Resultats de la cerca
Es mostren 1445 resultats
Sant Martí d’Areny de Noguera
Art romànic
Situació Restes de l’antiga portalada que s’obria al mur de ponent, l’únic que subsisteix de l’església ECSA - J Bolòs Les restes de l’antiga església de Sant Martí es troben molt a prop del poble d’Areny, tot just a la clenxa de la serra que separa la clotada d’Areny de la Valira de Cornudella, vora les ruïnes de l’antic castell d’Areny Mapa 32-11 251 Situació 31TCG124813 L’itinerari per a arribar als vestigis de l’església és el mateix que el descrit en la monografia anterior MAF Història En el seu origen aquesta església fou una capella del castell d’Areny, de titularitat comtal Al segle…
El Palau Comtal (Perpinyà)
Art romànic
Situació Sala de l’antic palau, soterrada a la banda nord del recinte medieval de la ciutat, prop dela catedral, amb la volta de canó de perfil apuntat i dividida actualment per un mur perpendicular ECSA - J Ponsich Les restes de l’antic Palau Comtal es conserven al llarg de l’antiga muralla nord del recinte medieval, prop de Sant Joan el Vell Mapa IGN-2548 Situació Lat 42° 41’ 42” N - Long 2° 53’ 48” E Història Els comtes de Rosselló, d’antuvi installats a Castellrosselló, adquiriren els anys 961-974 la major part de l’alou de Perpinyà, i sembla que vers el 991, amb l’adveniment de…
Capmany, Caresmar i el naixement de la història civil
A de Capmany, M Ferran, 1871 GCI / GS Els escriptors del segle XVIII que avui qualifiquem sense dubtes com a historiadors distingien molt clarament entre “erudició” i “història” Per “erudició”, entenien l’aportació de documents i les discussions monogràfiques directament derivades d’ella Per “història”, les visions panoràmiques del passat, presentades en l’elegant forma narrativa posada a punt pels clàssics grecoromans i humanistes, i amb un fort component reflexiu Feia temps que erudició i història evolucionaven per separat i, sovint, en un clima de menyspreu recíproc entre els historiadors…
Manuel Serinanell i Mir
Astronomia
Meteorologia
Eclesiàstic, astrònom i meteoròleg.
Ordenat el 1932, fou successivament vicari de Perafita i Sau 1933, Tona 1936, de la Pietat de Vic 1943, ciutat de la qual fou beneficiat de la catedral , director del Casal Diocesà d’Acció Catòlica, delegat diocesà de Migracions i oficial de Secretaria del Bisbat 1951, capellà del Monestir de Carmelites de l’Antiga 1955 i canonge honorari de la catedral 1996 Interessat de molt jove per l’astronomia, fou deixeble de Josep Pratdesaba mentre seguia la formació eclesiàstica al Seminari Tridentí de Vic L’any 1925 ingressà a la Sociedad Astronómica de España y América i el 1929 a la Société…
Àngel Fàbrega i Grau
Cristianisme
Eclesiàstic, historiador de l’Església i liturgista.
Sacerdot 1945, doctor en història eclesiàstica 1950 per la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma i bibliotecari del seminari i de la Facultat de Teologia, de Barcelona 1964-71 Diplomat per l’Arxiu Vaticà 1947 i canonge, amb l’ofici d’arxiver, de la seu barcelonina 1965-96, reordenà la documentació capitular Feu una important contribució a la renovació de la historiografia eclesiàstica en l’àmbit de l’edició crítica de fonts hagiogràfiques, litúrgiques i documentals del període medieval, amb una extensa obra editada que comprèn 6 llibres i 39 articles d’investigació, 3…
Santa Caterina de Vinyols (Vinyols i els Arcs)
Art romànic
Generalment es considera que la primera referència a aquesta església, actual parròquia de Vinyols, és del 1246, en què Pere d’Albalat, arquebisbe de Tarragona i senyor del lloc, atorgà carta de franqueses als habitants de Vinyols D’aquest document en tenim notícia gràcies a un breu resum que en feu el canonge J Blanch al segle XVII Segons J Blanch, entre les concessions atorgades, hi havia la que els “habitants y naturals de Vinyols, que aleshores se anave poblant y avien de anar los dies de festa a ohir missa a la Iglesia del terme dels Archs, que puguessen fer una iglesia en…
Santa Maria de Castellonroi
Art romànic
El poble de Castellonroi s’emplaça a 454 m d’altitud, a l’esquerra del Reguer L’indret fou conquerit a la darreria del segle XI pel vescomte Guerau II Ponç de Cabrera, el qual l’any 1103, conjuntament amb la seva esposa Estefania, atorgà a l’abadia de Sant Pere d’Àger, entre d’altres béns, “ ipsis ecclesiis de Castellon ” Posteriorment, en la segona gran dotació de Sant Pere d’Àger que feren els esmentats vescomtes es consigna la donació de l’església de Castellionis juntament amb la torre d’Avimor i d’Avimheba que era a l’Horta 1107, donacions que foren ratificades l’any 1174 pel vescomte…
Josep Xaupí
Historiografia catalana
Erudit i historiador.
Vida i obra Fill de Josep Xaupí, doctor en medicina, pertanyia a una família de catalans afrancesats Xaupí, igual que Francesc de Fossà, pertanyé a la primera generació d’erudits rossellonesos que escriviren tota la seva obra en francès El 20 de desembre de 1715 pronuncià a la catedral de Sant Joan de Perpinyà l’elogi fúnebre de Lluís XIV Canonge de la catedral d’Elna i ardiaca del Vallespir 1724, estudià teologia a la Universitat de París Establert en aquesta capital des del 1762, fou degà de la Facultat de Teologia 1764 La seva obra més important és Recherches historiques sur…
Josep Miralles i Sbert
Historiografia catalana
Eclesiàstic i investigador.
Vida i obra Ordenat de sacerdot el 1884, es llicencià en filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona 1887 i es doctorà a la de Madrid 1892 També es llicencià i es doctorà en teologia i dret canònic al Seminari Central de València Fou professor del Seminari de Mallorca 1886-96, fiscal eclesiàstic de la diòcesi 1894-1903 i canonge de la seu mallorquina com a arxiver capitular 1896-1914 Nomenat bisbe de Lleida el 1914, el 1926 passà a la diòcesi de Barcelona i el 1930 fou traslladat a la de Mallorca, on romangué fins a la seva mort Dirigí les publicacions Semanario Católico…
Sant Martí Sacosta
Antiga canònica augustiniana, col·legi de jesuïtes i ara seminari conciliar, situada a la part alta de la ciutat de Girona, entre el convent de Sant Domènec i la pujada de Sant Martí.
L’església de Sant Martí existia ja el 898 i tenia sacerdot propi El cabiscol Ponç la féu reedificar abans del 1064, i s’hi treballava encara el 1078, quan el seu hereu Joan féu deixes per cobrir-la El 1101 el comte Ramon Berenguer III la rebé sota la seva protecció, i el 1118 Berenguer Amat l’encomanà al bisbe de Girona El 1152 Guillem, prevere de Sant Martí i arxilevita de Besalú, la cedí a l’abat Ponç de Monells, de Sant Joan de les Abadesses, perquè hi instituís un prior i una comunitat de canonges La fundació, però, no es féu fins el 1164, que s’hi installà una comunitat, presidida per…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- 68
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina