Sant Martí d’Avià

Situació

L’església de Sant Martí es trobava al bell mig del poble vell d’Avià, en una plaça que hi ha al carrer Portal. Era situada exactament on avui hi ha la casa de Cal Serra. Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 1:50. 000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 293-M781: x 02,8 — y 58,9 (31 TDG 028589).

Avià es troba a tres quilòmetres de Berga per la carretera que va de Berga a Solsona. En arribar al poble cal trencar a l’esquerra i es pot anar en cotxe fins a la plaça del Padró. D’allí, a peu, fins on hi havia l’església, hi ha un centenar de metres. (RVL)

Història

Sant Martí era l’església de l’antic castell d’Avià, al comtat de Berga, i des de la seva construcció església parroquial subjecta al bisbat d’Urgell.

La primera notícia del lloc és de l’any 898; fa referència al castell (kastro abizano) i es tracta d’una donació de terres feta per uns particulars al monestir berguedà de Sant Llorenç prop Bagà.

El 20 de gener de 907 el bisbe Nantigís de la Seu d’Urgell consagrava l’església de Sant Martí, que havia estat edificada pel comte Guifré i pels seus seguidors; aleshores el comte Miró, fill del constructor, pregà al bisbe d’Urgell que la consagrés (... qui actemus absque ecclesia extiterat et imper a condam proienitore meo dompno Wifredo illustrissimo marchioni suisque sequacibus superna inspirante clemencia...). Nantigís la constitueix en parròquia i en precisa els límits: de la parroquia de Sant Salvador de Mata fins a Castellar, el terme de Corbera i el terme de l’església de Sant Vicenç d’Obiols. L’església serà parroquial de la vila d’Avià i dels seus vilars (villaribus) i també del lloc de Clarà.

Acta de consagració de l’església de Sant Martí d’Avià (12 de gener de 907)

"Reverencia divini cultus multiplex in multis impletur. Precipue namque tunc salubris et vera existit religio cum quisquis ad amorem Dei compungitur augmentum boni operis se exercere conatur, et cum alicuius animus a Sancto Spiritu tangitur ut semper ad meliora proficiat omnino ortatur. Hoc namque ego Miro, gratia Dei comes, aliquantulum perspiciens pro amore divine remuneracionis et pro timore eterni suplicii in corde disposui ut loco quedam vocabulo Avisano, qui actenus absque ecclesia extiterat et nuper a condam proienitore meo dompno Wifredo illustrissimo marchioni suisque sequacibus superna inspirante clemencia in honore beati Martini episcopi et confessoris Christi aecclesia est haedificata que postmodum nondum fuerat consecrata, ut eam Christo donante ad dedicationis culmine perduceremus ut et istius ville populus et alii qui in castro Clairano habitant ad hanc orationis domum ad divinum accurrant officium et hic suorum peccatorum facinus consequantur ut remissionem percipiant et baptismatis gratiam accipiant et decimas et primicias reddere studiosissime procurent et christianitatis religionem ita custodiant ut ante dominum Deum absque macula inlesi pervenire valeant. Enim vero, ut ea que predicta sunt in Christo fundamentum habeant et hanc domum divinum officium impleri possit, deprecationem venerabilis Nantigisi orgellitane sedis episcopi facimus ut iam dictam ecclesiam consecraret parrochiam ibi servituram iuxta ecclesiasticum ritum constitueret, quod presencialiter secundum nostram fecit voluntatem. Igitur ego Nantigisus licet indignus episcopus constituo ad iam prefatam eclesiam parrochiam subtus adnexam, id est de parrochiam sancti Salvatoris usque in fines de Berga et usque in fines de Castellare et usque in termino de Corbaria et usque in termino de sancto Vincentio sicut in illorum dotaria continetur quod nos antea firmavimus. Hanc vero iam villam nominatam Avizano cum suis villaribus vel cum suis terminibus una cum Clairano vel suis villaribus qui illorum terminibus concludentur predicte aecclesie conferimus ad decimas et primicias offerendum vel aliud ecclesiasticum obsequium iuxta morem christianorum perangendum. Ideo ego Miro gratia Dei comes ad iam dictam aecclesiam sancti Martini episcopi et confessoris Christi, propter remedium iam dicti ienitoris mei seu genitricis meae atque etiam fratrum omniumque consanguineum meorum seu pro reatibus atque delictis meis ut a Domino remissionem percipere merear, dono de terra capiente seminacionem modiatas ·IIII· et semodiata. Et est ipsa terra iuxta terra Fruiani et de alia parte iuxta terra sancti Laurentii et de ·III· parte habet terra Embolati et de suos heredes. Et ego Wasconius et uxor mea Argesinda donamus terra plantata et ad plantare cultum et incultum in locum que dicitur Nocetu qui est iuxta vinea sancti Vincentii, et de alia parte habet terra Rovilani et de ·III· habet terra Wisandi et de ·IIII· parte habet rigo. Et ego Morellus et uxor mea Ermetrudia donamus terra quartas ·III· in locum que dicitur ad ipsa Serra qui est iuxta terra Sedonii et de alia parte in strata et de ·III· est iuxta terra Heliani. Et ego Witiza et uxor mea Ludina donamus ·II· sesteratas de terra qui est iuxta prato. Et ego Osila et uxor mea Condeberga donamus ·II· sesteratas de terra qui est iuxta terra Alovetti. Et nos omnes habitantes in Avizano donamus infra omnes de terra iam dicta ecclesia quartas ·VI· qui coniungit de una parte in terra Kabdeli et de alia in terra [et] orreo de Baioni et de ·III· parte ad ipsos monumentos. Donamus nosque omnes hec omnia superius scripta in dotem prelibate aecclesie sancti Martini episcopi et confessoris Christi propter remedium animarum nostrarum in presencia dompni Nantigisi episcopi ut perpetualiter a ministris istius aecclesie dominentur et possideantur. Qua propter ego Nantigisus episcopus consecro anc aecclesiam ut ad sedem sancte Marie secundum instituta chanonum semel in anno persolvatur sinodus. Quicumque autem contra hanc institutam nostram ausu temerario venerit ad inrumpendum, haec omnia superius scripta quantum ad eo tempore inmelioratum fuerit rectorem huius ecclesie secundum auctoritatem reddat quadruplum, et insuper bannum regis componere faciat et hec scripturam inviolabilem semper obtineat firmitatem.

Facta dote anno incarnacionis dominice ·DCCCCVII·, indicione ·X·, anno ·VIIII· regnante Carolo rege.

Sig+num Machoni. Sig+num Argesinda. Sig+num Morelli. Sig+num Emetrudia. Sig+num Witizani. Sig+num Ludina. Sig+num Ozilani. Sig+num Condeberga. Fredarius archipresbiter. Nantigisus sancte Urgellitane ecclesie episcopus hanc consecrationis dotem firmavi et SSS. Miro SSS. Balderigus archipresbiter SSS. Centullus presbiter SSS. Pretacius presbiter SSS. Sendredus pesbiter [SSS.]

Belasco clericus, qui hanc dotem scripsi et SSS. sub die et anno quo supra."

Original perdut.

Còpia del segle XI. Arxiu del monestir de Serrateix, perduda.

Còpia s. XVIII, Pascual; Monumenta (BC, ms. 729), IV, ps. 55-56.

Còpia s. XVIII, d’una altra enviada pel pare Caresmar a Fossà, Biblioteca Nacional de París, col. Moreau, 3, foli 224.

Còpia resumida del s. XIII, LDEU, I, foli 239, doc. 818.

Cebrià Baraut, Les actes de consagració d’esglésies del bisbat d’Urgell (segles IX-XII), “Urgellia” 1, 1978, pàg. 75.


Traducció

"La reverència del culte diví es compleix de moltes maneres. Principalment existeix la vera i saludable religiositat quan algú s’entristeix per amor de Déu, intenta augmentar i exercitar-se en bones obres i quan el seu esperit és tocat per l’Esperit sant per tal que sempre ho faci millor tot i exhorti a fer-li-ho. Per aquesta causa, jo, Miró, per la gràcia de Déu, comte, veient tot això, per amor a la divina remuneració i per la por de l’etern suplici, he disposat en el meu cor que en un lloc que en diuen Avià, que es trobava lluny de l’església i fa poc pel nostre difunt pare meu, el senyor i il·lustríssim marquès Guifré i els seus amics, inspirat per la celestial clemència en honor de sant Martí, bisbe i confessor de Crist, hi va ser edificada una església que després encara no ha estat consagrada, a fi que, en donar-la a Crist, la portem a l’acompliment de la seva dedicació i que el poble d’aquesta vila vagi a l’ofici diví i allí aconsegueixi la remissió de llurs pecats i rebi la gràcia del baptisme i procuri amb interès fer lliurament dels delmes i primícies i així guardi la religió de la cristiandat i pugui arribar davant el Senyor il·lès i lluny del pecat. Per tal que tingui totes les coses dites, el seu fonament en Crist i aquesta església pugui omplir-se amb el diví ofici, vàrem demanar al venerable bisbe d’Urgell, Nantigís, per tal que consagri l’esmentada església i la constitueixi en parròquia a fi que serveixi al ritus eclesiàstic i personalment actuà d’acord amb la nostra voluntat. Així doncs, Nantigís, encara que indigne, bisbe, constitueixo aquesta església en parròquia annexa, això és, des de la parròquia de Sant Salvador fins als termes de Berga i als de Castellar, el terme de Corbera i el de Sant Vicenç, segons es conté en llur donació, que abans hem firmat. Lliurem la vila anomenada Avià, amb els seus vilars i termes, junt amb el de Clarà i els seus vilars que es tanquen en llurs termes, a l’esmentada església per a oferir-li delmes i primícies i les ofrenes eclesiàstiques que s’hi facin, segons el costum dels cristians. I jo, Miró, per la gràcia de Déu, comte, a aquesta església de Sant Martí, bisbe i confessor de Crist, per a remei del ja citat pare meu i de la meva mare i també dels germans i de tots els meus consanguinis, per les meves culpes i delictes, per a merèixer la remissió de Déu, dono quatre modiates i mitja de terra que tinc sembrada. I aquesta terra és al costat de la terra de Fruia i, per l’altra part, junt a la terra de Sant Llorenç i, a la tercera, té la terra d’Embolat i dels seus hereus. I jo, Gascó i la meva esposa, Argesinda, donem una terra plantada i per a plantar, cultivada i sense cultivar, en un lloc anomenat Noceta, que és al costat de la vinya de Sant Vicenç i que, per l’altre costat, té la terra de Rovilà i, pel tercer, té la terra de Guisand i, pel quart, té el riu. I jo, Morell, i la meva esposa, Ermetruit, donem tres quarteres de terra en el lloc que se’n diu la Serra, que és al costat de la terra d’Helià. I jo, Witiza, i la meva muller, Ludina, donem dues sexterades de terra que és al costat del prat. I jo, Osila, i la meva esposa, Condeberga, donem dues sexterades de terra que és al costat de la terra d’Alovet. I nosaltes, tots els habitants d’Avià donem entre tots a la ja esmentada església sis quarteres d’una terra que uneix, per un cantó, la terra de Capell i, per l’altre, la terra i el graner de Baió i, pel tercer, amb les sepultures. Tots nosaltres donem tot el que està escrit més amunt com a dot a l’esmentada església de Sant Martí, bisbe i confessor de Crist, per a remei de les nostres ànimes, en presència del senyor bisbe, Nantigís, per tal que perpètuament sigui dominada i posseïda pels ministres d’aquesta església. Per aquesta causa, jo, Nantigís, bisbe, consagro aquesta església a fi que, segons ensenyen els cànons, cada any pagui el sínode a la seu de Santa Maria. Qualsevol que vingués contra aquesta nostra ordre, amb atreviment temerari, per a trencar-la, encara que tot el que està escrit més amunt fos millorat en aquell temps, que en torni el quàdruple al rector d’aquesta església, segons l’autoritat, i, a més, faci fer un ban del rei i aquesta escriptura sempre obtingui fermesa inviolable.

Feta l’escriptura l’any 907 de l’encarnació del Senyor, a la desena indicció, any vuitè del regnat del rei Carles.

Signatura de Macó. Signatura d’Argesinda. Signatura de Morell. Signatura d’Ermetruit. Signatura de Witiza. Signatura de Ludina. Signatura d’Ozilà. Signatura de Condeberga. Fredari, arxiprevere. Nantigís, bisbe de la santa església d’Urgell, que he firmat i subscrit aquest dot de la consagració. Miró, ho subscric. Baldric, arxiprevere, ho subscric. Centoll, prevere, ho subscric. Petraci, prevere, ho subscric. Sendred, prevere (ho subscric).

Belasc, clergue, que aquest dot he escrit i subscrit, el dia i any esmentats més amunt."

(Traduït per Paquita Sallés i Verdaguer)

En la mateixa consagració el bisbe confirmà les donacions del comte Miró, donacions fetes per remei de l’ànima dels seus progenitors, germans i de la seva pròpia, així com les donacions particulars d’altres homes del lloc.

L’any 1003 quan Oliba encara no era bisbe de Vic ni abat de Ripoll donà al monestir de Santa Maria de Serrateix la parròquia de Sant Martí d’Avià amb la seva sufragània de Sant Sadurní de Clarà, en un document on es manifesta el domini senyorial d’Oliba sobre aquests llocs; el document és signat pel vescomte del Berguedà Bardina. Al llarg del segle XI el monestir de Serrateix senyorejà en el terme de l’esmentada parròquia de Sant Martí reservantse sempre el dret sobre l’església de Sant Martí.

L’any 1190 Berenguer de Peguera i els seus germans i germanes, Hug, Ponç, Gisbert, Ermessenda i Beatriu van vendre a Pere de Berga i al seu fill, en franc alou i per mil tres-cents sous de Barcelona, tot el que tenien a les parròquies de Sant Vidal de Berga i de Sant Martí d’Avià.

En la visita al deganat de Berga de l’any 1312 es confirma la categoria parroquial de l’església de Sant Martí i el visitador Galceran Sacosta n’esmenta la renda anual de sis lliures a Santa Maria de la Seu d’Urgell.

L’església ha mantingut sempre el seu caràcter parroquial i el segle XVIII tenia encara com a sufragànies l’antiga església de Sant Serni de Clarà i la de Santa Maria d’Avià. Situada a la part antiga del poble (casa del Comú i placeta de l’Estudi), fou enderrocada i construïda de nova planta, sota la mateixa advocació al final del segle XVIII. (RSR)

Capitell

Capitell, molt fragmentat, trobat l’any 1981 a la casa que correspon a l’indret on hi havia l’antiga església. Presenta unes potes que poden correspondre a dos animals, un brau i un lleó. Es tracta d’un element possiblement del segle XII.

R. Viladés

L’any 1981, en fer-se reformes a la casa on abans hi havia l’església de Sant Martí, es va trobar, en una paret, un capitell escantonat. Els amos el varen guardar.

En trobar aquesta relíquia s’ha refermat més la possibilitat que l’església es trobés situa da en aquest indret. Als soterranis de la casa es pot observar un parament de paret i un bordó a la cantonera de la pedra, que segurament correspon a alguna reforma en època gòtica. Dintre la casa, hi ha encara un gran arc diafragma. També davant la porta d’entrada hi ha, tapiada, una tomba excavada a la roca. És orientada a llevant. Encara es conserva la tradició del lloc on hi havia el cementiri i la rectoria.

El capitell és esculpit en una pedra de sauló, força mutilat. Fa 28 cm d’alçada (en feia més), i 25 cm de diàmetre a la base. A causa del seu deteriorament es fa difícil desxifrar-lo, amb tot, es poden observar dues grans potes que podrien correspondre a un brau. Dues potes més curtes amb unes urpes que s’insinuen podrien correspondre a un lleó.

Per la seva forma podria correspondre al segle XII. (RVL)

Bibliografia

  • Cebrià Baraut: Les actes de consagracions d’esglésies del bisbat d’Urgell (segles IX-X), “Urgellia”, vol. I, la Seu d’Urgell 1978, pàg. 75
  • Eduard Junyent: El comtat de Berga en els segles X i XI, Berga 1969, pàg. 14
  • Joaquim Miret i Sans: Los vescomtes de Cerdanya, Conflent y Bergadà, “Memorias de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona”, Barcelona 1901, pàg. 154
  • Arxiu de Solsona. Fons de Serrateix
  • Arxiu de la Corona d’Aragó. Cancelleria