Resultats de la cerca
Es mostren 24812 resultats
tetrarquia
Història
Sistema de quatre sobirans, dos augusts i dos cèsars, implantat a l’imperi Romà per l’ordenament imperial de Dioclecià (283).
Fou adoptat com a solució contra l’anarquia que es produïa a la mort dels emperadors
coeficient de comunitat
Geobotànica
Relació entre el nombre d’espècies comunes a dos inventaris i el nombre total d’espècies de tots dos inventaris plegats.
corona
Història
Obra exterior de les antigues fortificacions, oberta per la gola, i composta de dos baluards, dues cortines i dos mitjos baluards.
fonologització
Fonètica i fonologia
Procés pel qual apareix una nova unitat fonemàtica en una llengua per coalescència contextual de dos fonemes o més, pel fet d’haver esdevingut distintives dues o més variants al·lofòniques d’un sol fonema anterior o per préstec a partir d’una altra llengua.
Així, el fonema llatí / g /, pronunciat en contacte amb vocal velar gula i palatal gelu , ha produït dos fonemes en català / g / gola i /ž/ gel
Pavellons de la Finca Güell

Aspecte exterior dels pavellons de la Finca Güell
© Maria Rosa Ferré
Conjunt arquitectònic de dos edificis, la casa del porter i les cavallerisses, construïts per Antoni Gaudí entre el 1884 i el 1887, dins la Finca Güell, a l’actual avinguda de Pedralbes de Barcelona.
La casa del porter està distribuïda en tres cossos coronats amb cúpules, que tenen funció de ventiladors i xemeneies, cobertes de trencadís Les cavallerisses són un espai rectangular, subdividit mitjançant arcs parabòlics transversals de maó, i es cobreixen amb una cúpula hiperboloidal coronada per un templet Una gran porta de ferro forjat que representa un drac alat, originalment policromat, uneix els dos pavellons En aquest conjunt Gaudí combinà l’estètica àrab amb l’art japonès, i per primera vegada utilitzà la tècnica del trencadís ceràmic per a recobrir parets El 1956 la…
guerra dels Cent Anys

La guerra dels Cent Anys
© fototeca.cat
Història
Conflicte que, interromput per nombroses treves i per dos tractats de pau, enfrontà França i Anglaterra del 1337 al 1453.
És considerat com la darrera fase del litigi plantejat entre ambdós països d’ençà que la conquesta d’Anglaterra per Guillem, duc de Normandia 1066, collocà els reis anglesos en la contradictòria situació d’ésser alhora sobirans a llur país i vassalls dels reis francesos pels territoris que en feu d’aquests tenien a França, i la manifestació política de la transició entre el món feudal i els estats moderns, que l’aparició del sentiment de nacionalitat accentuà Els punts de fricció eren nombrosos, puix que, a la pugna per la supremacia a Occident i als problemes derivats de les possessions dels…
rugbi
Una jugada d’un partit de rugbi de La Unió Esportiva Santboiana
© Fototeca.cat
Esport
Esport practicat a ple aire entre dos equips de quinze jugadors com a màxim cadascun, amb la finalitat de marcar el màxim nombre possible de punts.
Cada equip consta de vuit davanters, dos mitjos anomenats mig de melé i mig d’obertura, quatre tres-quarts i un defensa La pilota és de forma oval, formada per quatre elements, i el seu pes pot oscillar entre 400 i 440 gr El camp de joc, en general cobert de gespa, té una longitud màxima de 100 m i una amplada també màxima de 70 m Damunt la línia de gol hi ha disposats dos pals verticals, imaginàriament infinits, distants l’un de l’altre 5,65 m i units per un travesser a 3 m de terra Adossada a la línia de gol hi ha l’àrea de gol anomenada també zona de marca , que allarga el terreny un màxim…
huaxteca
Etnologia
Individu d’un poble indígena de Mèxic, del grup maia-quiché, de la família lingüística maia, dividit actualment en dos grups, l’un dels quals habita a l’estat de San Luis de Potosí i l’altre al N de Veracruz.
A l’època precolombina fou un poble molt important i nombrós, que s’estengué per tota la costa del golf de Mèxic Els huaxteques desenvoluparen una interessant cultura, influïda per la dels olmeques, dels totonaques i dels maies Als jaciments de la zona més de dos-cents hi ha escultures de pedra relleus de déus i imatges masculines i ceràmica de formes i de decoració molt variada
taules
Indústria tèxtil
Peça de fusta resistent i ben seca, relativament estreta i amb la superfície superior planejada i polida, que, disposada horitzontalment entre els dos calaixos d’un teler, serveix de suport a la llançadora en el seu moviment entre aquests.
Aquestes taules són anomenades també taules senzilles , per distingir-les de les taules de calaixos o taules de joc que són construïdes amb més d’un calaix a un extrem o a ambdós extrems per tal de poder teixir amb més d’una llançadora En els telers a mà són anomenades taules de volant , per tal com l’etzibada de la llançadora és produïda estirant un cordill lligat als dos tacs que hi ha als extrems de les taules
Valda
Família de cavallers d’origen basc establerta a València des del s XVI i que detingué el càrrec de correu major de València durant dos-cents anys.
El primer membre a qui fou concedit aquest càrrec fou l’escriptor Pere de Valda , que l’exercí des del 1577 Després de la seva mort el succeí 1589 el seu fill Ferran Llorenç de Valda i Leriza, durant la minoritat del qual fou regit, fins el 1596, per la seva mare vídua Anna de Leriza Ferran Llorenç fou poeta i pertangué a l’Acadèmia dels Nocturns, amb el pseudònim de Cometa Es casà el 1596 amb una dama de Conca, Isabel de Moya, i el succeí com a correu major el seu fill Pere de Valda i Moya , cavaller de Sant Jaume, que escriví un Tratado de la nobleza 1663 i una Defensa del oficio de correo…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- 68
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina