Situació
Vista de llevant de la primitiva església parroquial de la població, al cementiri vell.
ECSA - J.L. Valls
Ribesaltes és a la vora dreta del riu Aglí. Les cases són agrupades entorn de l’església parroquial actual, refeta en temps moderns, que fou originàriament dedicada a santa Maria. La primitiva parròquia de Sant Andreu, objecte d’aquest estudi, és a llevant del poble, al cementiri vell.
Mapa: IGN-2548. Situació: Lat. 42° 46’ 21” N - Long. 2° 51’ 33,6” E.
Ribesaltes és 6 km al nord de Perpinyà, per la carretera D-117. (PP)
Història
Ribesaltes és esmentat per primera vegada l’any 923 —o 930— dins una carta de donació per la qual un tal Landric donava al “monestir de Santa Maria, sobre el riu Orbieu” (la Grassa) el seu alou anomenat Ribas altas, amb l’església que és fundada en honor de sant Andreu, la qual havia heretat juntament amb un l’alou dels seus pares. El seu germà Radulf va donar la meitat dels seus béns, però conservà l’usdefruit de l’altra meitat, la qual retornaria a Santa Maria a la seva mort. Ribesaltes quedà en possessió de l’abadia de la Grassa fins a la Revolució Francesa. Una segona església, dedicada a santa Maria, apareix en els documents des del 1077. Quan la vila fou fortificada el 1172, els habitants foren agrupats als voltants d’aquesta església, la qual esdevingué parroquial sota la nova invocació de sant Andreu. Fou destruïda el 1629 i reconstruïda del 1657 al 1669.
L’arxiver Alart va editar el testament de Landric i el va datar l’any 923, per bé que el text publicat no porta la fórmula de datació (una anàlisi, però, del mateix document publicat per Devic-Vaissette dona la data del 30 d’octubre de 930). Sigui com sigui, Sant Andreu de Ribesaltes va restar com a propietat del monestir de la Grassa, com també la totalitat del poble, fins a la fi de l’antic règim. (PP)
Església
És una església de nau única, amb capçalera semicircular. L’aparell és de còdols de l’Alí, disposats en fileres horitzontals, i que presenta les juntes solcades amb la paleta, típiques del segle XI, amb pedres picades de gres rogenc d’Espirà als angles i al parament de les obertures, a la finestra axial de l’absis i a la porta arquejada de mig punt situada a la part occidental de la paret meridional de la nau.
Actualment la coberta és de teules, tot i que antigament era de lloses, com la totalitat de les esglésies cobertes amb volta del Rosselló.
L’arc triomfal, de gres d’Espirà, és de mig punt i un arc toral també de mig punt delimita un tram de cor (no visible a l’exterior), entre la capçalera i la nau pròpiament dita. Una capella lateral, coberta amb volta de creueria, ha estat afegida en aquest punt, obert a la paret nord per un arc de mig punt de maons (segle XIV). Un arcosoli, amb arc apuntat, existeix a la paret nord d’aquesta capella, probablement amb un ús sepulcral. A la part occidental de la nau, hi ha una tribuna suportada per una volta d’arestes de maons, que pot datar dels segles XV o XVI. La volta de la nau és de canó llis apuntat i les parets presenten interiorment les mateixes juntes que a l’exterior.
Unes excavacions arqueològiques, practicades recentment dins la nau, han revelat l’existència d’una construcció anterior, de tombes i d’elements d’època romana. (PP)
Jaciment arqueològic
Les estructures descobertes en les excavacions arqueològiques fetes dins el temple han posat de manifest part de la construcció de l’església primitiva. Consisteixen en una nau rectangular, més estreta que l’actual, amb uns murs laterals nord i sud lleugerament desviats respecte a l’eix de la nau actual. El sòl és fet de formigó de calç col·locat sobre un nivell de còdols i constitueix un límit horitzontal que separa dues àrees ben diferenciades. Per sobre d’aquest límit només es troben arranjaments i reestructuracions que afecten l’espai religiós cristià. Hi ha nombroses tombes —totes disposades segons l’eix longitudinal— dels rectors vinculats a la parròquia fins a l’ensulsiada produïda per la Revolució Francesa; també s’hi endevinen les refeccions successives dels nivells d’enllosat, on s’ha localitzat material ceràmic i monedes, que permeten precisar-ne l’ocupació des del segle XII al XVII.
Per sota del sòl es troben dues grans sitges d’època alt-medieval, les quals contenien una gran quantitat de ceràmica de formes senzilles i fetes amb pasta grollera, atribuïble al segle IX i preparada en algun taller local.
L’excavació ha afectat considerablement el substrat de còdols de la terrassa al·luvial de l’Aglí, tot travessant nivells d’habitació superposats. Alguns d’ells són d’època antiga, corresponents a l’alt i el baix imperi Romà, períodes dels quals s’ha trobat una rica mostra de material, com ara ceràmica, teules, àmfores, atuells de vaixelles, etc. (PA)
Frontal
Procedent de les rodalies de Ribesaltes es conserva, en una col·lecció particular a Suïssa, un frontal d’altar amb decoració pintada datable dins la primera meitat del segle XIII. Presenta cinc escenes historiades, una al centre i quatre als angles. La principal, al bell mig de la taula, mostra Crist en Majestat, assegut sobre un tron i envoltat per una màndorla, tot i que per la banda inferior depassa els seus límits. Als carcanyols, on habitualment es troba la representació del tetramorf, hi ha diverses figures: a dalt, a l’esquerra, la figura d’un àngel representant sant Mateu i a la dreta una àguila simbolitzant sant Joan; a baix, a la dreta, una altra àguila amb les ales desplegades i a l’esquerra un personatge agenollat i en actitud de súplica, que potser s’ha d’interpretar com la figura d’un donant.
Les escenes laterals fan al·lusió a la vida de sant Pere i sant Felip: a l’esquerra, Pere a la presó de Jerusalem és alliberat per un àngel i condemnat a ser crucificat per Neró; a la dreta, Felip duu la creu i és acompanyat d’un àngel i d’un altre personatge nimbat, mentre que a la part baixa apareix crucificat i acompanyat de dos personatges en actitud de pregar. (PP)
Bibliografia
Bibliografia sobre l’església
- Devic-Vaissette, 1877-1905
- Alart, 1880, pàgs. 122-124
- Cazes, 1990, pàg. 22.
Bibliografia sobre els frontals
- Durliat, 1951
- Ainaud, 1957, pàg. 22
- Durliat, 1961, pàgs. 9-10
- Ainaud, 1962a, pàg. 47; 1962b, pàg. 20; 1964, pàg. 12
- Gudiol, Reglà, Vilà, 1974, pàg. 193
- Sureda, 1981, pàgs. 361-362
- Ainaud, 1989, pàg. 101.