Resultats de la cerca
Es mostren 1474 resultats
Viktor Černomyrdin
Política
Polític rus.
Es graduà com a enginyer a l’Institut Politècnic de Kujbyšev, als Urals En la dècada dels anys setanta s’afilià al PCUS i entrà a la secció d’indústria pesant del comitè central, on romangué fins el 1982 Des del 1985 dirigí el ministeri de la indústria del gas, que transformà el 1989 en el consorci Gasprom, monopoli de gas soviètic El desembre del 1992 fou escollit primer ministre de Rússia En les eleccions legislatives del desembre del 1995, el bloc progovernamental Casa Nostra-Rússia, liderat per Černomyrdin, aconseguí el 12% dels vots i 54 escons a la Duma Arran de la victòria…
Heydər Əliyev
Política
Militar i polític àzeri.
Els anys 1948-50 fou alumne de l’Acadèmia del KGB, i es graduà per la Universitat Estatal de l’Azerbaidjan el 1957 després anà escalant posicions dins el partit comunista de l’Azerbaidjan i el de la Unió Soviètica PCUS Fou dirigent de la república de l’Azerbaidjan del 1969 al 1982, any que fou el primer musulmà a ingressar al politburó del PCUS Contrari a les reformes de Gorbačov, Əliev fou obligat a dimitir el 1987 Líder de l’enclavament àzeri de Nakhičevan durant la proclamació de la independència de l’Azerbaidjan 1991, després del cop d’estat del juny del 1993 que feu caure…
Elionor de Perellós i de Manresa
Història
Filla gran de Ramon de Perellós i de la segona muller Constança de Manresa.
Amb la seva germana Constança restà sota la tutoria de la mare i de llurs cosins Ramon de Perellós i Ferrer de Marimon i de Manresa 1390 El rei els comprà la castellania de Rodés i, en canvi, els vengué el lloc de Llo en alou Quan els cosins tutors es disposaven a anar a Sardenya amb el rei, aquest nomenà tutor l’altre cosí germà Ponç de Perellós, en lloc d’ells Per vincle del testament patern, Elionor prometé a Ramon de Perellós que, en cas de morir sense fills, li lliuraria els seus dominis de Jóc, Finestret i Saorla, la meitat dels quals tenia pel vescomte de Castellbò, i el delme de…
Domènec Mascó
Filosofia
Història del dret
Jurista i humanista.
Advocat de la ciutat de València, jurat el 1378 i el 1386 i síndic de la ciutat davant del nou rei Joan I, a Barcelona, el 1387, fou nomenat vicecanceller per aquest, i com a tal assistí a la cort de Montsó del 1389, que aconseguí l’expulsió de la cort de la dama de la reina Violant, Carrossa de Vilaragut, per les seves relacions amoroses amb el rei Conseller de Martí I, aquest el nomenà, el 1402, assessor de la batllia de València Durant l’interregne, actuà al parlament valencià de Morella el 1412 fou delegat, amb Vidal de Vilanova, prop del parlament del Principat, reunit a Tortosa El 1415…
Marcel·lí Antich i Camprubí
Disseny i arts gràfiques
Edició
Pedagog i editor.
Obtingué el títol de magisteri a Barcelona i des del 1915 fou mestre d’escola a Terrassa, a la Casa de la Caritat de Barcelona i a l’Escola del Treball de Badalona A causa de l’afer Dwelshauvers , l’any 1924 fou sancionat per la dictadura de Primo de Rivera i, poc després, a suggeriment de Pompeu Fabra , fundà a Badalona una escola catalana i de mètodes moderns, que rebé el nom d’Escola Catalana Fou també director de l’Escola d’Arts i Oficis de la ciutat i fundador d’una biblioteca itinerant de llibres en català L’any 1928 fundà Edicions Proa juntament amb Josep Queralt , empresa que tingué…
Albert Fabra i Part

Albert Fabra i Part
Política
Polític valencià.
Titulat com a arquitecte tècnic per la Universitat Politècnica de València, l’any 1982 ingressà a Alianza Popular des del 1989, Partido Popular i milità en les joventuts d’aquest partit Nuevas Generaciones Posteriorment ocupà càrrecs de responsabilitat d’àmbit regional, fins que el 2009 hom el nomenà coordinador general del PP valencià Al juliol del 2011 accedí a la presidència del partit L’any 1991 entrà a l’Ajuntament de Castelló, on fou regidor d’urbanisme i primer tinent d’alcalde Elegit alcalde de la ciutat el 2005, fou confirmat en aquest càrrec el 2007 i el 2011 Diputat a les Corts…
Muhammad Sayyid Tantawi
Política
Clergue i acadèmic islàmic egipci.
Inicià la carrera acadèmica el 1944, quan ingressà com a estudiant a l’Institut Religiós d’Alexandria, del qual esdevingué professor a la facultat d’Ausol Aldeen el 1968, de la qual el 1985 esdevingué degà El 1972 fou nomenat professor a la Universitat islàmica de Líbia, i posteriorment passà a l’Aràbia Saudita, on dirigí estudis de postgrau a la Universitat islàmica de Medina El 1986 fou nomenat gran muftí d’Egipte, i el 1996 el president egipci Husnī Mubārak el nomenà gran imam de la mesquita d’al-Azhar, una de les posicions més influents de l’islam sunnita i president gran xeic de la…
Umaru Musa Yar’Adua
Política
Polític nigerià.
Nascut en una família musulmana d’ètnia fulbe, es graduà en química el 1976 Fou professor universitari i des del 1983 treballà també en l’empresa pública i privada de sectors diversos Als anys vuitanta començà a involucrar-se en política i milità en diversos partits de centreesquerra del nord del país fins que el 1998 ingressà a l’oficialista Partit Democràtic del Poble PDP El 1999, fou escollit governador de l’estat de Katsina, càrrec per al qual fou reelegit el 2003 Proclamat candidat a la presidència pel PDP, aconseguí una àmplia victòria en unes eleccions qualificades àmpliament de…
José Alberto Mujica Cordano

José Alberto Mujica Cordano
© Moncloa
Política
Polític uruguaià.
Els anys seixanta s’uní als tupamaros , i participà en diverses accions de la guerrilla, com ara la presa de la ciutat de Pando 1969 Ferit diverses vegades i empresonat del 1972 al 1985, fou alliberat per l’amnistia d’aquest darrer any, en què l’Uruguai retornà a la democràcia El 1989 s’uní al Movimiento de Participación Popular, que agrupava els antics guerrillers tupamaros reconvertits en organització política integrada, al seu torn, en la coalició electoral d’esquerres Frente Amplio Elegit diputat per Montevideo el 1994 i el 1999 senador, fou reelegit com a diputat el 2004, i l’any següent…
Ben Bernanke
Economia
Nom amb el qual és conegut l’economista nord-americà Benjamin Shalom Bernanke.
Després de graduar-se a la Universitat de Harvard el 1975, obtingué el doctorat al Massachusetts Institute of Technology MIT el 1979 Posteriorment, fou professor adjunt 1979-83 i associat 1983-85 a la Graduate School of Business de la Universitat de Stanford El 1985 s’incorporà a la Universitat de Princeton, on ha desenvolupat la major part de la seva carrera acadèmica, i del Departament d’Economia de la qual fou president 1996-2002, i durant la qual destacà pels estudis de control de la inflació Des d’aquest any fins al 2005 fou membre del Consell de Govern de la Federal Reserve System , i…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- 68
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina