Resultats de la cerca
Es mostren 1296 resultats
Canteleu
Localitat
Localitat del departament de Sena-Marítim, França, situada a l’W de Rouen, vora el Sena.
marina mercant
Transports
Part de la flota d’un estat destinada al comerç marítim i al transport de passatgers.
Gairebé tota la marina mercant mundial és equipada per companyies privades de navegació, però hi ha unes lleis internacionals que regulen les pràctiques marítimes, tant pel que fa al transport com a la navegació, al personal, etc La conferència de Ginebra sobre el dret de la mar 1958 codificà el dret consuetudinari vigent fins aleshores per a les diverses marines dels estats Fou admès que, com a norma general, un vaixell en alta mar és sotmès només al dret internacional i a les lleis de l’estat de la bandera la nacionalitat dels vaixells mercants és determinada en gairebé tots…
ria

Ria gallega
© Lluís Prats
Hidrografia
Entrant marítim sinuós i ramificat, però de parets inclinades i no verticals com les dels fiords.
Les típiques no semblen degudes a un enfonsament continental, sinó més aviat a una invasió marina de les baixes valls fluvials durant l’era terciària transgressió flamenca del Plistocè Calia, però, que les xarxes fluvials ja estiguessin desenvolupades i encara no envellides per l’erosió Això explica que només s’hagin desenvolupat bé en certes regions com Galícia, Bretanya, SE d’Escòcia, E dels EUA, SE d’Austràlia, etc Als Països Catalans, l’única desenvolupada és el port de Maó No arribaren a terme les petites de la costa menorquina de Tramuntana, de la mallorquina de Llevant inclosa l’illa…
Les rutes marítimes de la Mediterrània. 1250-1550
La cultura dels comtats catalans dels Pirineus no vivia d’esquena al mar Tot al contrari, els interessos eren diferents, però l’objectiu era el mateix la formació i el control de la diagonal estratègica de la Mediterrània que fes possible les relacions comercials i culturals amb Orient Més tard, es pensà també en l’Atlàntic es definiren les rutes de Flandes i d’Anglaterra, i començà l’exploració de les illes i les costes africanes L’expansió comercial de la confederació catalanoaragonesa Rutes i dominis comercials El gran dinamisme polític i cultural de la confederació catalanoaragonesa, i…
Amalfi
Ciutat
Ciutat de la Campània, Itàlia, a la província de Salern, a la costa de la península de Sorrento.
Edificada en un fort pendent de roques calcàries damunt el golf de Salern, els monts Lattari la protegeixen dels vents del N contribuint a suavitzar el clima que, juntament amb el paisatge, l’han convertida en un centre turístic Altres recursos econòmics de la població són les pesqueries, la vinya, els arbres fruiters i una petita indústria paper, xarxes La vila fou fundada, segons la tradició, per Constantí segle IV Des de mitjan segle VI fins el 837 estigué unida al ducat de Nàpols sota la sobirania de l’emperador de Bizanci Fou un important centre d’intercanvis entre la Itàlia del S i l’…
minoic
Art
Història
Nom donat pels arqueòlegs, des de les excavacions d’Evans a Cnossos, al començament del segle XX, a la civilització prehel·lènica de Creta, entre el 2700 i el 1100 aC, aproximadament.
Rep el nom del llegendari rei Minos i constitueix la primera civilització destacada i original del món mediterrani El seu coneixement arqueològic és centrat als palaus, grans construccions de planta irregular, amb patis i cambres al voltant Cnossos —el més important—, Faistos, Hagía Tríada, Mallia L’únic conjunt urbà excavat és Gurnia El procés històric ha estat dividit en tres etapes minoic antic ~2700-2000 aC, minoic mitjà ~2000-1550 aC i minoic recent ~1550-1100 aC, cadascuna de les quals es divideix alhora en tres altres etapes I, II i III El moment més brillant fou entre el…
alimentació ininterrompuda
Electrònica i informàtica
Alimentació d’un aparell, prevista perquè continuï constantment en cas d’un possible tallament del subministrament de l’energia elèctrica exterior.
Els sistemes d’alimentació ininterrompuda SAI són cada vegada més emprats en aquells equips electrònics i informàtics en què no hi pot haver en cap moment fallades de tensió per cap circumstància Els equips SAI acostumen a estar connectats off-line , és a dir que només entren en servei en fallar la tensió de la xarxa elèctrica mitjançant uns relés de commutació molt ràpids, amb un temps de commutació d’uns 5 ms De totes maneres, també és possible la connexió on-line i aleshores funcionen permanentment i no hi ha cap commutació, però això té alguns inconvenients tenen un baix rendiment i…
Enric Batlle i Durany
Arquitectura
Arquitecte i urbanista.
Professor d’arquitectura del paisatge de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura del Vallès des del 1982 i del Màster d’Arquitectura del Paisatge de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona des del 1987, amb Joan Roig i Duran Barcelona 1954 fundà el 1981 un estudi que projectà el cementiri de Roques Blanques, al Papiol 1987, i, a Barcelona, els parcs de la Pegaso 1987 i del Nus de la Trinitat 1992, el pont sobre el Besòs 1989, la seu central del RACC 1996 i la biblioteca Sallent 1992 És autor també dels parcs Catalunya de Sabadell 1985, Central de Sant Cugat 1987-92, del passeig…
Carles VII de França
Història
Rei de França (1422-61).
Fill i successor de Carles VI Delfí 1417, estigué al costat dels armanyaguesos, que el reconegueren rei a la mort del seu pare 1422, malgrat les estipulacions del tractat de Troyes , mentre que el duc de Bedford s’intitulà regent de França en nom d’Enric VI Les victòries angleses motivaren una profunda penetració en territori francès Xampanya, Maine, Anjou La crítica situació de Carles VII fou salvada per Joana d’Arc, que féu aixecar el setge d’Orleans 1428 i consagrar la legitimitat de sobirà francès fent-lo coronar a Reims 1429 Assassinat l’incapaç favorit La Trémoille 1433, s’inicià la…
Jocs Mundials de Patinatge de Barcelona 2019
Esport general
Segona edició dels Jocs Mundials de Patinatge celebrada a Barcelona entre del 4 al 14 de juliol de 2019.
Hi participaren 4120 esportistes provinents de 81 federacions estatals, distribuïts en onze disciplines i 181 competicions Els Jocs se celebraren al Palau Sant Jordi, a l’Anella Olímpica, al Palau Blaugrana, als CEM de la Mar Bella i d’Horta, a la pista del Front Marítim i als circuïts de Montjuïc i de l’avinguda Diagonal-passeig de Gràcia, a Barcelona, i al pavelló municipal d’esports Riera Seca de Mollet del Vallès, al CEM Isaac Gàlvez de Vilanova i la Geltrú, al ZEM Rambla del Celler de Sant Cugat del Vallès i al poliesportiu municipal de la Maurina de Terrassa Es repartiren 351 medalles…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- 68
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina