Resultats de la cerca
Es mostren 5165 resultats
Jacotin
Música
Compositor probablement d’origen francès o francoflamenc.
La seva identitat és problemàtica Hi ha la possibilitat que aquest diminutiu de Jacques sigui un pseudònim de compositors diferents Alguns autors l’han identificat amb Jacotin le Bel, membre de la capella papal i de Sant Lluís dels Francesos entre el 1516 i el 1521, i de la capella reial francesa entre els anys 1532 i 1555 Si fos certa aquesta identitat, hauria nascut vers el 1490, possiblement a Anvers Les fonts de l’època atribueixen a Jacotin un bon nombre d’obres que podrien pertànyer a un mateix compositor Seria l’autor de música religiosa, especialment motets i quatre…
Bartomeu Triall
Música
Mestre d’orgues i religiós trinitari menorquí, actiu entre el 1666 i el 1713.
Integrat en els corrents del final del segle XVII, és un bon representant de l’escola catalana en procés d’aliatge amb la castellana Entre les seves obres principals destaquen els orgues de les esglésies de Cullera 1674, a València dels dominicans 1781 i de Sant Fèlix 1702, a Girona de la Pietat 1682 i de Santa Clara 1702, a Vic de Torroella de Montgrí 1682 de Sitges 1697 de Santa Elisabet, a Barcelona 1688 de Montserrat entre el 1670 i el 1707 de Sant Francesc, a Palma 1702 de Vall-de-roures 1702 de Santa Maria d’Igualada 1702 de Sant Joan de les Abadesses 1702, i de Sant Quintí…
Francisco Fernández Palero
Música
Organista i compositor, probablement andalús.
Fou organista de la capella reial de Granada des del 1551 fins a la seva mort, encara que també freqüentà els orgues de l’església de San Jerónimo La seva obra es coneix gràcies a Luis Venegas de Henestrosa, el qual inclogué tretze composicions de Fernández Palero en el seu Libro de cifra nueva para tecla, harpa y vihuela Alcalá de Henares 1557 Es tracta principalment de tientos i glosas a partir d’obres d’altres autors com Morales, Josquin, Mouton o Crecquillon En aquestes peces queda palès que era un bon coneixedor de la tradició musical de l’Escola Francoflamenca, coetània i…
celesta
Música
Instrument de teclat amb la forma d’un piano petit.
Semblantment al que succeeix en el piano, la pressió dels dits sobre les tecles activa uns martells que percudeixen unes plaques metàlliques suspeses sobre uns ressonadors En la classificació Hornbostel-Sachs, idiòfon de percussió de plaques La seva extensió és de cinc octaves del do2 al do7 sona una 8a més alta del que està escrit Fou patentada el 1886 per Auguste Mustel, el qual es va inspirar, probablement, en un instrument anomenat typophone o dulcitone , format per un conjunt de diapasons de forquilla que actuaven per mitjà del teclat, que havia construït el seu pare vint anys abans Com…
Itmar Esteban Herraiz

Itmar Esteban Herraiz
Catalunya Track Cycling Team
Ciclisme
Ciclista de pista.
S’inicià l’any 1997 en el Club Ciclista Medina Posteriorment fou membre del Club Ciclista Bon Pastor 2000-02, de la Unió Ciclista l’Hospitalet 2003-06 i del Catalunya Track Cycling Team des del 2006 Guanyà cinc Campionats d’Espanya de velocitat per equips 2005-09 El 2006 començà a competir en l’àmbit internacional, participà en diverses proves de la Copa del Món i guanyà el Campionat d’Hivern de velocitat de Bordeus Guanyà la West Indies vs The World Cycling Series, a Trinitat i Tobago 2007, el Gran Premi d’Edimburg 2008, el Trofeu Ciutat de Barcelona de velocitat 2008, la prova…
tetraclorur de carboni
Farmàcia
Química
Líquid d’olor semblant a la del cloroform, amb punt d’ebullició 76,7°C, punt de fusió 22,9°C, i pes específic 1,6 g/ml.
Hom l’obté industrialment per l’acció del clor o del clorur de sofre sobre el sulfur de carboni, en presència d’un catalitzador clorur d’antimoni o clorur d’alumini 2Cl 2 + CS 2 →CCl 4 + 2S 2S 2 Cl 2 + CS 2 →CCl 4 + 6S És insoluble en aigua, bon solvent de les matèries grasses és emprat com a solvent i com a producte extintor Es combina amb el triòxid de sofre amb formació de fosgen i de clorur de pirosulfonil 2SO 3 + CCL 4 →COCl 2 + S 2 O 5 Cl 2 dóna una reacció semblant amb els òleums i fins i tot amb l’àcid sulfúric concentrat ordinari, en presència de sílice porosa 2H 2 SO 4…
anglicisme
Lingüística i sociolingüística
Mot anglès (o el seu calc semàntic) incorporat en una altra llengua.
L’alt nivell demogràfic d’angloparlants, l’expansió comercial, política i científica del món anglosaxó, l’activitat de les agències de premsa, la profusió d’esports arrelats entre els anglosaxons, etc, han determinat la introducció d’un bon nombre d’anglicismes en les principals llengües de cultura occidentals vagó, tramvia, futbol, basquetbol, interviu, repòrter, iot, míting, líder, bistec, rosbif, confort , etc És possible que sorge , soldat sentit despectiu, home dolent, sigui un préstec directe provinent de soldier a causa dels contactes militars amb els anglesos A Menorca,…
jam-session
Música
Actuació informal amb músics de jazz que hi assisteixen a títol individual, en què la improvisació preval sobre l’arranjament.
Sobre l’estructura de temes coneguts pels músics, es realitzen solos improvisats que gaudeixen d’un bon marge de llibertat Al final de la dècada del 1920, amb l’auge del jazz orquestral, els músics solistes de les diferents orquestres sentiren la necessitat de trobar marcs més folgats on poder desenvolupar la creació musical Això els portà a reunir-se fora d’hores, un cop acabada la feina regular a les respectives orquestres, en locals de dimensions reduïdes, amb una mínima presència de públic Les jam-sessions tingueren un paper fonamental en el desenvolupament de l’art…
ball de Dames i Vells
Folklore
Ball popular, de parlament i jocós, propi de la confraria dels bastaixos i dels forners de Tarragona, format durant el segle XVI, que precedia, juntament amb molts altres, l’entrada solemne dels arquebisbes a la ciutat, la processó de Santa Tecla i les comitives de reis i grans personatges.
Les evolucions, molt simples, eren acompanyades d’una melodia reiteradament exposada per un violí, i ritmades, a més, amb un bombo El parlament consistia en les queixes d’uns vells al batlle i al rector perquè, casats amb dones joves, balafiadores i frívoles, el bon ordre de la casa, l’economia dels marits i llur atenció personal n'eren perjudicats Com en la major part dels balls populars de la Catalunya Nova, els trets de gràcia i cortesia n'eren absents tots els papers, també els femenins, eren assumits per homes de la confraria, disfressats i alcofollats fins a la cosa…
Patronat Pro Pàtria
Associació constituïda per un grup de catalans per donar suport a la Generalitat de Catalunya a l’exili.
Creada a Mèxic, el novembre de 1954, per Francesc Farreras i Duran, Pere Ferrer i Batlle i Salvador Armendares i Torrent Mitjançant el seu suport econòmic pogué organitzar-se la Secretaria de la Presidència de la Generalitat i els seus serveis d’informació i enllaç Amb una remarcable eficàcia, un decret del president Josep Tarradellas, del 28 de maig de 1960, li atorgà rang oficial i en nomenà president l’exconseller Antoni M Sbert, tresorer Pere Ferrer i Batlle i secretari Joan Potau N'eren vocals Lluís Nicolau d’Olwer, Pere Bosch i Gimpera, Ramon Frontera i Bosch, Manuel Alcàntara i Gusart…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- 68
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina