Resultats de la cerca
Es mostren 2580 resultats
Lucreci
Filosofia
Literatura
Poeta i filòsof llatí.
Hom desconeix els detalls de la seva vida Sembla, però, que nasqué a la Campània, en el si d’una família aristocràtica Fou amic de Ciceró i del seu cercle, i també de l’aristòcrata Memmi, al qual dedicà la seva obra De rerum natura ‘De la natura de les coses’ Segons sant Jeroni, se suïcidà a 44 anys, enfollit per l’absorció d’un filtre amorós Donat afegeix que morí el dia que Virgili prenia la toga viril, però aquesta dada és objecte de discussió Filòsof materialista, s’inspirà en l’epicureisme per a la composició del seu grandiós poema, ardu i difícil, escrit en hexàmetres i més aviat…
cordats

Esquema del pla d’organització dels amfiox, un dels tres cordats característics
© Fototeca.cat
Zoologia
Grup d’animals de simetria bilateral que presenten com a caràcters fonamentals un sol cordó nerviós dorsal tubular notocordi i les fissures branquials de la faringe.
Aquests caràcters són constants en les formes larvàries, però n'hi ha algun que pot no donar-se en les formes adultes de certs grups Caràcters comuns amb altres grups zoològics són el fet de tenir tres fulles blastodèrmiques, el cos segmentat, el tub digestiu complet i el celoma ben desenvolupat El notocordi actua com a òrgan principal de sosteniment del cos, té forma de bastó i s’origina a l’embrió en posició dorsal sobre l’intestí El sistema nerviós tubular dorsal apareix poc temps després de la gastrulació com una invaginació de l’ectoderm, i forma un cordó buit per sobre del notocordi a l…
àcid ribonucleic

L’estructura de l’ARN missatger
© fototeca.cat
Bioquímica
Nom genèric d’un grup d’àcids formats per nombrosos nucleòsids units entre ells mitjançant l’àcid fosfòric.
Els àcids ribonucleics presenten una estructura molt semblant al desoxiribonucleic i, com aquest, tenen una importància capital en la síntesi de proteïnes N’hi ha tres tipus principals l’ ARN missatger ARNm, l’ ARN ribosòmic ARNr i l’ ARN transferidor ARNt Cadascun d’ells forma una fibra única, té un pes molecular característic i una determinada composició de bases L’ARNm conté 4 tipus de base adenina, guanina, citosina i uracil i és sintetitzat en el nucli durant la transcripció Els ARNt actuen com a molècules transportadores d’aminoàcids específics durant la síntesi proteica en el ribosoma…
Ramon V de Pallars Jussà
Història
Comte de Pallars Jussà (1047-98), fill de Ramon IV i d’Ermessenda.
Visqué en un clima de desordres constants i de crisi generalitzada de l’autoritat comtal, motivada pels atacs del seu cosí Artau I 1049-81 de Pallars Sobirà i dels comtes d’Urgell, desitjosos d’estendre llur hegemonia cap al sud-oest, de sotmetre a llur poder la conca de Tremp i de situar sota llur autoritat el conjunt de terres limítrofes amb l’emirat de Lleida També els senyors locals aprofitaren les dificultats de Ramon V per a bascular l’autoritat local i estendre llurs jurisdiccions En el curs d’una veritable guerra de saqueig i destrucció, Artau I arribà a prendre els castells de Sentis…
Vilatge de Burg (Soriguera)
Art romànic
Situació Vista parcial d’aquest jaciment, que encara no ha estat excavat ECSA - A Roig El conjunt d’aquest antic vilatge s’alça, avui, totalment cobert per la vegetació, al cim del puig conegut com a Roques de Burg, a 1 515 m d’altitud Aquest tossal s’aixeca a la dreta de la confluència del barranc de Coma Sarrera amb el riu del Cantó Mapa 34-10 215 Situació 31TCG509934 Per a accedir-hi, cal prendre un petit corriol que surt de la carretera N-260 que va de Sort a Adrall El caminet s’enfila al costat de l’encreuament de la carretera amb el torrent de Coma Sarrera pujant pel vessant esquerre, s…
Pont d’Adasig (Trevilhac)
Situació Pont medieval sobre l’Adasig, refet posteriorment ECSA - A Roura Pont que permetia de travessar l’Adasig, poc més avall de la confluència amb el torrent de Ferrera Devia permetre de comunicar el poble de Sornian amb el castell de Rocaverd i amb el lloc de Sequèra Mapa IGN-2348 Situació Lat 42° 43′07″ N - Long 2° 28′24″ E La carretera D-619 que va de Sornian cap a Pesilhan de Conflent hi passa pel costat, abans de deixar a la dreta la carretera que mena a Trevilhac Resta pocs metres sota la carretera actual Pont El pont actualment té una longitud de 32,5 m i està format per tres arcs…
Jaciment de la rodalia de Martorell (Baix Llobregat)
Aquest jaciment se situa uns 2 km a l’W de Martorell, prop de la carretera que uneix aquesta població amb Piera les restes de plantes apareixen en argiles i limolites de color groguenc que es localitzen immediatament per sobre de les argiles blavoses i que, pel seu contingut en fauna fòssil, s’han pogut datar com a pertanyents al Languià-Serravallià Aquestes plantes poblaven els voltants de zones pantanoses costaneres i les vores dels cursos d’aigua i formaven boscos, fins allà on els ho permetia la humitat El percentatge de restes de petits folíols que pertanyen a lleguminoses arbòries i…
Sant Sebastià, abans Sant Vicenç, de Viliella (Lles)
Art romànic
Situació L’església parroquial de Sant Sebastià és a la part alta del poble de Viliella, situat a tramuntana de Lles, en un cingle sobre la vall de la Llosa Mapa 35-10 216 Situació 31TCG929972 Sortint de Lles, cal agafar una pista que es dirigeix a Coborriu de la Llosa i passa just al costat de Viliella MD Història Tot i que el lloc de Viliella és esmentat en la documentació a mitjan segle XIII, ara com ara, de la seva església parroquial només es tenen notícies documentals del segle XIV Així, entre els anys 1312 i 1314, hi ha referència que l’ ecclesia Sti Vicentii de Velera-Viliela fou…
Andreu Alfonsello
Historiografia catalana
Canonge i dietarista.
Es doctorà en decrets a Bolonya i fou canonge de la catedral de Girona, ardiaca de Besalú i vicari general dels bisbes de Girona Bernat de Pau i Joan Margarit, càrrec que ja exercia el 1444 Com a secretari del capítol gironí fou l’encarregat de redactar-ne les actes capitulars o Resolutiones capituli cathedralis gerundensis 1462-82, que es conserven en dos manuscrits autògrafs de l’Arxiu Capitular de Girona i que són una de les fonts més importants per a l’estudi de la qüestió remença i la guerra civil a l’Empordà i als comtats catalans del nord Aquestes actes, redactades en llatí, contenen…
Joan Serra i Vilaró
Arqueologia
Història
Eclesiàstic, arqueòleg i medievalista.
Estudià als seminaris de Solsona i Vic i fou ordenat prevere el 1902 Nomenat conservador del museu diocesà de Solsona 1905, hi creà una secció de prehistòria, i del 1915 al 1925 dugué a terme una intensa labor d’excavacions prehistòriques al Solsonès El coneixement actual de la prehistòria de la comarca i els materials arqueològics del museu deriven bàsicament dels seus treballs, que resumí en dos llibres, El vas campaniforme a Catalunya 1923 i La civilització megalítica a Catalunya 1927 També excavà altres jaciments poblats ibèrics, com el Vilaró d’Olius o el Castellvell de Solsona, i…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- 68
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina