Resultats de la cerca

Estudià a Ripoll i posteriorment a Barcelona, on cursà els estudis de filologia catalana a la Universitat Autònoma Posteriorment exercí de professor de llengua i literatura catalanes en diversos centres d’Andorra, la Seu d’Urgell i Olot Des de l’any 1986 fins al 2013, quan es jubilà, fou catedràtic de llengua i literatura a l’institut Eugeni d’Ors de Vilafranca del Penedès També s’ha dedicat a la formació permanent del professorat i ha estat sotscoordinador de la matèria de literatura catalana per a les PAU i professor del Curs d’Aptitud Pedagògica A part, ha escrit articles de crítica sobre…

Provinent de fonts diverses —els llibres sapiencials bíblics, en especial els proverbis de Salomó, preceptes del Nou Testament, dites atribuïdes a filòsofs clàssics, orientals i cristians— i transmesa per reculls i antologies, la literatura proverbial fou molt conreada a l’edat mitjana com a gènere i influí en altres aspectes literaris A Catalunya, ultra les traduccions dels de Salomó, hi ha, entre d’altres, els Proverbis de Guillem de Cervera, el Llibre de paraules o dits de savis e filòsofs , de Jafudà Bonsenyor, el Libre de saviesa , els Proverbis de Ramon , el Libre de mil proverbis i els…

Nebot de Joan Oliver i Sallarès , es llicencià en filologia romànica Ingressà a la Companyia de Jesús, que abandonà el 1969 Membre del Partit Socialista Unificat de Catalunya , fou regidor de l’ajuntament de Cornellà de Llobregat de 1979 a 1994, i diputat al Parlament de Catalunya per Iniciativa per Catalunya-Verds 1988-92 i 1995-99 De 1983 a 1991 fou secretari de l’ Associació d’Escriptors en Llengua Catalana Des del 2003 vivia a Madrid Collaborador en un gran nombre de mitjans de comunicació ràdio i premsa, bàsicament, treballà també molts anys en l’àmbit editorial Com a escriptor es donà…

L’any 1963 entrà a treballar en el diari El Correo Catalán , del qual arribà a ser el redactor en cap El 1966 fundà amb altres periodistes el Grup de Periodistes Democràtics, una plataforma que pretenia donar un tomb a la vida periodística catalana En aquells anys, es distingí pel seu tarannà crític amb la corrupció urbanística dels ajuntaments franquistes i la seva voluntat de dur a terme un periodisme honest i compromès amb la societat L’any 1968 començà a collaborar amb la revista Oriflama , però el 1974 l’abandonà a causa de les seves desavinences amb Anton Cañellas, que n’era el…

Vida i obra Exercí el seu mestratge al Collège de France des del 1895, i el 1907 hi ocupà la vacant de Paul Meyer i a l’École Pratique des Hautes Études 1917 Codirector de la revista Bulletin Hispanique que fundà en 1898-99 amb G Cirlot, E Merimée, P Paris i G Radet, les seves investigacions contribuïren notablement al coneixement de la història i les literatures hispàniques Publicà diversos estudis històrics, camp en el qual destaquen els tres volums dels seus Études sur l’Espagne 1888, 1890, 1895, 1904, 1906, 1925 i les Lettres d’Espagne , dedicades a Cánovas del Castillo 1885 i Emilio…

Vida i obra Dedicà part de la seva obra als estudis medievals, i fou un dels pocs intellectuals de la primera meitat del segle XX que parà esment en l’època musulmana Destacà també pel seu activisme cultural com a fundador i president de l’Associació per la Cultura de Mallorca, i president de la Societat Arqueològica Lulliana i del Consell Diocesà d’Acció Catòlica Fill de l’escriptora Coloma Rosselló i del polític català Narcís Sans, de jove, s’interessà per la política i milità en el partit liberal en presidí les joventuts Durant els anys de la dictadura de Primo de Rivera, evolucionà cap a…

Cursà els estudis de dret a la Universitat de Barcelona Exercí d’advocat a Reus Fou president del Foment Nacionalista Republicà de Reus 1930, un dels centres polítics que el març del 1931 contribuïren a constituir el partit Esquerra Republicana de Catalunya , del comitè executiu del qual fou elegit membre Proclamada la Segona República, formà part de l’assemblea de la diputació de la Generalitat de Catalunya que aprovà el projecte d’ Estatut de Catalunya del 1932 , que fou presentat a les corts constituents Membre de la comissió jurídica assessora del govern de la Generalitat Elegit diputat…

Vida i obra S’inicià amb l’assaig Breu història del teatre català 1967 i les novelles Abans del foc 1971 i, sobretot, De mica en mica s’omple la pica 1972, que el consagrà en el gènere negre i d’intriga, al qual retornà amb les novelles Tarda, sessió contínua 3,45 1976, La corona valenciana 1982, Sota el signe de Sagitari 1986 i Quan traslladeu el meu fèretre 1987, i en els volums de narracions Les claus de vidre 1984 i Vida de gos i altres claus de vidre 1989 La trilogia mitològica formada per L’illa de les tres taronges 1983, L’anell de ferro 1985 i El jardí de les palmeres 1993, premi…

En morir el seu pare 1276 entrà en possessió de la seva herència, establerta per testament d’aquest el 1262 i confirmada el 1272 el regne de Mallorca, Menorca —encara en poder dels sarraïns—, la part reial d’Eivissa, els comtats de Rosselló i Cerdanya, la senyoria de Montpeller, la baronia d’Omelàs i el vescomtat de Carladès, i es coronà com a rei i confirmà els privilegis i les franqueses de Mallorca el 12 de setembre de 1276 El conflicte amb el seu germà Pere II de Catalunya-Aragó esclatà aviat Casat amb Esclarmunda de Foix 1275, ajudà el seu cunyat, el comte Roger Bernat III de Foix, que,…

Vida i obra Fill de Bartomeu Ferrà i Perelló Estudià dret i filosofia i lletres a València i Barcelona 1902-10 Guanyà una plaça de bibliotecari i fou destinat a Gijón 1911-13, a Barcelona 1913-36 i a Palma 1936-47 A Barcelona fundà i dirigí la Residència d’Estudiants de Catalunya 1921-36, on exercí el seu mestratge cívic entre els joves estudiants Fou membre destacat de l’Escola Mallorquina, de la qual fou el principal líder intellectual, però també un dels seus principals exponents poètics Fundà i dirigí “Migjorn” 1906-07, revista literària que introduí a Mallorca els corrents estètics del…