Resultats de la cerca

De ben jove anà a viure a Madrid per perfeccionar els seus estudis musicals L’any 1740 fou nomenat organista de la catedral de Burgos i dos anys més tard tornà al País Basc per ocupar la mateixa plaça a la catedral de Bilbao El 1746 fou nomenat tercer organista de la capella reial de la cort de Ferran VI, al costat de Sebastián de Albero -primer organista- i José de Nebra Blasco -organista supernumerari- El 1752 renuncià el càrrec per anar a la catedral de Toledo en qualitat d’organista principal L’any 1765 fou apartat de la posició que ocupava perquè, segons el reglament, el…

Es formà musicalment a Madrid, on estudià al conservatori i fou alumne de violí de J Monasterio Esdevingué primer violí a la Sociedad de Conciertos de Madrid, lloc que ocupà durant poc temps, ja que guanyà la plaça de professor de violí i viola al Conservatori de Música de València Dirigí l’anomenada Orquestra Goñi, formada per nombrosos estudiants de música de València, que fou activa des dels primers anys de la dècada del 1890, tot presentant obres de WA Mozart o L van Beethoven Home molt actiu, pertanyé també a la Societat Valenciana de Quartets, entitat que volia divulgar el repertori…

L’eritema nodós és una inflamació de les parets de teixit conjuntiu que separen els lòbuls de greix subcutani, caracteritzada per l’erupció de nòduls vermellosos i dolorosos, i que es localitza en general en la cara anterior de les cames És deguda a un mecanisme immunològic poc conegut, habitualment desencadenat per unes malalties determinades o l’administració d’uns medicaments concrets Les lesions pròpies de l’eritema nodós guareixen al cap d’unes tres setmanes a sis, i no provoquen complicacions Això no obstant, com que l’erupció sol anar acompanyada de símptomes generals, com ara febre,…

Després de finalitzar estudis humanístics, i contra la voluntat del seu pare, es dedicà al cant i tingué com a mestre el tenor andalús M García El 1821 debutà a l’Òpera de París interpretant Iphigénie en Tauride , de ChW Gluck, al costat del seu pare, amb qui també compartí escenari el 1826 amb motiu de la representació de Le siège de Corinthe , de G Rossini Del 1828 al 1837 ocupà la càtedra de déclamation lyrique al Conservatori de París Fou amic de F Chopin i F Liszt Escriví diversos llibrets per a ballets La influència de Nourrit fou decisiva en la difusió dels lieder de F Schubert a…

Estudià a Londres amb Helana Isepp El 1956, després d’haver guanyat el segon premi del Concurs Kathleen Ferrier, obtingué una beca per anar a estudiar al Mozarteum de Salzburg, on fou deixeble de Lotte Lehmann Debutà el 1960 al Festival d’Edimburg i inicià una brillant carrera que la dugué als teatres d’òpera i les sales de concerts més importants d’arreu del món Entre el 1961 i el 1976 collaborà amb l’English Opera Group Ben aviat va cridar l’atenció pel seu peculiar timbre, i B Britten li dedicà la cantata Fedra , especialment composta per a ella Es distingí sobretot en…

Realitzà estudis de cant amb J O’Neill al Conservatori de Nova Anglaterra, a Boston, i els prosseguí a Milà i a París La seva carrera com a solista començà el 1879 a Milà amb el paper de Violetta en La Traviata Dos anys després fou contractada per a anar a cantar a Sant Petersburg, on afegí al seu repertori el paper de Margarida Faust i el d’Ofèlia Hamlet Mantingué una íntima amistat amb Cosima Liszt, esposa de R Wagner, la qual influí de forma decisiva en la formació futura de la cantant Tot i que no posseïa una veu excepcional, aconseguí dotar-la de força densitat i…

Pioner de l’esquí de fons a Catalunya Fou fundador del refugi dels rasos de Peguera Berguedà, i en fou també el mantenidor 1933 Rebutjà anar al front, motiu pel qual fou internat en un camp de concentració a l’inici de la Guerra Civil Fou considerat un dels millors esquiadors de fons de Catalunya Participà en competicions arreu de l’Estat a la dècada dels quaranta Es proclamà campió de Catalunya en l’especialitat de relleus 1942, 1944-47, 1952 i en categoria individual 1943, 1945 L’any 1944 guanyà el Campionat d’Espanya de relleus fent equip amb Andreu, Pàmies i Mullor, i el 1947…

En les eleccions generals de l'11 de maig va guanyar la coalició opositora formada per l'Aliança per la Unitat Nacional APNU i l'Aliança pel Canvi, i així es va posar fi a vint-i-nou anys consecutius de governs del Partit Progressista del Poble PPP El nou president, David Granger, va propiciar un gir radical en la política exterior amb el trencament dels acords amb Petrocaribe, que va implicar la substitució del petroli de Veneçuela pel de Trinitat i Tobago Aquesta mesura va provocar una revifada del conflicte per les diferències frontereres entre Veneçuela i Guyana, que és probable que s'…

El president, Ian Khama, va ser reelegit arran de la victòria de la seva formació, el Partit Democràtic de Botswana PDB, en les eleccions legislatives celebrades al mes d'octubre El PDB, en el poder des de la independència del Regne Unit 1966, va obtenir 45 dels 57 escons del Parlament Els 12 restants van anar a parar al Partit del Congrés de Botswana, al Front Nacional de Botswana i a un candidat independent Khama, fill del primer cap d'estat, Seretse Khama, havia arribat a la presidència a l'abril del 2008, que substituí Festus Mogae Les eleccions es van celebrar en un ambient…

L'1 de setembre, unes inundacions, les més greus en noranta anys, van afectar, sobretot, les zones rurals, on milers de camperols van perdre la casa i la collita El president Blaise Compaoré va demanar la solidaritat dels càrrecs de l'administració i dels funcionaris Políticament, l'oposició es va anar preparant per a les eleccions presidencials del 2010, en les quals Compaoré, en el càrrec des del 1987, opta a la reelecció El primer candidat opositor a presentar-se va ser Bénéwendé Sankara, un advocat que dirigeix la Unió pel Renaixement Partit Sankarista UR/PS Sankara, que no…