Resultats de la cerca
Es mostren 3763 resultats
Fernando Weyler y Laviña

Fernando Weyler i Laviña
© Fototeca.cat
Botànica
Història
Metge militar, botànic i erudit.
Estudià a Montpeller i a París i es llicencià en medicina a Barcelona 1829 Anà a les Filipines 1835-36 i participà en la primera guerra Carlina El 1837 fou destinat a Palma Posteriorment fou cap de la sanitat militar de les Balears, del cos d’observació d’Àfrica i inspector de sanitat militar Tingué una actuació destacada durant l’epidèmia de còlera de Barcelona del 1864 Publicà obres de tema naturalístic botànic principalment, mèdic i històric, d’entre les quals destaquen Elementos de botànica 1843, el primer manual botànic publicat als Països Catalans i a l’Estat espanyol que incorporà la…
René Molinier
Botànica
Botànic occità.
Professor a la facultat de ciències 1951-69 i director del Museu d’Història Natural 1951-72 i del Parc Zoològic 1957-60 de Marsella Estudià la vegetació de la Provença i de les illes de la Mediterrània occidental, en particular les Balears, que recorregué en diverses campanyes, del 1956 al 1960, en companyia d’Ode Bolòs i —en el cas de Menorca— de PMontserrat És autor d' Études phytosociologiques et écologiques en Provence occidentale 1934, la seva tesi doctoral, una de les obres clàssiques de la primera època de la fitocenologia Recherches phytosociologiques dans l’île de…
Roland Schimmelpfennig
Teatre
Dramaturg alemany.
Treballà com a periodista a Istanbul abans d’estudiar direcció teatral a l’escola Otto-Falckenberg de Munic És un dels autors de teatre alemanys més representats del seu temps, amb una particular escriptura en què les formes dramàtiques clàssiques es veuen desbordades per altres formes de narració, i ha tingut una forta influència en l’escriptura de moltes obres d’inici del s XXI Algunes de les seves obres més destacades són Die arabische Nacht ‘La nit àrab’, 2001, Push-up 1-3 2001, Die Frau von früher ‘La dona d’abans’, 2004, Besuch bei dem Vater ‘Visita a casa del pare’, 2007,…
Conflent
Historiografia catalana
Revista cultural nascuda l’any 1961 a Prada i impulsada per Robert Lapassat, professor de lletres clàssiques.
La seva creació respongué al desvetllament intellectual i artístic de la vila, iniciat pels festivals organitzats per Pau Casals i continuat pels Encontres Cinematogràfics Volia contribuir a promoure el desenvolupament econòmic de la contrada, en particular gràcies al turisme, i alhora constituir, a la llarga, una mena d’enciclopèdia sobre el Conflent La part en català hi era, en general, força migrada El seu títol complet era Conflent Hautes Vallées Revue trimestrèlle Arts, Letres, Sciences, Tourisme Bulletin du Groupe de Recherches Historiques et Archéologiques du Conflent…
,
vocal neutra
Fonètica i fonologia
Fonema característic del català central i dels altres parlars orientals, tret de l’alguerès, que correspon a les grafies a i e en posició àtona i és representat per ə en l’Alfabet Fonètic Internacional.
La pronúncia del fonema |ə| admet moltes possibilitats articulatòries, i és difícil de copsar amb precisió les condicions fisiològiques que requereix L’obertura maxillar, relativament més petita que en a, l’absència, de vegades no absoluta, de labialització i la posició de la llengua, més aviat plana, determinen un formant bucal de moltes menes També el formant faringi presenta un marge d’oscillació considerable, resultat, tot, d’una forta capacitat d’adaptació al seu entorn fonètic particular La posició més genuïna dels òrgans articulatoris s’acosta molt a la que adopten en la respiració en…
diari

Diari d’Anne Frank, a la casa d’Amsterdam on visqué
© Turisme d’Holanda
Literatura
Llibre on hom anota els esdeveniments de cada dia i, sovint, els propis pensaments.
L’ús del diari començà a ésser molt estès a partir del segle XVII Alguns diaris han arribat a obtenir un renom particular per llur interès, com, per exemple, el d' Amiel , el dels germans Goncourt , el de Stendhal , el Diari florentí de Rilke , el de Gide , el de Katherine Mansfield , el d' Anne Frank , etc Els diaris literaris a Catalunya començaren amb el Calaix de Sastre de Rafael d’Amat i de Cortada d’un període més recent són el Dietari 1908 de Francesc Rierola, Del “Diari 1918" 1956, de JV Foix , El quadern gris 1966, de Josep Pla, Diari 1952-1960 1969, de Joan Fuster, Al…
solvatació
Química
En una solució, fenomen consistent en la interacció de solvents polars amb ions o molècules de solut mitjançant forces atractives ió-dipol o dipol-dipol.
Com a resultat d’aquestes interaccions, cada ió o molècula de solut es troba voltat d’un cert nombre de molècules orientades de solvent, el qual nombre pot ésser avaluat mitjançant un índex de solvatació , que representa la mitjana de molècules que l’envolten La capa de molècules més pròxima al solut i que, en el cas d’un ió, l’acompanya en la seva migració en un camp elèctric és anomenada capa de solvatació química , mentre que les capes més allunyades, unides per forces més dèbils i parcialment desordenades, són les de solvatació física en el cas particular en què el solvent és…
Sangtraït
Música
Grup de rock creat el 1982 a la Jonquera i dissolt el 2001.
Format, des del 1988, per Papa Jules saxo, harmònica, Lupe Villar guitarra, Quim Mondado veu i baix, Martín Rodríguez bateria i Josep MCorominas guitarra Des del 1985 interpretaren els propis temes Enregistraren, entre d’altres, Els senyors de les pedres 1989, Contes i llegendes 1993, Noctambulus 1996 i L’altre cantó del mirall 1999 Tot i que es dissolgué el 2001, el grup encara afegí dos nous treballs al seu catàleg discogràfic L’últim concert 2002 i Entre amics 2004, amb enregistraments en directe en els quals s’acompanyaren d’artistes i músics com Lluís Llach, Ramoncín,…
Mars Odissey
Astronàutica
Sonda espacial que fou llençada el 7 abril de 2001.
Integrada dins el programa d’exploració de Mart de la NASA, arribà a Mart el 24 d’octubre de 2001 Des del febrer del 2002 a l’agost del 2004 la sonda es dedicà a analitzar la quantitat i distribució dels elements químics i materials que formen la superfície marciana L’estudi de la distribució d’hidrogen permeté descobrir grans quantitats d’aigua glaçada per sota de la superfície de les regions polars A més, mesurà els nivells de radiació al voltant del planeta, determinant el perill que aquestes podrien suposar per a les missions tripulades que algun dia es podrien dur a terme Les imatges i…
Vicent Blasco i Garcia
Història
Cristianisme
Teòleg i erudit.
El 1750 es doctorà en teologia Fou mestre 1753 de Montesa Costera i catedràtic de teologia i de filosofia 1763-67 de la Universitat de València, on introduí la filosofia moderna Passà a la cort, on fou nomenat mestre de l’infant Francesc Xavier 1768-80 Obtinguda una canongia a València, hi tornà Nomenat rector de la Universitat 1748-87, aconseguí del rei l’aplicació d’un nou pla d’estudis i el restabliment del patronat, suspès des del 1774 Fou nomenat rector perpetu Arran de la invasió napoleònica, fou vocal de la junta eclesiàstica i d’instrucció pública 1809 i vocal president de la junta de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- 68
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina