Resultats de la cerca
Es mostren 2764 resultats
Els estudis sobre rèptils
El coneixement, endarrerit, de la fauna reptiliana dels Països Catalans obliga a realitzar, en primer lloc, treballs de cartografia que puguin servir de base per a investigacions més avançades El que primer s’imposa és el recorregut de camp, amb observació i anotació acurada dels animals, de llur entorn i de les activitats que efectuen en certa manera, part de la pèrdua de dades com ocorre també amb els amfibis i amb altres grups zoològics prové del treball de camp selectiu, que és molt atent a les rareses i oblida les espècies banals —aparentment de menor valor científic— i desfigura…
Uranium City
El bosc boreal que recobreix l’escut canadenc precambrià no és gaire acollidor El sòl és prim i els arbres esparsos Els hiverns són llargs, foscos i rigorosos A l’estiu, que és breu, els mosquits i la mosca negra ho infesten tot Poblat escassament durant segles per pobles aborígens que subsistien caçant i pescant, i visitat esporàdicament per traficants de pells, a la darreria del segle XIX la situació començà a canviar s’hi descobriren or i altres minerals valuosos Amb l’esclat de la mineria aparegueren poblacions de circumstància, sotmeses al vaivé de les explotacions Uranium…
Tigres de Bengala, lleons de Gujarat
Tigre de Bengala Panthera tigris Corel El tigre de Bengala ha encarnat durant decennis l’estereotip d’animal temible Les pellícules exotitzants, sobrades de fantasia i àvides de públic, i els circs partidaris de l’“encara més difícil” han contribuït decididament a l’afaiçonament d’aquesta imatge El tigre, en efecte, passa per ser la fera devoradora d’humans per antonomàsia té la mateixa mala premsa que els taurons, no pas perquè sí anomenats “els tigres de la mar” I el cas és que, malgrat la documentada existència històrica de tigres efectivament agressius i enllepolits de carn humana,…
Mandioca: de metzina a aliment
Els indis de la conca de l’Orinoco recorren a diverses astúcies per a pescar, una de les quals és emmetzinar localment l’aigua d’algun rabeig amb un suc lletós que obtenen dels tubercles d’una planta de la selva Un suc lletós prou tòxic per matar o estabornir els peixos malgrat que la seva dilució en l’aigua del riu n’atenua, òbviament, els efectes Un suc lletós que, de fet i sorprenentment, és un residu alimentari El suc lletós que resulta del procés d’elaboració de la més difosa de les plantes alimentàries locals la mandioca En efecte, tant les fulles com les tiges, com els fruits, com els…
raça khoisànida
Antropologia física
Raça que habita al desert de Kalahari i a les regions estèpiques veïnes i és formada per dos grups de poblacions: els khoikhois (impròpiament dits hotentots) i els sans (impròpiament dits boiximans).
Llurs representats són dolicocèfals o mesocèfals, de talla petita, pell groguenca o bruna, cabells molt cresps, llavis carnosos però no eversos, orelles molt petites mancades de lòbul, curvatura vertebral a la regió sacrolumbar i esteatopígia
salvaguarda
Història
Escut o altre senyal que en temps de guerra es posava a l’entrada de les poblacions o a la porta de les cases per garantir-les contra les violències dels soldats.
rajput
Història
Individu d’una casta guerrera hindú, que pretén entroncar-se amb l’antiga kshatrīya i que comprèn diverses poblacions del NE de l’Índia lligades ètnicament i, sobretot, pel seu esperit guerrer.
A partir del s VIII tingueren un paper important en la història de l’Índia septentrional i occidental, fins a la desfeta de Muḥammad de Gur s XII Confinats a Rājputānā, foren el bastió de l’hinduisme Actualment constitueixen encara la classe dominant de prínceps i terratinents al Rājasthān el 15% de la població i llur llengua rajasthani és la més estesa
lluita biològica
Biologia
Agronomia
Control de poblacions d’organismes perjudicials que es basa en la potenciació dels enemics naturals de l’espècie —que a cops constitueixen una plaga— o en la interferència del seu cicle biològic.
Hom n'ha assajat diverses modalitats segons que es tracti de combatre plagues d’insectes, de vectors de malalties, etc Així, cal esmentar els insectes entomòfags depredadors d’insectes, organismes paràsits virus, fongs, bacteris, i l’atracció mitjançant feromones sexuals vers un parany, especialment pel que fa a la lluita contra insectes devoradors de boscs o conreus de gran importància econòmica La lluita contra els vectors de malalties és més recent, tot i que gràcies a l’OMS s’han emprès programes especials de formació i recerca per a les malalties tropicals En tots dos casos, la…
el Llobregat
Naixement del Llobregat a les fonts del Llobregat, situades a la pleta Roja de Castellar de n'Hug
© Lluís Prats
Riu
Riu de Catalunya que neix al Pirineu Oriental i desguassa directament a la Mediterrània.
Neix a les fonts del Llobregat , en fortes ressurgències en calcàries paleozoiques a Castellar de n’Hug Té una conca vessant de 5110 km 2 , un curs N-S de 170 km i fineix al Prat de Llobregat Baix Llobregat, 5 km al S de Barcelona El seu traçat és essencialment epigènic, ja que travessa successivament el solc prepirinenc, l’encavalcament de l’Alt Berguedà, el Vallès i la Serralada Litoral, la qual cosa fa que s’engorgi a Cercs, al congost del Cairat entre Monistrol de Montserrat i la Puda i a Martorell De les fonts fins a la Pobla de Lillet segueix els estrats secundaris i terciaris, a favor…
Corpus
Sortida de la processó de Corpus de Santa Maria del Mar, a Barcelona, oli de Ramon Casas (1898)
© Fototeca.cat
Festivitat que se celebra el dijous o el diumenge següent al diumenge de la Santíssima Trinitat per commemorar amb solemnitat especial l’eucaristia.
Fruit de la pietat popular medieval i impulsada sobretot per santa Juliana de Lieja 1193-1255, la celebració fou establerta per Urbà IV el 1264 i universalitzada per Joan XXII el 1316 El 1989 deixà de ser festiu a l’estat espanyol Els himnes de l’ofici del dia, Lauda Sion i Pange Lingua , foren composts per sant Tomàs d’Aquino Durant molts segles i als més diversos països, la festa ha estat celebrada amb processons i altres manifestacions públiques religioses, fastuoses i dotades d’una participació popular molt considerable Als Països Catalans la festa arrelà tot seguit, a partir del 1316 A…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- 68
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina