Resultats de la cerca

La sensibilització experimental fou obtinguda a començament del s XX per Richet i Portier, en observar que gossos que havien rebut una primera injecció d’una substància tòxica i podien sobreviure en ésser novament tractats amb aquesta substància, morien amb un quadre clínic nou xoc anafilàctic, que en res no s’assemblava al provocat pel tòxic Diversos investigadors anaren identificant després quadres clínics ja coneguts, tals com la febre produïda pel fenc, i així mateix els accidents dels tractaments amb sèrums curatius, l’asma, la urticària, i d’altres Aquell temps foren molt notables les…

Deixeble a Leiden 1621-23 dels pintors italianistes Jacob Isacszoon van Swanenburch i Jacob Symonszoon Pynas El 1624, a Amsterdam, freqüentà el taller de Pieter Pieterszoon Lastman, el qual hom creu que conegué l’art de Caravaggio Aquest mateix any obrí el seu estudi a casa dels seus pares L’any 1631 es traslladà definitivament a Amsterdam Es casà 1634 amb Saskia dona rica que li donà la tranquillitat econòmica i humana i la possibilitat a la seva afecció colleccionista, que morí el 1642 després d’haver-li donat l’únic fill que sobrevisqué, Titus Hom pot parlar de Rembrandt des d’una visió…

Situació Sector de migdia d’aquest petit santuari, actualment en avançat estat de ruïna ECSA - MÀ Font Aquest santuari, ara en ruïnes, es troba a la serra de Casternui que tanca per la dreta l’entrada a la vall de la Valira de Castanesa És a 1 080 m d’altitud, en un replà que domina el vell nucli de Casterner de Noals Mapa 32-10 213 Situació 31TCH103013 S’hi arriba seguint el mateix itinerari que porta actualment a Casterner, és a dir, des del km 131 de la N-230 s’agafa primer la C-144 que va a Castillo de Sos i poc després la carretera de Bonansa A menys d’un parell de quilòmetres, a la…

Vida Pare del físic i astrònom Galileo Galilei i del llaütista Michelangelo Galilei Cap al 1550 s’establí a Florència com a llaütista Després, vers el 1563, a instàncies del comte Bardi, anà a Venècia a estudiar amb G Zarlino Del 1564 al 1568 fou professor de llaüt a Pisa Passà alguns anys a Venècia, on el 1568 aparegué el seu Fronimo dialogo nel quale si cotengono le vere, et necessarie regole del intavolare la musica nel liuto , un tractat de tabulatura per a llaüt en forma de diàleg El 1572 entrà en contacte amb l’harmonista Girolamo Mei, que inspirà algunes de les seves principals …

Es doctorà en filosofia i lletres a la Universitat de Madrid amb la tesi Tratados entre Castilla y Aragón 1908 Cronista oficial de la ciutat de València, fou membre de Lo Rat-Penat, del Centre de Cultura Valenciana –en fou secretari els anys 1928 i 1939–, de l’Associació Bibliogràfica Valenciana –n’ocupà la presidència el 1941– i de l’associació Amigos de Luis Vives Des d’una perspectiva d’història erudita, sovint amb aportacions documentals originals, estudià aspectes del passat valencià en el terreny de l’arquitectura, l’art i els fets polítics de l’època foral En l’almanac de…

Vida i obra Estudià la història política i de les institucions a partir de les fonts arxivístiques Es llicencià en història a la Facultat de Filosofia i Lletres de València i aconseguí, el 1943, el càrrec de facultatiu d’arxius a l’Arxiu de la Corona d’Aragó de Barcelona, del qual fou posteriorment secretari i subdirector Com a resultat de les recerques dutes a terme en aquesta institució, es pogué doctorar a Madrid el 1950 amb la tesi La conquista de Cerdeña Negociaciones diplomáticas preparatorias El 1962 es traslladà a Madrid per dirigir el Registre General de la Propietat Industrial i…

Vida Durant la guerra civil fou mobilitzat al front de Lleida, on inicià la seva activitat literària Acabada la guerra, buscà el mestratge de J V Foix, a través del qual feu amistat amb Joan Miró i Joan Prats, que l’iniciaren en matèria d’art modern Amb Joan Ponç, Arnau Puig, Antoni Tàpies, Modest Cuixart i Joan Josep Tharrats, creà la revista "Dau al Set" 1948, al voltant de la qual revifaren els corrents d’avantguarda en l’art i la cultura catalans de la postguerra La seva poesia i l’obra dramatúrgica no foren reconegudes fins a la publicació del volum Poesia rasa 1970, que recull la seva…

Vida i obra Estudià gramàtica, retòrica, poesia i dialèctica a Alacant i s’ordenà al convent dels dominicans de la ciutat de València Dominicà des del 1683, fou catedràtic d’arts en el convent de València i exercí diversos càrrecs docents a les cases de Llutxent, Llombai, Sogorb i Castelló de la Plana Sembla que també arribà a ensenyar a la Universitat d’Oriola, on hauria estat mestre de Josep Teixidor Vinculat al cercle de M Martí, participà de l’esperit crític i renovador dels historiadors valencians del final del XVII i començament del XVIII, tot i que no sempre l’aplicà La seva obra fou…

Com a punt de partida hom prengué el naturalisme francès d’É Zola i l’apassionament d’A Dumas, i intentà d’establir les diferències i la singularitat al si de la nova Itàlia acabada d’unificar Els escriptors capdavanters del moviment foren G Verga i L Capuana L’editor italià E Sonzogno convocà un premi de composició d’òperes el 1889, que guanyà P Mascagni amb Cavalleria rusticana El llibret es basava en la novella homònima de Verga L’èxit de l’obra sorprengué tot Itàlia, fins el mateix Verdi, el qual vaticinà que Mascagni havia creat un nou gènere operístic, molt efectiu per la brevetat i la…

El concepte de atonalitat s’ha constituït per oposició al de tonalitat Això explica que hagi fugit del sistema de relacions jeràrquiques i funcionals que dominaven aquest últim En la música atonal apareixen intervals melòdics i harmònics que dificulten l’establiment d’un centre tonal concret, d’un acord de tònica Tampoc no es pot parlar de progressió de graus harmònics en un sentit causal, sinó d’enllaços acòrdics L’emancipació de la dissonància suposa un fonament imprescindible per a la atonalitat Si dins del sistema tonal la consonància implica estabilitat i repòs, atès que s’identifica amb…