Resultats de la cerca
Es mostren 1827 resultats
Gerolamo Scotto
Música
Editor i compositor italià.
Pertanyent a una família de tipògrafs i editors, se sap que fou actiu com a editor de música a partir del 1539 Tanmateix, el primer privilegi per a publicar ja l’obtingué el 1536 i durant un cert temps es dedicà a obres d’altres àmbits, entre les quals figuren llibres de teologia, història, bíblies i llibres litúrgics Les seves primeres edicions de música daten del 1539, i el 1541 començà a collaborar amb Antonio Gardane Un dels primers fruits d’aquesta relació fou Madrigali italiani, et canzoni francese a due voci , de Jhan Gero, imprès per Gardane i publicat per Scotto Entre les edicions…
Ruggero Giovannelli
Música
Compositor italià.
Possiblement fou deixeble de G da Palestrina El 1583 succeí a Bernardino Nanino com a mestre de capella a Sant Lluís dels Francesos a Roma, càrrec que exercí fins el 1591, i a partir d’aquest any i fins al 1594 desenvolupà la mateixa tasca al Collegium Germanicum Fou mestre de la capella privada del duc Giovanni Angelo de Altaemps, però se’n desconeixen les dates Succeí a G da Palestrina com a mestre de la Capella Giulia a Sant Pere del Vaticà entre el 1594 i el 1599, i fou cantor de la Capella Sixtina des del 1599 fins al 1624 Ordenat de sacerdot el 1595, exercí…
madrigal
Música
Composició poètica i musical desenvolupada a Itàlia durant el segle XIV.
Fou la primera forma de la poesia italiana profana a la qual se li aplicà música polifònica Es tracta d’un dels gèneres de la polifonia profana de l' ars nova italiana del Trecento, juntament amb la ballata i la caccia Cal no confondre’l amb el madrigal del segle XVI La seva etimologia és confusa i hi ha diverses teories sobre l’origen del terme Generalment estan escrits a dues veus Excepcionalment, especialment en la darrera generació, es troben madrigals a tres veus Tingué una gran eclosió vers 1340-50 i arribà a ser el gènere hegemònic en els compositors de la primera generació del…
São Miguel

São Miguel vist des del satèl·lit Copernicus Sentinel-2A
Agència Espacial Europea (CC BY-SA 2.0)
Illa
Illa de les Açores, la més gran de l’arxipèlag.
És muntanyosa i el cim més alt és Pico da Vara 1 088 m, a l’extrem oriental El centre principal és Ponta Delgada, capital de tot l’arxipèlag Altres nuclis són Vila Franca do Campo i Ribeira Grande
bourrée
Música
Fou emprada sovint per Lulli, Rameau, Händel i Bach Les bourrées van generalment aparellades la segona ocupa un lloc semblant al del trio de minuet tradicional, i el conjunt acaba amb el da capo de la primera bourrée , sense repeticions
Clarice Lispector
Literatura
Novel·lista i contista brasilera.
Exercí la crítica literària a “Jornal do Brasil” El 1943 escriví la seva primera novella Perto do Coração selvagem Altres obres que cal destacar A cidade sitiada 1949, Laços de família 1960, Felicidade clandestina 1971 i A hora da estrella 1977
João Pedro de Oliveira Martins
Historiografia
Historiador i polític portuguès.
Membre del partit progressista, fou diputat el 1886 i ministre de finances el 1892 Fou un crític de la situació política del país i propugnà un regeneracionisme radical És autor d' História de Portugal 1879 i História da Civilização ibérica 1879
música de São Paulo
Música
Música desenvolupada a São Paulo (Brasil).
Els primers documents que informen sobre activitats musicals a la ciutat estan relacionats amb la catedral, acabada el 1611 Al segle XVII els mestres de capella més destacats foren Manoel Pais Linhares i Vieira de Barros, i al segle XVIII, Manoel Lopes de Siqueira, Angelo de Siqueira, Matias Álvares Torres i André da Silva Gomes Les composicions d’André da Silva, que ocupà el càrrec del 1774 al 1824, es conserven a l’arxiu de la seu El 1750 s’acabà de construir la Casa da Ópera de São Paulo Des del començament del segle XIX es té constància de funcions operístiques regulars, tot i que sembla…
postglossador | postglossadora
Història del dret
Dit dels juristes que continuaren l’obra dels glossadors.
Aquesta escola, que aparegué a Itàlia al segle XIII i tingué la seva esplendor al segle XIV, es dedicà a l’estudi del dret romà postjustinianeu i elaborà unes teories jurídiques impossibles i illògiques S'hi destacaren Cino da Pistoia, Bartolo i Baldo
capulet | capuleta
Història
Membre d’una facció güelfa de Cremona (Capelletti), del s XIII, oposada als Barbarasi o Troncaciuffi.
De la interpretació errònia d’uns versos de Dant, Luigi da Porto, en una relació seva, en féu la família veronesa dels Capuleto, adversària dels Montecchi montescs, la qual cosa serví a Shakespeare d’inspiració per a la seva obra Romeo i Julieta
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- 68
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina