Resultats de la cerca
Es mostren 1109 resultats
ant

Ants lluitant
© Fototeca.cat - Corel
Mastologia
Gènere de mamífers artiodàctils de la família dels cèrvids, remugants integrat per animals corpulents (els representants més grans dels cèrvids) amb potes llargues, el dors una mica geperut i amb una cresta al coll, que és curt.
El cap és allargat i el musell, ben desenvolupat, forma una mena de trompa Sota el coll tenen un apèndix cobert de llarg pelatge La cua és molt curta La cornamenta del mascle és enorme és formada per dues banyes en forma de pala, que es poden renovar cada any Aquests animals estan ben adaptats a resistir baixes temperatures a l’hivern, tenen un pelatge llarg i molt espès El seu règim alimentari és exclusivament vegetal, com el de tots els remugadors Viuen als grans boscs o en llocs pantanosos i prop de rius Habiten tota la regió nòrdica d’Europa, d’Àsia i d’Amèrica del Nord L' ant europeu…
pachón
Mastologia
Raça de gos caçador, de 55 cm d’alçada a la creu, que té el morro quadrat, amb els llavis gruixuts, les potes curtes i el pèl no gaire llarg i de color groguenc amb taques marrons.
Sant Martí d’Avià
Art romànic
Situació L’església de Sant Martí es trobava al bell mig del poble vell d’Avià, en una plaça que hi ha al carrer Portal Era situada exactament on avui hi ha la casa de Cal Serra Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150 000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 293-M781 x 02,8 — y 58,9 31 TDG 028589 Avià es troba a tres quilòmetres de Berga per la carretera que va de Berga a Solsona En arribar al poble cal trencar a l’esquerra i es pot anar en cotxe fins a la plaça del Padró D’allí, a peu, fins on hi havia l’església, hi ha un centenar de metres RVL…
Sant Vicenç de Viladasens
Art romànic
Situació Absis romànic incorporat, amb altres elements de la mateixa època, en aquesta església de Sant Vicenç de Viladasens, refeta al segle XVIII F Tur L’església parroquial de Sant Vicenç és emplaçada al centre de la població de Viladasens La carretera que hi mena surt de la que va de Medinyà a Torroella de Montgrí, un cop passat Cervià de Ter Mapa L39-12296 Situació 31TDG944606 MLlC-JAA Història L’església parroquial de Viladasens és esmentada en un document del 1046 Es tracta de la venda d’un alou situat dins la parròquia de Viladasens feta pels esposos Silvi i Adalès a Seguer Onofret i…
mosca de la fruita

Mosca de la fruita
Katja Schulz (CC BY 2.0)
Entomologia
Mosca de la família dels tripètids, d’uns 6 mm de llargada, de cap groc i amb el dors gris, els costats groguencs, el ventre lleonat, les potes grogues i les ales irisades i amb una banda fumada.
Les femelles injecten de 300 a 400 ous en els fruits de diversos arbres, mitjançant un llarg oviscapte Estesa per tota l’àrea mediterrània, constitueix una plaga molt perjudicial, que hom ataca amb èsters fosfòrics
fascolòmids
Mastologia
Família de mamífers de l’ordre dels marsupials d’uns 70-120 cm de llargària, cos arrodonit i massís, cap gros i potes curtes, robustes i excavadores, amb cinc dits a les anteriors i quatre a les posteriors.
Es nodreixen de vegetals Inclou tres gèneres, amb tres espècies, entre les quals es destaca l’uombat Habiten a Austràlia i a Tasmània
basilisc
Mitologia
Rèptil fabulós al qual hom atribuïa la propietat de matar amb la mirada, representat com un ésser especialment temible, amb ulls i boca ardents, cos de serp, potes de gall, ales espinoses i cua en forma de llança.
Creença provinent d’Orient, fou molt estesa a l’edat mitjana Hom en troba descripcions des de Plini el Vell
àcar de la sarna

Mascle i femella de l’àcar de la sarna
Popular Science Monthly Volume 8 (CC0)
Aracnologia
Aràcnid paramicroscòpic, de l’ordre dels àcars, mancat de tràquees i d’ulls, i de potes proveïdes de llargues sedes i ventoses, que excava galeries a la part interna de la pell humana, sobretot a les zones interdigitals.
És l’agent causant de la sarna humana
Sacramentari gregorià (ms. 82)
Art romànic
Foli 11 del ms 82, amb la caplletra E, estructurada a partir de la torsió d’una au ECSA - J Colomé Manuscrit realitzat en pergamí * Cada foli mesura aproximadament 265 × 185 mm Les planes són ocupades per 19 línies de text, a una sola columna, encabides dins una caixa d’escriptura de 180 × 105 mm Les rúbriques són en vermell i els diferents folis foren numerats modernament amb xifres aràbigues El llibre és construït amb quadernets de quatre bifolis, ordenats mitjançant un reclam collocat verticalment a la part interior del darrer foli al vers Des de Denifle-Chàtelain hom ha proposat una…
Les asclepiadàcies
Asclepiadàcies 1 Corretjola borda Cynanchum acutum aspecte general de la planta en flor x 0,5 2 Vincetoxicum nigrum planta sencera amb flors i fruits x 0,5 3 Seder Gomphocarpus fruticosus detall d’una flor x 1,5 4a, a’ i a" Diversos pollinis d’asclepiadàcies x 8 Eugeni Sierra Tenen 250 gèneres i unes 2000 espècies distribuïdes principalment per les zones intertropicals En fan part arbres, arbusts, lianes i herbes perennes Algunes de les espècies són plantes cactiformes Ceropegia, Caralluma , etc, molt cultivades en jardineria Les asclepiadàcies, que sovint tenen làtex, presenten les…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- 68
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina