Resultats de la cerca
Es mostren 1526 resultats
carnització
Alimentació
Procés que es realitza als escorxadors per obtenir carn apta per al consum humà i que comprèn diferents fases segons l’espècie.
Les fases de carnització poden ésser les següents atordiment, penjada, degollament, dessagnament, escorxament, escaldada, depilació, raspament, plomada, esventrament, esbaconada, esmocament, evisceració, fesa, acabat, dutxa, aireig, refrigeració, esquarterament i especejament
lleterola
Lleterola
Dan Molter (cc-by-sa-3.0)
Micologia
Bolet, de la família de les russulàcies, de 7 a 15 cm, falb, de carn espessa i de llet blanca i dolça.
Es fa en bosc, i és comestible
encratisme
Cristianisme
Moviment ascètic judeocristià que condemnava el matrimoni i prohibia de menjar carn, com també de beure vi, àdhuc en la celebració eucarística.
Influí en el cristianisme siríac dels s I-II
bisbe
Alimentació
Botifarra, curta i gruixuda, elaborada amb budell culà farcit de carn, teixits cartilaginosos (orelles, morro, etc), sang i greix, i després cuita.
bestinal
Ictiologia
Dit dels peixos selacis en general, que tenen la pell proveïda de denticles dèrmics i la carn dels quals és poc apreciada.
abstinència
Religió
Privació d’un plaer o d’un menjar, especialment de carn, en compliment d’un precepte religiós o d’un vot especial.
L’abstinència fou practida per molts pobles de l’antiguitat La Bíblia enumera una sèrie d’aliments prohibits als israelites, com la sang i els animals estrangulats Els musulmans durant el Ramadan s’abstenen de fumar i dels actes sexuals El cristianisme ha practicat també l’abstinència, més rigurosa en els ambients monàstics i ascètics, i encara més especialment a l’Esglésies d’Orient Les Esglésies protestants consideren, generalment, l’abstinència contrària a l’evangeli
carner
Armari de la cuina bastit amb plafons de tela metàl·lica, on hom guarda la carn i altres queviures, com formatge, ous, etc.
Les bolbiciàcies
Constitueixen una família de bolets caracteritzats per una cutícula especial, formada per cèllules esfèriques, vesiculoses o piriformes himeniforme aquesta estructura fa que la superfície del barret tingui un aspecte opac, arrugat o micaci, i que sigui generalment higròfan, i lluent quan s’asseca L’esporada, de color ferruginós, ocraci, bru gris o bru tabac, s’assembla sovint a la dels Inocybe Les espores, generalment llises, tenen un porus germinatiu diferenciat El peu, generalment central i fràgil, apareix gairebé sempre cobert de dermatocistidis cistidis de la cutícula Creixen a terra,…
Conill
És una espècie de grandària mitjana dins els mamífers dels Països Catalans, amb un morfotipus inconfusible, més petit i arrodonit que la llebre Les extremitats posteriors són adaptades al salt i a la carrera i li permeten assolir velocitats de fins 40 km/h Biologia Pot ocupar biòtops diversos Generalment, el requeriment principal és la naturalesa del sòl Per tal d’excavar els seus caus, requereix terrenys sorrencs o argilosos Normalment, prefereix terrenys oberts, camps abandonats o garrigues, si bé també pot habitar zones boscoses, poc frondoses, sense pujar gaire en altitud Als boscos,…
Els espàrids: bogues, sards, pagells i afins
Els espàrids constitueixen una de les famílies de peixos més ben representades al litoral català 9 gèneres i 20 espècies, i també més ben conegudes, ja que inclouen espècies d’una gran importància pesquera Tenen un cos generalment fusiforme, alt i sovint comprimit, amb escates cicloides o ctenoides fortes i ben aparents, i una línia lateral ben visible i més o menys parallela al perfil dorsal El cap, fort i comprimit, és mancat d’espines o en alguns casos, dèbilment espinós i té uns ulls grossos i una boca relativament petita, amb uns premaxillars no gaire protràctils Les dents són d’una gran…