Resultats de la cerca
Es mostren 1636 resultats
Terranova
Divisió administrativa
Província del Canadà, formada per l’illa de Terranova i les illes adjacents i el sector oriental de la península del Labrador.
La capital és Saint John's La part continental, de litoral molt retallat i nombrosos fiords, és l’extrem oriental de l’escut canadenc És important l’economia pesquera, principalment bacallà i arengades La mineria produeix amiant, coure, plom, zinc i espat fluor L’agricultura és bàsicament de subsistència, a part el farratge, que alimenta el bestiar boví per a la producció de llet L’explotació forestal dóna lloc a indústries de la fusta i de pasta de paper Hi ha també indústria alimentària derivats de la llet i conserves de peix La densitat de població és d’1,4 h/km 2 1991 però cal tenir en…
Nova Jersey
Divisió administrativa
Estat del NE dels EUA, a la costa atlàntica.
Limita amb l’estat i la badia de Delaware al S, Pennsilvània a l’W i Nova York al N La capital és Trenton Als extrems N i W té les muntanyes de Kittatinny, amb nombrosos llacs, mentre que la resta forma part de la plana costanera El clima és temperat humit temperatura mitjana d’11°C, i 1 147 mm de pluviositat anual El riu Delaware, a l’W, i el Hudson, al NE, li serveixen de frontera estatal És l’estat de més densitat demogràfica dels EUA 390 h/km 2 est 1993 i el vuitè pel nombre d’habitants El 90% de la població és urbana Les ciutats més importants són Newark, Atlantic City i la capital L’…
mar de les Antilles

Mar de les Antilles. Illa de Sant Barthelemy
© Fototeca.cat-Corel
Part de l’oceà Atlàntic, anomenat també mar Carib, al N de l’Amèrica del Sud, a l’E de l’Amèrica Central, al S de les Antilles i tancat a la part E per l’arxipèlag de les Petites Antilles.
Situat immediatament al S del tròpic, entre els 9 i els 22° de latitud N i els 61 i els 88° de longitud W És unit al golf de Mèxic pel canal de Yucatán petits estrets el comuniquen amb l’Atlàntic entre les illes de les Antilles, i el canal de Panamà l’ajunta amb l’oceà Pacífic, i serveix així de pas per a línies importants de vaixells comercials El fons té uns 3 000 m de profunditat mitjana i és dividit en dues conques per la plataforma submarina de Beata 200 m de profunditat màxima, que va des de les costes d’Hondures i Nicaragua fins a les de Jamaica i Haití En aquestes conques és on hi ha…
illes Anglonormandes
Territori no independent
Arxipèlag
Arxipèlag de la costa NW de França al canal de la Mànega.
L’arxipèlag comprèn les illes de Guernsey , Jersey , Aurigny Alderney, en anglès, Sercq Sark, en anglès, Herm, i altres de més petites, de les quals només Roches Douvres i Îles Chausey pertanyen a França Constituïdes per materials cristallins com a prolongació del massís Armoricà, les illes tenen un relleu aturonat amb costes altes i espadades El clima hi és humit i suau, amb estius relativament calorosos Els principals recursos són l’agricultura hortalisses i flors per a l’exportació, el bestiar boví, de races molt preades Alderney, Guernsey, Jersey, la indústria electrònica i el turisme Les…
equinoïdeus
Zoologia
Classe de l’embrancament dels equinoderms formada per animals de cos globulós o hemisfèric limitat per un dermatoesquelet de plaques mineralitzades i juxtaposades unides rígidament entre elles.
El cos és format per una cara plana, al centre de la qual hi ha la boca, i una cara convexa, a l’àpex de la qual s’obre l’anus Al voltant d’aquestes obertures hi ha una zona membranosa, anomenada periprocte la que envolta l’anus, i perístoma , la de la boca Les plaques que envolten el periprocte formen el calze, que comprèn cinc plaques basals o genitals i cinc plaques radials A les plaques basals s’obren els orificis genitals una d’aquestes plaques és la madrepòrica La corona és formada per cinc sèries de dobles plaques ambulacrals que alternen amb cinc dobles sèries de plaques…
camaleó

Camaleó banyut (Ch. jacksoni)
© Corel / Fototeca.cat
Herpetologia
Nom de diversos rèptils saures, de la família dels camaleòntids, els quals pertanyen als gèneres Chamaeleo i Brookesia.
Es caracteritzen pel fet de tenir el cos comprimit lateralment, i el cap i el dors adornats amb una sèrie de crestes, carenes o banyes Llurs dimensions oscillen entre 6 cm i 57 cm segons les espècies La cua és en general prènsil els dits, ben desenvolupats i proveïts d’ungles, són disposats en dos grups, un de tres i l’altre de dos, i formen, així, una mena de pinça que els facilita la vida arborícola Les dents són de tipus acrodont, i la llengua, emprada per a caçar, és cilíndrica, summament llarga i protràctil Els ulls, que sobresurten de les òrbites, s’orienten a voluntat en totes…
Antoni Ribera i Jordà

Antoni Ribera Jordà
CRIS
Astronomia
Submarinisme
Geografia
Literatura catalana
Submarinista, escriptor i investigador.
Pioner de les activitats subaquàtiques a Catalunya, fou un dels fundadors del Centre de Recuperació i d’Investigacions Submarines CRIS de Barcelona 1953 i instructor de la Federació Espanyola d’Activitats Subaquàtiques El 1953 traduí al castellà el llibre de Jacques Cousteau El mundo del silencio , que contribuí a la popularització de l’escafandrisme Publicà diverses obres de divulgació sobre submarinisme, com Els homes peixos 1954, Guía submarina de la Costa Brava 1956, el manual de submarinisme Cómo se efectúan las exploraciones submarinas Técnica de escafandra autónoma 1960 i L’…
, ,
golf de Tàrent
Golf
Golf de les costes meridionals de la península itàlica, a la mar Jònica, entre el cap Colonne (Calàbria) i la Punta Ristola (Pulla).
A la part septentrional hi ha la ciutat de Tàrent
Els picnogònids
Característiques del grup Els picnogònids formen un grup d’artròpodes marins que per la forma del cos, semblant al de les aranyes, s’han anomenat aranyes de mar Es tracta d’un grup àmpliament distribuït es troba a tots els mars i oceans, des de la zona litoral fins a fondàries de més de 6000 m Són principalment bentònics, bé que algunes espècies poden nedar i aparèixer entre el plàncton No són estranys a les nostres costes, però sovint passen desapercebuts per les seves petites dimensions, l’escassa mobilitat i la coloració críptica L’observació acurada de les masses d’algues litorals i dels…
conca de París
Regió geogràfica de França que ocupa la quarta part del país.
És el prototipus de les grans conques sedimentàries, on les capes de terrenys es disposen en aurèoles concèntriques, on l’erosió ha diferenciat una multitud de petites regions i on París exerceix plenament la seva influència econòmica S'estén entre l’antic massís Armoricà a l’W, el Massís Central al S i els Vosges, les Ardenes i el país del Rin a l’E, i resta oberta pel N a la Mànega Les petites regions esmentades poden reduir-se a quatre a l’E, els altiplans de Borgonya i Xampanya, que aixequen la muralla de llurs costes a l’entorn de la regió parisenca al N i a l’W, la Picardia i la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- 68
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina