Resultats de la cerca
Es mostren 13248 resultats
Esteve Sala Cañadell
Esport general
Directiu esportiu.
Fou vocal en la junta directiva del Futbol Club Barcelona 1915-16 i president del club 1934-35, any que el Barça s’adjudicà el Campionat de Catalunya Fou el primer president que incorporà una dona a la directiva, Anna Maria Martínez Sagi No volgué continuar dirigint el club i la temporada 1935-36 fou tresorer en la junta de Josep Sunyol
Castella
Claustre romànic de San Juan de Duero, Sòria (segle XIII)
© Fototeca.cat
País de l’Europa mediterrània, al centre de la península Ibèrica.
El primer nucli territorial amb característiques diferencials llengua, condicionaments polítics al qual fou aplicat el nom actual, ja al segle VIII pels autors àrabs i que es generalitzà a partir del segle IX entre els cristians, es reduïa a la Vardúlia o capçalera de l’Ebre Al segle XI, amb la primera unió amb Lleó, ja s’identificaren quatre dialectes corresponents a la Montaña la Vardúlia inicial i la meitat oriental de Santander, Burgos, La Rioja i Extremadura Al segle XIII, en incorporar-se definitivament el regne de Lleó, el concepte territorial de Castella començà a desplaçar-se cap al…
ajut exterior
Economia
Béns de consum, d’equip o de capital cedits per les organitzacions de caràcter internacional, pels organismes crediticis estatals o pel sector privat, a un estat o país amb la finalitat d’assegurar-ne o d’afavorir-ne el desenvolupament.
Un dels exemples més coneguts d’ajut exterior fou el fet sota el Pla Marshall L’ajut exterior per al desenvolupament s’organitza de manera bilateral, és a dir, de país a país, o multilateral Aquest últim el realitzen actualment institucions financeres internacionals com l’Associació per al Desenvolupament Internacional, filial del Banc Mundial, o els bancs regionals de desenvolupament asiàtics, africans i interamericans i organitzacions internacionals com la Comunitat Econòmica Europea Dins de l’OCDE, cal destacar el paper del Comitè d’Ajut al Desenvolupament CAD, que constitueix un fòrum on…
el Camp de Túria

Comarca del País Valencià, a la regió de València.
La geografia Cap de comarca, Llíria Situada a la conca mitjana del Túria, entre les serralades interiors serralada de Portaceli, amb els Rebalsadors, 798 m, al NE, i les Ombries, 881 m, al NW i una de les planes constaneres del País Valencià l’Horta de València pel S i per l’W, els límits amb la Foia de Bunyol i els Serrans marquen el canvi lingüístic al castellà És drenada pel barranc de Carraixet i els seus diversos emissaris aquesta darrera conca és gairebé tota inclosa, en el seu curs alt i mitjà, dins la comarca El Camp comprèn tres unitats bastant diferenciades els pobles castell…
Xalans
Xalans
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Vall de Cofrents, a l’àrea de llengua castellana del País Valencià.
El terme, molt muntanyós, s’estén des dels vessants occidentals de la mola de Cortes fins a la ratlla de Castella província d’Albacete El Xúquer penetra al País Valencià a través d’aquest terme, seguint una direcció W-E entre les serres de Villaragudo 895 m alt i La Sierrecilla 903 metres, al N, i la serra d’El Boquerón, el pic de La Teja 990 m i la mola de Juey 979 m, i profundament engorjat fins a la font de Los Baños rep, procedents del S, el barranc d’El Agua i el riu de La Hoz o de Cantaban a partir de l’aiguabarreig amb aquest darrer, el Xúquer descriu un gran meandre tot dirigint-se…
Robert Joseph Émile Hersant
Política
Polític i empresari francès.
Fou condemnat per collaboracionisme amb el règim de Pétain el 1945 Propietari d’una petita empresa de publicitat, el 1950 fundà un grup empresarial de premsa, que el 1996 editava 40 diaris, entre els quals Le Figaro , France Soir i moltes capçaleres de la premsa regional Fou diputat a l’Assemblea Nacional en els períodes 1956-78 i 1986-88 Militant de la Unió per la Democràcia Francesa UDF, fou diputat al Parlament Europeu des del 1984
Bernat d’Albí
Cristianisme
Cardenal occità.
Conegut pel nom de cardenal de Rodés , era d’ascendència catalana Fou afavorit pel rei Felip VI de França i pel papa Benet XII Bisbe de Rodés des del 1336, el 1337 fou enviat pel papa a Castella i a Portugal per posar pau entre aquests dos regnes Fou nomenat cardenal el 1338 Representà el papa en la cerimònia de la translació del cos de santa Eulàlia a Barcelona el 1339 El 1343 fou enviat pel papa a la cort catalana, on intentà evitar, sense èxit, que el rei de Mallorca fos desposseït del seu regne
Rowan Williams

Rowan Williams
© Saint Paul's Cathedral
Cristianisme
Eclesiàstic gal·lès.
Graduat en teologia el 1971 al Christ’s College de Cambridge i doctorat el 1975 al Wadham College d’Oxford, s’ordenà sacerdot per l’Església d’Anglaterra el 1978 A Cambridge compaginà una carrera acadèmica amb tasques pastorals Bisbe de Monmouth 1991-99 i arquebisbe de Galles 1999-2002, l’any 2003 fou entronitzat arquebisbe de Canterbury en successió de George Carey Al llarg del seu ministeri mantingué una actitud conciliadora en les qüestions del sacerdoci femení i homosexual, intentant defugir posicions rígides i alhora evitar les divisions internes de l’Església d’Anglaterra Mantingué una…
Marcellin Champagnat
Cristianisme
Sacerdot francès fundador de la congregació dels Germans Maristes.
Nascut en una família profundament cristiana, realitzà els seus estudis al seminari de Lió, on concebé la idea de crear una congregació dedicada a l’educació dels joves Fou ordenat sacerdot el 22 de juliol de 1816 i nomenat coadjutor a la parròquia rural de La Valla, Lió, on un any després nasqué la congregació dels Germanets de Maria, o Germans Maristes La companyia cresqué ràpidament i el 1825 fou necessària la construcció de Nostra Senyora de l’Hermitage, on visqué fins a la seva mort Per dur a terme la seva activitat, centrada en la fundació d’escoles i en l’atenció a les persones més…
Ramon
Cristianisme
Bisbe de Roda i Barbastre.
Fou canonge regular a Sant Antoni i prior de Sant Serni de Tolosa 1100 D’allà 1104 el tragué el rei d’Aragó Pere I per fer-lo bisbe de Roda i de Barbastre, seu reconquerida feia poc El seu caràcter pacifista el feu topar amb el nou rei Alfons I, que féu costat al bisbe d’Osca que el foragità de Barbastre, ciutat que pretenia aquell bisbe allegant que l’antiga frontera del seu bisbat arribava fins al Cinca El 1116 fou expulsat del bisbat El 1119 retornà a Roda de Ribagorça, però Barbastre restà en poder del bisbe d’Osca El 1125 prengué part en una de les campanyes del rei Alfons I contra…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- 68
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina