Resultats de la cerca

El nom prové del francès ermitage  ‘ermita’, que fa referència a l’exclusivitat del lloc com a retir dels tsars Comprèn el Petit Ermitage , edifici projectat per a aquesta destinació en estil Lluís XVI per Jean-Baptiste Vallin de la Mothe, el Teatre de l’Ermitage , de Giacomo Quarenghi 1785-87, afegit posteriorment, i, com a agregats des del 1917, el Palau d’Hivern, de Bartolomeo Rastrelli 1754-62, inspirat en el barroc de Newman, l’ Antic Ermitage , de Felten 1775-84, i el Nou Ermitage , edificat per Stasov i Jefimov 1839-52 segons projecte de Leo Klenze El museu romangué privat…

Església parroquial de Corçà, poble situat a uns 5 km a ponent de la vila d’Àger La parròquia de Corçà, dedicada primitivament a santa Maria, estigué sotmesa a Sant Pere d’Àger des del segle XI fins al segle XIX La primera referència del lloc de Corçà apareix en l’acta de consagració de Sant Salvador d’Àger, que data del 1048 En l’acta d’investidura de Guillem Ramon, jutge ausonenc, com a abat de l’abadia d’Àger, del 1057, Arnau Mir de Tost i Arsenda li concediren, a més de la dominicatura del castell de Corçà i altres drets, la quarta part de la parròquia de Corçà i l’església del lloc amb…

Aquesta església degué ser una simple capella dedicada al culte dels habitants del lloc de Paneres, dependent de la parròquia d’Ariet o de la Vall d’Ariet i a través d’aquesta del priorat de Santa Maria de Meià Les primeres notícies del lloc de Paneres són de l’any 1080, quan una dona anomenada Ermengarda, amb motiu de fer-se monja del monestir de Santa Maria de Meià, donà al dit monestir un alou en el terme de Meià, en el lloc anomenat Paneres, compost de cases, terres i horts L’església es documenta l’any 1110, quan Ermengol, ardiaca de Barcelona, nét del fundador de Santa Maria de Meià, en…

Fill de Ferran IV i de Constança de Portugal Elevat al tron quan tenia un any, en les pugnes per exercir la seva tutoria féu un eficaç paper moderador l’àvia del rei, Maria de Molina, que, a la seva mort 1321, deixà confiat Alfons a la ciutat de Valladolid Declarat major d’edat el 1325, inicià una política de mà dura contra els nobles revoltosos L’any 1331 Alfons de la Cerda li reté homenatge i posà fi al plet dinàstic Prosseguí la reconquesta el rei de Granada sollicità l’auxili del soldà del Marroc, que s’apoderà de Gibraltar Assetjada Tarifa, una esquadra marroquina derrotà la castellana…

Una vista de l’exterior de l’església des del costat de migjorn L Prat Situació Mapa 362M781 Situació 31TCG812308 El temple de la Mare de Déu de l’Avellana és situat al peu de la pista que duu a Calaf des de Vallmanya i a 2,500 km d’aquesta parròquia És a mà esquerra, i forma un conjunt amb un petit cementiri que encara s’usa, la qual cosa fa que encara avui aquest temple conservi el títol de sufragània de Vallmanya, a causa dels enterraments que s’hi fan dels difunts de les sis o set cases d’aquest entorn L’advocació és deguda al topònim d’aquest lloc, conegut per l’Avellana, i terme de l’…

La primera notícia que en tenim data de l’any 882 i figura en una donació de parròquies que el bisbe Teuter de Girona féu a la canònica de la seu, que acabava d’ésser fundada El lloc és documentat l’any 1017 en una butlla de Benet VIII a favor de Sant Esteve de Banyoles, en la qual hom alludeix a unes vinyes que foren donades a aquest monestir per “Sendredus de Aguaviva” També apareix documentat l’any 1231 en la cessió que Sibília, muller de Pere de Cervera, féu d’uns béns que tenia a Sant Joan d’Aiguaviva, a l’indret anomenat Solana, per fundar un benefici a Sant Feliu de Girona L’església…

L’església de Sant Pere d’Avinyó apareix per primer cop esmentada entre el 975 i el 995, quan el bisbe Vives de Barcelona va anar a consagrar l’altar dedicat a sant Pere, que hi havia dins el terme del castell d’Avinyó, en l’apèndix d’Olèrdola Aquest temple havia estat aixecat per Màger, fill del difunt Sindaret i personatge vinculat a la família vicarial dels Gurb El bisbe Vives i Màger, juntament amb la seva dona Sança, arribaren a un acord per tal de resoldre les discrepàncies que tenien sobre el cobrament dels delmes i que Sindaret, pare de Màger, havia sostret violentament a l’església…

L’antic poblat de Barenys ocupava una partida rural, anomenada actualment “els Castellots”, i era situat a la costa, prop de Salou Una de les primeres referències documentals de l’indret data de l’any 1155, en què l’arquebisbe de Tarragona, Bernat Tort, amb el consentiment del comte de Barcelona Ramon Berenguer IV, donà als esposos Ramon Ribes i Sibilla el terme de Barenys perquè el repoblessin Una quarantena d’anys més tard, l’antiga església parroquial de Barenys —que havia estat dedicada a sant Bartomeu—, grafiada com a ecclesiam de Bereins , és mencionada en la butlla de confirmació de…

Situada a les vores del Steinbach, tributari del llac de Constança, té indústria tèxtil, que fou cèlebre ja a l’edat mitjana La ciutat sorgí segle X a l’entorn del monestir de Sankt Gallen , fundat al començament del segle VII i que fou el centre principal de la cultura de l’Alemanya del segle VIII al XI Adoptà la regla benedictina 747 per voluntat de Pipí En la seva escola ensenyaren mestres cèlebres el cant litúrgic hi fou conreat per obra, sobretot, de Notker Bàlbul Sostret a la jurisdicció eclesiàstica de Constança 818 i protegit pels Otons, passà a les mans de Frederic I…

Mercat agrícola i nucli industrial indústria de material agrícola, química, metallúrgica Té edificis remarcables, tals com les esglésies de Saint-André segle XII, romànica, Saint-Pierre segles XII-XIII i Saint-Aignan segles XVI-XVII El màxim monument és la catedral de Notre-Dame Construïda sobre una primitiva catedral destruïda el 1194 per un incendi, fou consagrada el 1260 De l’antic edifici restaren la cripta i la façana occidental, amb una portada triple, el Portail Royal, amb notables escultures Presenta el pla cruciforme habitual i és la primera gran catedral gòtica sense…