Sant Martí d’Avià

Acta de consagració de l’església de Sant Martí d’Avià (12 de gener de 907)

"Reverencia divini cultus multiplex in multis impletur. Precipue namque tunc salubris et vera existit religio cum quisquis ad amorem Dei compungitur augmentum boni operis se exercere conatur, et cum alicuius animus a Sancto Spiritu tangitur ut semper ad meliora proficiat omnino ortatur. Hoc namque ego Miro, gratia Dei comes, aliquantulum perspiciens pro amore divine remuneracionis et pro timore eterni suplicii in corde disposui ut loco quedam vocabulo Avisano, qui actenus absque ecclesia extiterat et nuper a condam proienitore meo dompno Wifredo illustrissimo marchioni suisque sequacibus superna inspirante clemencia in honore beati Martini episcopi et confessoris Christi aecclesia est haedificata que postmodum nondum fuerat consecrata, ut eam Christo donante ad dedicationis culmine perduceremus ut et istius ville populus et alii qui in castro Clairano habitant ad hanc orationis domum ad divinum accurrant officium et hic suorum peccatorum facinus consequantur ut remissionem percipiant et baptismatis gratiam accipiant et decimas et primicias reddere studiosissime procurent et christianitatis religionem ita custodiant ut ante dominum Deum absque macula inlesi pervenire valeant. Enim vero, ut ea que predicta sunt in Christo fundamentum habeant et hanc domum divinum officium impleri possit, deprecationem venerabilis Nantigisi orgellitane sedis episcopi facimus ut iam dictam ecclesiam consecraret parrochiam ibi servituram iuxta ecclesiasticum ritum constitueret, quod presencialiter secundum nostram fecit voluntatem. Igitur ego Nantigisus licet indignus episcopus constituo ad iam prefatam eclesiam parrochiam subtus adnexam, id est de parrochiam sancti Salvatoris usque in fines de Berga et usque in fines de Castellare et usque in termino de Corbaria et usque in termino de sancto Vincentio sicut in illorum dotaria continetur quod nos antea firmavimus. Hanc vero iam villam nominatam Avizano cum suis villaribus vel cum suis terminibus una cum Clairano vel suis villaribus qui illorum terminibus concludentur predicte aecclesie conferimus ad decimas et primicias offerendum vel aliud ecclesiasticum obsequium iuxta morem christianorum perangendum. Ideo ego Miro gratia Dei comes ad iam dictam aecclesiam sancti Martini episcopi et confessoris Christi, propter remedium iam dicti ienitoris mei seu genitricis meae atque etiam fratrum omniumque consanguineum meorum seu pro reatibus atque delictis meis ut a Domino remissionem percipere merear, dono de terra capiente seminacionem modiatas ·IIII· et semodiata. Et est ipsa terra iuxta terra Fruiani et de alia parte iuxta terra sancti Laurentii et de ·III· parte habet terra Embolati et de suos heredes. Et ego Wasconius et uxor mea Argesinda donamus terra plantata et ad plantare cultum et incultum in locum que dicitur Nocetu qui est iuxta vinea sancti Vincentii, et de alia parte habet terra Rovilani et de ·III· habet terra Wisandi et de ·IIII· parte habet rigo. Et ego Morellus et uxor mea Ermetrudia donamus terra quartas ·III· in locum que dicitur ad ipsa Serra qui est iuxta terra Sedonii et de alia parte in strata et de ·III· est iuxta terra Heliani. Et ego Witiza et uxor mea Ludina donamus ·II· sesteratas de terra qui est iuxta prato. Et ego Osila et uxor mea Condeberga donamus ·II· sesteratas de terra qui est iuxta terra Alovetti. Et nos omnes habitantes in Avizano donamus infra omnes de terra iam dicta ecclesia quartas ·VI· qui coniungit de una parte in terra Kabdeli et de alia in terra [et] orreo de Baioni et de ·III· parte ad ipsos monumentos. Donamus nosque omnes hec omnia superius scripta in dotem prelibate aecclesie sancti Martini episcopi et confessoris Christi propter remedium animarum nostrarum in presencia dompni Nantigisi episcopi ut perpetualiter a ministris istius aecclesie dominentur et possideantur. Qua propter ego Nantigisus episcopus consecro anc aecclesiam ut ad sedem sancte Marie secundum instituta chanonum semel in anno persolvatur sinodus. Quicumque autem contra hanc institutam nostram ausu temerario venerit ad inrumpendum, haec omnia superius scripta quantum ad eo tempore inmelioratum fuerit rectorem huius ecclesie secundum auctoritatem reddat quadruplum, et insuper bannum regis componere faciat et hec scripturam inviolabilem semper obtineat firmitatem.

Facta dote anno incarnacionis dominice ·DCCCCVII·, indicione ·X·, anno ·VIIII· regnante Carolo rege.

Sig+num Machoni. Sig+num Argesinda. Sig+num Morelli. Sig+num Emetrudia. Sig+num Witizani. Sig+num Ludina. Sig+num Ozilani. Sig+num Condeberga. Fredarius archipresbiter. Nantigisus sancte Urgellitane ecclesie episcopus hanc consecrationis dotem firmavi et SSS. Miro SSS. Balderigus archipresbiter SSS. Centullus presbiter SSS. Pretacius presbiter SSS. Sendredus pesbiter [SSS.]

Belasco clericus, qui hanc dotem scripsi et SSS. sub die et anno quo supra."

Original perdut.

Còpia del segle XI. Arxiu del monestir de Serrateix, perduda.

Còpia s. XVIII, Pascual; Monumenta (BC, ms. 729), IV, ps. 55-56.

Còpia s. XVIII, d’una altra enviada pel pare Caresmar a Fossà, Biblioteca Nacional de París, col. Moreau, 3, foli 224.

Còpia resumida del s. XIII, LDEU, I, foli 239, doc. 818.

Cebrià Baraut, Les actes de consagració d’esglésies del bisbat d’Urgell (segles IX-XII), “Urgellia” 1, 1978, pàg. 75.

Traducció

"La reverència del culte diví es compleix de moltes maneres. Principalment existeix la vera i saludable religiositat quan algú s’entristeix per amor de Déu, intenta augmentar i exercitar-se en bones obres i quan el seu esperit és tocat per l’Esperit sant per tal que sempre ho faci millor tot i exhorti a fer-li-ho. Per aquesta causa, jo, Miró, per la gràcia de Déu, comte, veient tot això, per amor a la divina remuneració i per la por de l’etern suplici, he disposat en el meu cor que en un lloc que en diuen Avià, que es trobava lluny de l’església i fa poc pel nostre difunt pare meu, el senyor i il·lustríssim marquès Guifré i els seus amics, inspirat per la celestial clemència en honor de sant Martí, bisbe i confessor de Crist, hi va ser edificada una església que després encara no ha estat consagrada, a fi que, en donar-la a Crist, la portem a l’acompliment de la seva dedicació i que el poble d’aquesta vila vagi a l’ofici diví i allí aconsegueixi la remissió de llurs pecats i rebi la gràcia del baptisme i procuri amb interès fer lliurament dels delmes i primícies i així guardi la religió de la cristiandat i pugui arribar davant el Senyor il·lès i lluny del pecat. Per tal que tingui totes les coses dites, el seu fonament en Crist i aquesta església pugui omplir-se amb el diví ofici, vàrem demanar al venerable bisbe d’Urgell, Nantigís, per tal que consagri l’esmentada església i la constitueixi en parròquia a fi que serveixi al ritus eclesiàstic i personalment actuà d’acord amb la nostra voluntat. Així doncs, Nantigís, encara que indigne, bisbe, constitueixo aquesta església en parròquia annexa, això és, des de la parròquia de Sant Salvador fins als termes de Berga i als de Castellar, el terme de Corbera i el de Sant Vicenç, segons es conté en llur donació, que abans hem firmat. Lliurem la vila anomenada Avià, amb els seus vilars i termes, junt amb el de Clarà i els seus vilars que es tanquen en llurs termes, a l’esmentada església per a oferir-li delmes i primícies i les ofrenes eclesiàstiques que s’hi facin, segons el costum dels cristians. I jo, Miró, per la gràcia de Déu, comte, a aquesta església de Sant Martí, bisbe i confessor de Crist, per a remei del ja citat pare meu i de la meva mare i també dels germans i de tots els meus consanguinis, per les meves culpes i delictes, per a merèixer la remissió de Déu, dono quatre modiates i mitja de terra que tinc sembrada. I aquesta terra és al costat de la terra de Fruia i, per l’altra part, junt a la terra de Sant Llorenç i, a la tercera, té la terra d’Embolat i dels seus hereus. I jo, Gascó i la meva esposa, Argesinda, donem una terra plantada i per a plantar, cultivada i sense cultivar, en un lloc anomenat Noceta, que és al costat de la vinya de Sant Vicenç i que, per l’altre costat, té la terra de Rovilà i, pel tercer, té la terra de Guisand i, pel quart, té el riu. I jo, Morell, i la meva esposa, Ermetruit, donem tres quarteres de terra en el lloc que se’n diu la Serra, que és al costat de la terra d’Helià. I jo, Witiza, i la meva muller, Ludina, donem dues sexterades de terra que és al costat del prat. I jo, Osila, i la meva esposa, Condeberga, donem dues sexterades de terra que és al costat de la terra d’Alovet. I nosaltes, tots els habitants d’Avià donem entre tots a la ja esmentada església sis quarteres d’una terra que uneix, per un cantó, la terra de Capell i, per l’altre, la terra i el graner de Baió i, pel tercer, amb les sepultures. Tots nosaltres donem tot el que està escrit més amunt com a dot a l’esmentada església de Sant Martí, bisbe i confessor de Crist, per a remei de les nostres ànimes, en presència del senyor bisbe, Nantigís, per tal que perpètuament sigui dominada i posseïda pels ministres d’aquesta església. Per aquesta causa, jo, Nantigís, bisbe, consagro aquesta església a fi que, segons ensenyen els cànons, cada any pagui el sínode a la seu de Santa Maria. Qualsevol que vingués contra aquesta nostra ordre, amb atreviment temerari, per a trencar-la, encara que tot el que està escrit més amunt fos millorat en aquell temps, que en torni el quàdruple al rector d’aquesta església, segons l’autoritat, i, a més, faci fer un ban del rei i aquesta escriptura sempre obtingui fermesa inviolable.

Feta l’escriptura l’any 907 de l’encarnació del Senyor, a la desena indicció, any vuitè del regnat del rei Carles.

Signatura de Macó. Signatura d’Argesinda. Signatura de Morell. Signatura d’Ermetruit. Signatura de Witiza. Signatura de Ludina. Signatura d’Ozilà. Signatura de Condeberga. Fredari, arxiprevere. Nantigís, bisbe de la santa església d’Urgell, que he firmat i subscrit aquest dot de la consagració. Miró, ho subscric. Baldric, arxiprevere, ho subscric. Centoll, prevere, ho subscric. Petraci, prevere, ho subscric. Sendred, prevere (ho subscric).

Belasc, clergue, que aquest dot he escrit i subscrit, el dia i any esmentats més amunt."

(Traduït per Paquita Sallés i Verdaguer)