Resultats de la cerca
Es mostren 1984 resultats
Francesco Algarotti
Literatura italiana
Poeta i assagista italià, exponent del cosmopolitisme cultural del s XVIII.
Portà a terme una constant activitat com a divulgador dels nous corrents científics i culturals de l’època Viatjà per Europa i féu amistat amb Voltaire i Frederic II de Prússia Fruit d’aquests viatges fou el llibre Lettere sulla Russia 1739 Combaté la literatura tradicional, acadèmica i fastuosa, i emprà una llengua àgil i clara, sobretot en l’assaig Newtonianismo per le dame 1737 i en les Epistole , exemples de “poesia filosòfica” on tractà temes d’art i de literatura Escriví una notable obra de crítica musical, Saggio sopra l’opera in musica 1755, que tingué una directa repercussió en la…
micropolifonia
Música
Terme utilitzat per G. Ligeti per a designar un dens teixit polifònic compost per nombroses veus amb dissenys lineals molt semblants.
L’aplicació d’aquesta tècnica, que Ligeti emprà per primera vegada en l’obra Atmosphères 1961 i posteriorment en obres com Requiem 1963/65 o Lontano 1967, també ha estat present en l’obra d’autors com per exemple W Lutoslawski o C Halffter D’altra banda, la micropolifonia, que es pot entendre com una reacció respecte del serialisme integral, suposa la subordinació de les parts polifòniques que poden arribar fins a 88 parts reals com és el cas en algun moment de l’esmentada Atmosphères a l’efecte global d’un dens entramat sonor que busca saturar l’espai acústic i que es caracteritza pel seu…
Gammagrafia renal
Patologia humana
La gammagrafia renal és un mètode d’examen basat en l’ús de radioisòtops o isòtops radioactius, que consisteix en la representació gràfica de la intensitat amb què els ronyons capten i eliminen una substància radioactiva prèviament administrada Per a efectuar una gammagrafia s’administra una substància que emet radiacions gamma, o radioisòtop , i amb un dispositiu captador d’aquest tipus de radiacions, o gammacambra , es detecta la quantitat d’irradiació emesa per cada zona dels ronyons La gammacambra està connectada a un ordinador que interpreta els mesuraments efectuats i representa en un…
sistema
Lingüística i sociolingüística
A partir de l’estructuralisme, relació que lliga tots els elements lingüístics d’un nivell donat, com el conjunt que formen els mateixos elements així relacionats: fonemes, casos, preposicions, etc..
Per això, hom diu sovint que la llengua és un sistema de sistemes, ja que també hi ha una relació característica entre tots els sistemes particulars A vegades, en comptes de sistema, hom empra també els termes “sèrie”, “estructura” o altres Hi ha sistemes oberts o illimitats noms, adjectius, verbs, etc i sistemes tancats o limitats fonemes, preposicions, etc, segons que una modificació en el nombre d’elements no comporti, o sí, un reajustament necessari en la resta Segons LHjelmslev, entre el sistema dels significats i el dels significants hi ha una estructura bàsicament idèntica…
depuració plasmàtica
Biologia
Volum de plasma, expressat en ml/min, que ha estat depurat d’una substància determinada pel ronyó o per un altre òrgan, en una unitat de temps.
Segons la fórmula que en el ronyó hom pot expressar per en què DP u és el volum de plasma depurat per unitat de temps ml/min P x , la concentració plasmàtica d’una substància determinada g/l O x , la concentració en orina de la substància estudiada g/l i VO u , el volum d’orina per unitat de temps ml/min Com que l’acció més important del ronyó és la de depurar el plasma de les substàncies innecessàries, la mesura de la depuració d’aquestes substàncies és un bon mètode per a valorar la funció renal Hom empra especialment la depuració plasmàtica de la creatinina, que normalment…
mola
Tecnologia
Utensili en forma de cos sòlid de revolució, constituït per un material abrasiu natural o artificial, que hom fa girar al voltant del seu eix i que és emprat per a esmolar, polir, desbarbar, rectificar, perfilar, etc, eines o peces diverses.
Les moles primitives eren de pedra natural l’anomenada pedra esmoladora , però actualment són constituïdes per partícules d’una substància abrasiva unides amb un aglomerant Per a peces d’alta duresa, hom empra moles constituïdes per pols de diamant i un aglomerant metàllic La forma de la mola depèn del treball que cal efectuar així, hom parla de mola de disc , mola de got , mola cònica , mola de plat , mola de cap de frare , mola esfèrica , etc La característica principal d’una mola és la seva duresa també són importants el tipus d’abrasiu esmeril, quars, carborúndum, l’…
transmodulació
Procés consistent a passar d’una modulació a una altra.
Es produeix en sistemes de modulacions digitals on una part del canal és molt sorollosa, la qual cosa obliga a utilitzar esquemes de modulació robusts davant de sorolls, amb l’inconvenient de tenir una baixa eficiència espectral bit per segon per hertz l’altra part és menys sorollosa, cosa que permet augmentar la velocitat de transmissió Un exemple de transmodulació es dóna en les capçaleres entre la televisió digital per satèllit DVB-S i la televisió digital per cable DVB-C El DVB-S empra una modulació en QPSK, mentre que el DVB-C utilitza una modulació QAM de 64 nivells, la…
navegador
Electrònica i informàtica
Conjunt d’eines de programari que faciliten la navegació per una xarxa informàtica.
Els navegadors s’encarreguen d’oferir a l’usuari un entorn homogeni d’accés als serveis i a les dades, independentment del node de la xarxa on resideixin, i per tant s’encarreguen d’ocultar a l’usuari les diferents arquitectures de les xarxes o els nodes visitats, així com les instruccions específiques que caldria usar en cada cas si hom no usés un navegador Actualment hom empra els navegadors gràfics o multimèdia, lligats al desenvolupament del World Wide Web, un servidor distribuït d’informació amb enllaços hipertextuals, i del llenguatge HTML Hyper Text Mark Language,…
Enric Planas i Durà
Arts decoratives
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Teatre
Pintor, il·lustrador, vidrier, ceramista i escenògraf.
Conegut per Planasdurà Considerat un dels pioners de la pintura informal abans de l’abstracció Exposà per primer cop a les Galeries Alfa de Barcelona 1943 amb una obra d’accents expressionistes, si bé més tard es definí com un pintor geomètric de forta intensitat cromàtica Treballà amb formes poligonals de colors plans, delimitades per rectes negres de gruixos considerables Menys rígid que Mondrian i més suau que els cinètics, el seu art té una clara dimensió espacial que proporciona un cert sentit de profunditat a les formes planes que empra Fou membre del grup Lais del Cercle…
Jaume Perelló i Miró
Escultura
Escultor.
Feu obres a la seu nova de Lleida 1948, a la seu de Solsona 1950, i en altres llocs públics i privats de Lleida, el Vendrell, Cervera, Torredembarra, Golmés, Bràfim, Arbeca, Valls, Vila-rodona El 1965 passà a treballar a Burgos i després a Salamanca, on residí Exposà a Barcelona el 1972 i a Madrid el 1973 Residí més d’un any a Nova York i, en tornar, s’installà a Bellpuig Urgell Conreà un figurativisme molt estilitzat i emprà tècniques mixtes, com bronze o ceràmica vidrats al foc El 1996 creà la Fundació Jaume Perelló Bellpuig, per a la preservació i difusió de la seva obra i per a fomentar…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- 68
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina