 Abandonat durant la guerra civil, el santuari fou restaurat els anys 1946-61 A finals del segle XX, s’iniciaren noves obres de millora i rehabilitacions que permeteren la…
Cal Rosal

Cal Rosal
© Fototeca.cat
Colònia industrial
Colònia tèxtil compartida pels municipis berguedans d’Avià, Berga i Olvan, a la dreta del Llobregat.
Fou fundada el 1858 per l’industrial berguedà Lluís Rosal i Cortina la primera fàbrica de la família fou establerta a la ciutat de Berga el 1769 per Antoni Rosal i Farriols durant la primera guerra Carlina fou traslladada a Mataró, on restà fins el 1853, que tornà a Berga La colònia continuà regida pels descendents de Rosal i Cortina la societat s’anomenà SA Tèxtil Colònia Rosal, des del 1940 Fabricava filats, teixits i acabats de cotó i barreges amb fibres químiques i confeccionava llençols estampats Entre els anys 1950 i 1970 a la fàbrica treballaven unes 1200 persones, la majoria de les…
Vladivostok
Ciutat
Capital del kraj de Primorje (o del Litoral), Rússia.
Port important a la mar del Japó, al Pacífic, i terminal del ferrocarril transsiberià, té drassanes, construccions mecàniques i construcció de maquinària per al tractament del peix i per a la indústria de la balena Centre d’ensenyament superior Centre de l’Acadèmia de Ciències de Rússia a l’Extrem Orient, té quatre museus i tres teatres Hi ha banys de fang Fundada el 1860, es convertí 1872 en port militar, atesa la seva importància marítima i estratègica per això fou anomenada “dominadora d’Orient” El 1880 fou declarada ciutat militar especial, i fou reconeguda com a municipi La ciutat …
Ulm

Ulm
Alessandro Caproni (CC BY 2.0)
Ciutat
Ciutat del land de Baden-Württemberg, Alemanya.
És situada a la riba esquerra del Danubi, davant per davant de Neu-Ulm, a l’altra banda del riu Situada a una altura de 479 m, és a 70 km de Stuttgart, al SE Important nucli ferroviari, té indústria tèxtil, siderúrgica, de maquinària, etc Ja coneguda el 854, fou ciutat imperial lliure al segle XII, i una de les més destacades del ducat de Suàbia Fou també centre comercial de primera línia als segles XIV i XV, però decaigué posteriorment, sobretot durant els segles XVII i XVIII Adjudicada el 1802 a Baviera, el 1805 fou escena de la victòria de Napoleó sobre els austríacs, i l’any 1810 passà a…
Binèfar
Municipi
Municipi d’Aragó, a la província d’Osca, a la zona actualment aragonesa de la plana de la Llitera, entre Tamarit de Llitera i Montsó.
El terme, pla en la seva major part, és regat pel canal d’Aragó i Catalunya, que permet el conreu de 1 850 ha de regadiu cereals, farratge, arbres fruiters, hortalisses, bleda-rave sucrera, cotó, lli el secà 180 ha produeix cereals i vinya i olivera associades Hi ha ramaderia bovina, porcina i ovina La industrialització, especialment la derivada de l’agricultura, ha ajudat al desenvolupament de la vila, que rebé durant els anys setanta un fort corrent immigratori, que comprenia població catalana procedent de l’alta Llitera i de Ribagorça Aquest desenvolupament féu que el seu mercat desplacés…