Resultats de la cerca
Es mostren 68262 resultats
Bonn

El Rin al seu pas per Bonn
Ciutat
Ciutat de la Renània, Alemanya, al land del Rin del Nord-Westfàlia, a la vora esquerra del Rin.
S'estén entre els pujols que constitueixen l’extremitat del massís esquistós renà i que dominen el Rin El seu creixement prové de la seva promoció a capital de l’Alemanya Occidental RFA després de la Segona Guerra Mundial Per tal de complir aquesta funció politicoadministrativa fou creat un barri de ministeris i d’oficines públiques entorn del palau federal seu del Bundestag, situat al sud de la ciutat i a la vora del Rin La major part de les representacions diplomàtiques estrangeres, així com alts funcionaris dels organismes de l’administració, tenen llurs residències a la veïna ciutat de…
Benifassà
Abadia
Antiga abadia cistercenca (Santa Maria de Benifassà), al Baix Maestrat, al centre de la Tinença de Benifassà, fundada el 1233 com a filial de Poblet..
Pertangué fins avançada l’edat moderna al territori de Tortosa Té l’origen en la donació que feu Pere I 1208 del castell i de la comarca de Benifassà a Guillem de Cervera, més tard monjo de Poblet El 1233 Jaume I confirmà la donació i encomanà als monjos de Poblet la fundació d’un monestir filial Dos anys més tard s’hi traslladaren des de Poblet dotze monjos i l’abat nomenat, i començaren les obres el 1250 pogueren ja installar-se a les noves construccions Jaume I feu donació a l’abadia dels delmes de Vallibona i d’Herbers, de terres i cellers a Tortosa, i de franquícies a les possessions…
Benicarló
Benicarló
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Maestrat, a la plana de Vinaròs, obert a la mar per una costa rectilínia i baixa.
El territori és pla només a l’interior hi ha algunes elevacions, que no arriben a 200 m, format per productes d’alluvionament, argilenc a la part baixa i pedregós a la resta Travessen el terme el riu Sec o rambla de Cervera, la rambla d’Aiguadoliva i els barrancs de Surrac i de Polpís El regadiu 2128 ha aprofita una extensa capa freàtica poc profunda a través d’un sistema de sínies i de pous amb motor, i produeix taronges i hortalisses, d’entre les quals destaquen les carxofes Al secà 1987 ha hi ha conreus de garrofers, d’ametllers i d’oliveres Les terres de conreu, força repartides, són…
Ars
Poble
Poble del municipi de les Valls de Valira (Alt Urgell) situat sota el ras de Conques, i a l’esquerra del barranc d’Ars.
La caseria, esglaonada, s’agrupa entorn de l’església parroquial de Sant Martí, romànica, d’una nau de planta lleugerament irregular que es cobreix amb encavallades de fusta d’estructura triangular El campanar, rodó, és un bell exemplar del romànic llombard, amb finestres geminades i arcuacions a la part superior En procedeix una naveta d’orfebreria ornamentada amb caboixons, calats en relleu i esmalts, que es conserva al Museu Nacional d’Art de Catalunya i que data segurament del segle XIII Hom celebra les festivitats de Sant Isidre, el 15 de maig, i de Sant Martí, l’11 de…
Aós de Civís
Poble
Poble del municipi de les Valls de Valira (Alt Urgell) situat al N del terme, sobre un petit turó a la confluència dels rius de Setúria, de Salòria i del torrent de Montaner, on es forma el riu d’Aós, al peu del pic d’Aós (2.406 m), el cim més occidental de la serra d’Enclar i termenal de les parròquies d’Aós, i d’Andorra la Vella i Sant Julià de Lòria, a Andorra.
Esglaonat en un vessant amb l’església al capdamunt, el poble és petit, format per cases amb teulats de dos vessants El Spill del 1519 en fa una bona descripció Diu que el sòl de la vila fa de muralla perquè per una part hi ha una vall o espadat i per l’altra, en un gran balç de roca, hi ha el riu L’església, al cap de la població, feia de castell hi havia una sarbatana, una espingarda i un bossó L’església parroquial de Sant Pere d’Aós és romànica, però ha estat força modificada és d’una nau amb capelles laterals i l’absis transformat en rectangular A migdia hi havia antigament un porxo, les…
Andorra la Vella
Vista aèria d’Andorra la Vella
© Arxiu Fototeca.cat
Parròquia
Capital d’Andorra i cinquena de les set parròquies d’Andorra segons l’ordre tradicional.
La més petita en extensió, és, en canvi, la més poblada prop del 31% del cens total de les valls El 1935 fou dividida en dos quarts independents Andorra la Vella-Santa Coloma i les Escaldes-Engordany L’any 1978 hom creà una setena parròquia separant el nucli de la població de les Escaldes-Engordany A partir d’aleshores el quart de les Escaldes es transformà en parròquia o comú És situada a l’ampla vall central, d’origen glacial, travessada per la Valira, i comprèn la vall del riu Madriu i el seu afluent, el riu de Perafita El turisme i el comerç són les activitats econòmiques…
Alberic

Vista del poble d'Alberic
© Vicenç Salvador Torres Guerola
Municipi
Municipi de la Ribera Alta, situat a l’esquerra del Xúquer, a la plana al·luvial estesa entre aquest riu i el riu dels Ullals.
L’extrem occidental del terme és, tanmateix, muntanyós, i rep el nom de la muntanya d’Alberic La seva població ha augmentat de manera constant parallelament al desenvolupament agrícola La terra plana és regada, entre altres de menor importància, per la séquia reial del Xúquer 1540 ha i hom hi conrea tarongers i hortalisses l’arròs ha retrocedit notablement del caràcter dominant que tingué fins poc després de 1950 el planter d’arròs d’Alberic és exportat a la resta de la Ribera, al Baix Ebre, a la zona de Pals i de Lleida i també a d’altres indrets arrossers de la península Un 90% de la terra…
Gàl·lia

Mapa de la Gàl·lia
Geografia històrica
Nom donat a les contrades poblades per celtes que ocuparen des de la vall del Po fins a la Bèlgica actual.
Hom distingia la Gàllia Cisalpina, entre els Alps i els Apenins, presa als etruscs pels gals i sotmesa al domini romà des del segle III aC, de la Gàllia Transalpina, que ocupava el territori entre l’Atlàntic, el Rin, els Alps, la Mediterrània i els Pirineus i era habitada per diverses branques de pobles cèltics, amb barreja d’ibers i lígurs al sud Vers la fi del segle II aC els romans n'ocuparen la part sud, que rebé els noms de Provincia i de Gàllia Narbonesa durant l’Imperi i fou definitivament estructurada el 120 aC El 58 aC Cèsar començà la conquesta de la Gàllia independent anomenà el…
Franc Comtat
Història
Regió històrica de l’est de França, antigament província i regió administrativa.
N’és el principal nucli urbà la ciutat de Besançon Comprèn la part central de la cadena muntanyosa del Jura, fronterera amb Suïssa, i la major part del departament del Doubs una comarca de turons integrada per la muntanya mitjana, en el Doubs, i per la regió vinícola de Vignoble, en el Jura, i la plana, estesa per una gran part de l’Alt Saona, que limita al NE amb el massís dels Vosges La major part de les aigües van a parar al Roine, per mitjà de l’Ain i, sobretot, del Doubs i el Saona L’agricultura és de cereals i de farratge, i hi ha policultura als turons de la Bresse La ramaderia de…
Ligúria
Ligúria Vista del port de Portovenere
© Fototeca.cat
Divisió administrativa
Regió de la Itàlia septentrional, que comprèn les províncies de Savona, Gènova, Imperia i La Spezia.
La capital és Gènova Constitueix una regió marítima que s’allarga entre la Provença, a l’W, i la Toscana, a l’E, formada per una estreta faixa costanera que voreja la mar Lígur Els últims contraforts dels Alps Marítims i les primeres serralades dels Apenins l’envolten i formen un arc en forma d’amfiteatre, alhora que la separen de l’alta vall del Po i de la mitjana El sector alpí ofereix els relleus més alts mont Saccarello, 2 200 m, mentre que en el sector apenínic els relleus són més suaus Protegida per les muntanyes, la Ligúria gaudeix d’un clima suau i temperat, sobretot a la faixa…