Resultats de la cerca

L’existència d’aquesta església és constatada l’any 989, en l’acta de consagració del temple de Sant Pere dels Molins, on s’esmenta una terra que fou de Tatila, prevere de Felegares , i una altra que fou d’Exipio totes dues eren situades al serrat de la Santa Creu, que és on caldria establir la localització de l’església L’any 1078, Baró At de Felegars i la seva esposa Bonadona, amb llurs fills Baró i Guillem, lliuraren al cenobi d’Alaó els delmes dels seus dominis senyorials Pocs mesos després van fer el mateix Guillem Mir de Felegars i els seus fills Pere i Bernat…

L’aparició d’aquest castell va lligada a l’existència d’una família senyorial d’aquest nom, que en tenia el domini als segles XI i XII Els seus membres llegaren successivament una part dels seus béns a l’església d’Elna aquest és el cas de Berenguer de Sant Cebrià, el 1124, a la vigília de la seva anada cap a Terra Santa o encara d’Arnau Ponç de Sant Cebrià, el 1142 El castell i la senyoria foren finalment comprats pels bisbes Guillem de Ceret 1187-després del 1197 i Guillem d’Hortafà 1202-09, segons el que diu l’epitafi d’aquest darrer Els bisbes l’infeudaren…

Situada dins l’antic terme del castell de Puig-reig, prop del camí que anava a Fonollet, la documentació esmenta l’existència de l’església de Sant Andreu de Madrona el segle XII, església totalment perduda L’any 1145 el vescomte Guillem de Berguedà, la seva muller Berenguera i el seu fill Guillem donaren a l’església de Sant Martí de Puig-reig, una part de les collites que els pertocava de l’església de Sant Andreu de Madrona Sancto Andree Matrone inferius usque ad sanctum Martinum Pugio Regis Possiblement aquesta església, avui perduda, no devia ésser gaire…

Era una de les parròquies del terme del castell de Castellví de Rosanes Documentada a partir del 1082, el 1103 Guillem Ramon I de Castellví infeudà a Volard Ramon de Rosanes el castell de Rosanes i tres parts de l’església de Sant Esteve Sesrovires El 1176 Guillem Ramon III en el seu testament deixà una mida d’ordi a l’església El 1484 s’atorgà llicència per a restaurar l’església, que estava ruïnosa Aquesta església, que tingué els altars de la Mare de Déu, Sant Valentí, Sant Sebastià, Sant Crist, Sant Roc, Sant Isidre, del Roser i Sant Nicolau, tenia un campanar…

Segons la seva Vida , fou fill d’un burgès, es feu joglar i estigué adscrit a diverses corts, entre les quals la d’Alfons I de Catalunya -a qui lloà en cançons com Nom puosc sufrir d’una leu chanso faire -, la de Ramon V de Tolosa i la de Guillem VIII de Montpeller També visqué a Itàlia, on entrà en contacte amb Tomàs I de Savoia, Beatriu d’Este i Guillem Malespina Se li atribueixen divuit poesies, la majoria de tema amorós, d’una de les quals s’ha conservat la música Atressi com la chandella Admirador d’Arnaut Daniel, la influència d’aquest es palesa en el lèxic…

Fundat, segons alguns escriptors, pel mateix Ramon Llull poc abans de la seva mort, durant la penúltima estada seva a Mallorca, en una cella contigua al santuari de la Mare de Déu de Randa posteriorment dit de Cura , al cim del puig de Randa , després del fracàs de la fundació de Miramar En fou director durant molts anys el mestre Guillem de Vilanova i tingué cura de l’ensenyament de gramàtica Guillem Pagès, però aquesta fundació dugué, igualment, una vida lànguida, excepte els anys que Joan Llobet hi ensenyà 1449-60 El 1478, Beatriu de Pinós intentà, infructuosament…

Era fill del vescomte de Castellnou Guillem V El 1265 cedí a l’infant Jaume, hereu de Mallorca, els seus drets sobre Juegues Senyor en part de Salses i senyor de Sureda, signà com a garant el pacte d’unió conclòs el 1279 entre Jaume II de Mallorca i Pere III de Catalunya-Aragó Posteriorment prengué partit a favor del rei Pere, fet que li valgué la confiscació dels béns pel rei de Mallorca De la seva muller Estella, filla de Pere Paüc, de Perpinyà —la qual participà en la resistència contra el rei de Mallorca, mantenint castells, en absència del seu marit, contra les tropes reials—, tingué dos…

Vida i obra Senyor de l’Arboç, resident també a Barcelona i uns quants anys a Tarragona Fou partidari de Joan II en la guerra entre aquest i la Generalitat, circumstància que es reflecteix sovint en les seves composicions Germà del poeta  Pere Joan de Masdovelles , el 1442 era hereu universal del seu oncle Guillem És l’autor català medieval del qual es conserven més poesies unes 180, recollides gairebé totalment en el cançoner autògraf que compilà vers la fi del segon terç del segle XV La seva obra poètica, datable del període 1438-67, ric repertori de formes de versificació,…

Aprovades les constitucions pels tretze membres fundadors —entre d’altres, els dramaturgs Francesc Tàrrega i Gaspar d’Aguilar i l’historiador Gaspar Escolano —, les sessions tingueren lloc regularment fins el 1594 Consistien en la lectura d’un discurs i de diverses poesies, sobre un tema fixat a la sessió anterior, amb l’única finalitat de conrear l’enginy i la intelligència Cada membre adoptava un pseudònim, relacionat amb la nit Entre els seus membres, que arribaren a ser més de quaranta, hi havia els dramaturgs Carles Boïl , Guillem de Castro i Andreu Rey de Artieda  o els…

Els orígens de l’església parroquial de la Fuliola es remunten al final del segle XI, en el moment de la repoblació del lloc El 1080 el comte d’Urgell Ermengol IV cedí a Guillem Isarn la quadra de la Fuliola, al pla del Mascançà, més enllà del castell d’Almenara El comte encarregà a Guillem Isarn que, a la quadra, hi bastís una fortificació per a la defensa dels habitants contra els sarraïns, i es reservà la meitat dels delmes Segurament Guillem Isarn aixecà també l’església del lloc, vinculada al bisbat d’Urgell En el seu testament del 1093, llegà la…