Resultats de la cerca

Vida S’inicià com a fotògraf i s’interessà pel cinema gràcies a Enric Sabater Durant la dècada del 1950 rodà documentals i cintes de fantasia en 8 mm, i es feu soci de la Secció de Cinema Amateur de l’AFC Debutà amb Artesanía 1958, que rebé un premi i feu reportatges sobre paisatges espanyols o sobre la fabricació de la ceràmica, que també obtingueren guardons El 1968 s’installà a Saint Lambert Mont-real, el Canadà, amb la idea de professionalitzar-se en el cinema Treballà al laboratori de l’Associació d’Indústries de la Pantalla i s’especialitzà en el tractament del negatiu El…

Vida Germà de l’actor Enric Borràs, també feu papers de galant, però fou menys famós, i excellí en obres del teatre clàssic català i com a director escènic Encarnà el Tomàs de Terra baixa d’Àngel Guimerà 1897, estrenà a Barcelona la peça d’Ignasi Iglésias, Fructidor 1905, triomfà en el monòleg En Pep botella de Guimerà 1906 i en la composició principal d’ El cardenal de C M Parker Dirigí la companyia de l’efímer Sindicat d’Autors Dramàtics Catalans, amb la qual estrenà el 1912 l’única obra de teatre de Joan Maragall, Nausica 1908-10, al costat d’Emília Baró Participà activament en la represa…

Vida El 1957 debutà amb la companyia d’Adolfo Marsillach al Windsor de Barcelona, mentre també ho feia en el cinema i la televisió El 1965 formà companyia pròpia i el 1968 participà en la creació del Teatro Nacional de Barcelona, pel qual rebé el premi Mihura En el cinema ha estat una secundària notable en més d’una trentena de títols D’aspecte fràgil, menuda i amb una veu peculiar, trobà en la televisió el mitjà adequat, en particular sota les ordres de Jaime de Armiñán en les sèries Galería de maridos 1959 Galería de esposas 1959-60 Chicas en la ciudad 1960-61 etc també la feu…

Vida Llicenciada en químiques per la Universitat de Barcelona, treballà de periodista en premsa i ràdio mentre exercia de guionista de sèries còmiques i documentals a TVE Després cursà el mestratge en direcció cinematogràfica a la Universitat de Columbia gràcies a una beca 1986 Residí a Nova York i el 1991 treballà de copywriter en una agència de publicitat i de periodista a la televisió pública PBS Després de realitzar el curt Harlequín Exterminator 1991 com a projecte de fi de carrera, retornà a Barcelona, on rodà Intrepidíssima 1992, premi de Cinematografia de la Generalitat 1992 al millor…

Realitzà tota la seva obra cinematogràfica conjuntament amb el seu germà  Paolo Taviani San Miniato, Toscana, 8 de setembre de 1931-Roma, 29 de febrer del 2024 Estudiaren dret i lletres, respectivament, però el 1946 decidiren dedicar-se al cinema després de veure Paisà , de Roberto Rossellini Els anys cinquanta s’iniciaren en el cinema amb curtmetratges, i el 1960 collaboraren amb Joris Ivens en la realització del documental L’Italia non è un paese povero Amb Un uomo da bruciare 1962, guardonat amb tres premis al Festival de Venècia, començaren una filmografia d’anàlisi històrica, política i…

Vida Conegut com El “ganso ” del barret , El rei de la passarella , El rei del Parallel i artísticament com Alady , fou un personatge imprescindible als escenaris de varietats de Barcelona des de la dècada del 1920 Pel seu vestuari –barret i bastó– i la seva forma d’actuar –graciós, ocurrent– era un tipus proper als chansonniers francesos El cinema augmentà la seva popularitat amb comèdies i films musicals com les coproduccions El amor solfeado o El profesor de mi mujer 1930, Armand Guerra no acreditat versió espanyola de L’Amour chante , Robert Florey El tren de las 8’47 1934 i…

Els inicis de la seva formació se situen a l’església de Santa Maria del Pi de Barcelona, però poc temps després ingressà a l’Escolania de Montserrat Deixeble d’Enric Morera en la disciplina d’harmonia, posteriorment fou professor de piano i de fagot a l’Escola Municipal de Música de Barcelona Alhora exercí de director orquestral de diferents teatres de la Ciutat Comtal En el catàleg de la seva obra destaquen diferents sardanes i revistes i sarsueles com Amor y melodía ,  L’Hereu Riera, Mate al diablo,   La Gloriosa  1934,  El 13000 , de la qual es feren més de 100 representacions al teatre…

Pare del director Ignasi F Iquino Estudià violí, composició i direcció d’orquestra amb Mathieu Crickboom, Enric Morera i Frederic Lliurat a Barcelona, i amplià estudis a Brusselles S’especialitzà en la direcció i composició d’operetes i sarsueles Al final del 1908 se li encarregà la direcció musical d’una companyia de sarsuela que actuà per Espanya i Amèrica Llatina i on cantava la seva futura esposa, la tiple Teresa Idel —de nom real, Teresa Iquino i Parra València, 14 de maig de 1883 - Barcelona, 4 de novembre de 1969— Compongué música de cambra i cal citar l’obra lírica en tres actes Gent…

Visqué i treballà a Nova York Els seus treballs comprenen peces de projecció, performances , vídeo i films, arquitectures i pavellons escultures Des del 1970 acompanyà la seva obra amb reflexions escrites, textos i articles en relació amb l’obra d’altres artistes i amb la música rock , sobre la qual realitzà un treball videogràfic, Rock My Religion 1983-86 La seva obra fou objecte de nombroses exposicions i retrospectives, entre les quals una exposició a la Fundació Tàpies el 1999

Intèrpret de films com Words and Music 1948 i Command Decision 1949, establí una mútua collaboració com a guionista amb Blake Edwards Habitualment en el terreny de la comèdia, dirigí Sunny Side of the Street 1951, My Sister Eileen 1955, Bell, Book and Candle 1958, The World of Suzie Wong 1959, Strangers When we Meet 1960, The Notorious Landlady 1961, Paris When It Sizzles 1963 i How to Murder your Wife 1965, entre d’altres Els fracassos professionals posteriors el conduïren al suïcidi